El Congrés dels Diputats engega el nou any amb un grapat de lleis en tramitació. Són iniciatives que van començar a caminar a la Carrera de San Jerónimo en els últims mesos i que encara no compten amb prou suports (i amb la complicitat del PSOE) per rebre llum verda. ElNacional.cat repassa deu iniciatives legislatives que han superat el seu primer examen parlamentari a la cambra baixa (la presa en consideració), que estan a mercè de les aliances entre els diferents partits i que poden marcar l’actualitat política dels pròxims mesos. Entre elles, hi ha propostes abanderades pel PSOE que esperen pacientment tenir l’aval dels aliats habituals (per exemple, regular la il·legalització de les associacions que facin apologia del franquisme), iniciatives dels socialistes que conciten certa complicitat del PP (com convertir els funcionaris de presons en agents de l’autoritat), la pugna insalvable entre dretes i esquerres (la regulació dels lloguers de temporada) i un seguit d’iniciatives impulsades pels socis d’investidura de Pedro Sánchez:
- Combatre la multireincidència (Junts)
- Reformar la llei mordassa (Bildu)
- Despenalitzar les injúries al rei i els ultratges a Espanya (Sumar)
- Fer que jugar a la selecció espanyola sigui voluntari (ERC)
- Reformar la llei de secrets oficials i augmentar el control polític i judicial del CNI (PNB)
- Reforçar la llei del només sí és sí (Podemos)
Combatre la multireincidència
Una de les lleis que es podrien desencallar durant l’any 2025 és la iniciativa de Junts per fer front a la multireincidència. Va superar el seu primer examen parlamentari el setembre amb l’aval del PP, el PSOE, Vox i el PNB, el rebuig de Sumar, Bildu i Podemos i l’abstenció d’ERC. Entre altres coses, vol introduir penes d’entre un i tres anys de presó per robar un mòbil i forçar els jutges a imposar penes de presó als delinqüents que hagin estat condemnats per tres furts. Des de les files juntaires, confien que la tramitació de la iniciativa pugui encarrilar-se en els pròxims mesos, comencen a posar presses als socialistes i es mostren convençuts que aconseguiran els suports necessaris (del PP i el PSOE) perquè hi hagi fumata blanca.
Durant el primer debat, la diputada de Junts Marta Madrenas va defensar la iniciativa com una eina perquè “tothom sàpiga que delinquir aquí no surt gratis” i per donar resposta a les “crides públiques d’auxili que tants alcaldes de diverses sensibilitats” davant la “greu alarma social”. “Entenem que hi ha un problema i compartim el diagnòstic, però som d’esquerres i no compartim la solució, que no pot ser una mena de Codi Penal màgic on endurint les penes tot se soluciona”, va sostenir el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, per justificar la seva abstenció. “No es pot ser Convergència i Aliança Catalana a la vegada”, va afegir dirigint-se a la bancada de Junts.
📝 El PP i el PSOE avalen que el Congrés estudiï una llei de Junts contra la multireincidència
Regular els lloguers temporals
Un altre dels grans temes que s’arrosseguen dels últims mesos és la regulació dels lloguers de temporada. Junts va permetre el desembre que la iniciativa promoguda pel Sindicat d’Inquilines es comencés a tramitar a la cambra baixa, però els juntaires adverteixen que no comparteixen l’esperit de la llei en conjunt i que no facilitaran que tiri endavant perquè no és el seu model. “Si s’aprovés íntegrament i literalment, empitjoraria encara més l’accés a l’habitatge. El nostre «sí» farà possible el debat, però no pressuposin ni per un instant un «sí» de Junts a aquest text, caldria que fos substancialment diferent del que aquí se’ns presenta”, va esgrimir la diputada Marta Madrenas. Per part d’ERC, Pilar Vallugera va lamentar el “drama” que suposa que l’esquerra “no sigui capaç” de convertir en “condicions de vida” tot el que promet des de la tribuna del Congrés i la “dificultat” d’arribar a “cap formulació legislativa que sigui veritablement transformadora en clau social d’esquerres”.
Era la segona vegada que la iniciativa arribava al ple de la cambra baixa. En la primera ocasió, el setembre, Junts va votar-hi en contra a última hora i va impedir que superés el primer filtre del Congrés. Poc més tard, ERC va registrar un nou text amb alguns retocs amb la voluntat de seduir els juntaires: d’entre els canvis que es van introduir, es va modificar el marge temporal per fixar-lo en els nou mesos, es va introduir la necessitat d’avisar al propietari en casos de subarrendament i es van blindar les competències de la Generalitat de Catalunya i dels ajuntaments.
📝 El Congrés comença a tramitar la llei per regular els lloguers de temporada en mig de discrepàncies
Reformar la llei mordassa
De la passada legislatura, s’arrossega la reforma de la llei mordassa aprovada per la majoria absoluta del PP el 2015. El 2023, l’intent va naufragar per la negativa d’ERC i Bildu i fa tres mesos el govern espanyol i els abertzales van acordar una nova modificació que incloïa substituir “progressivament” les pilotes de goma per altres dispositius “menys lesius” (sense fixar una data), posar fi a la “discrecionalitat” en les sancions per faltes de respecte a l’autoritat (que hauran de ser “objectivables i justificades”) i el compromís de modificar la Llei d’Estrangeria per acabar amb les devolucions en calent de migrants a la frontera. Des del primer moment, Junts va alertar que el nou redactat és una “versió light” de la norma per “no fer enfadar” els sindicats policials i va advertir que, sense canvis de fons, “serà molt difícil que la tramitació de la llei arribi a bon port”. En les esmenes a l’articulat, els juntaires aposten, entre altres coses, per eliminar les pilotes de goma a tot l’Estat a finals del 2025, apartar la policia espanyola de les grans concentracions i suprimir la responsabilitat dels organitzadors de les protestes.
Durant el primer debat al ple, Francesc Marc-Álvaro (ERC) va retreure al PSOE que hagi arrossegat els peus els últims anys i va lamentar que la proposta “podria ser millor”, per exemple, si no hi hagués “ambigüitat” sobre les pilotes de goma i “s’establís un temps concret” per a la seva eliminació definitiva. “Hauríem d’haver derogat abans aquesta desgraciada i lesiva llei, hauríem estalviat molt patiment a moltes persones i col·lectius que han estat multats, encausats i condemnats per una llei impròpia, aberrant i indigna”, va afegir. La llei va superar la primera votació a la cambra baixa amb 176 vots a favor i 170 en contra i, un mes i mig després, la mateixa majoria va barrar la porta a les propostes del PP i Vox per endurir-la.
📝 El Congrés fa el primer pas per reformar la Llei Mordassa enmig d’exigències de Junts de més canvis
📝 Junts reclama al Congrés eliminar les pilotes de goma a tot l’Estat a finals del 2025
Despenalitzar les injúries al rei i els ultratges a Espanya
En la carpeta dels drets fonamentals, hi ha una altra iniciativa que està caminant al Congrés: una llei de Sumar per derogar sis preceptes del Codi Penal referents als delictes contra la Corona, l’enaltiment del terrorisme, els ultratges a Espanya, a les comunitats autònomes i als seus símbols i emblemes, les injúries al govern espanyol, al CGPJ, al TC, al Tribunal Suprem, als governs autonòmics, a l’exèrcit i als Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat i contra els sentiments religiosos o d’escarni públic. El PSOE s’hi va obrir per afavorir un debat “seriós, profund i aclaridor” sobre la llibertat d’expressió i amb la voluntat de “fixar el contingut inviolable i els límits d’aquesta llibertat”. El primer debat va discórrer entre demandes de Junts i ERC als socialistes per abordar de debò la despenalització de les injúries a la Corona. “Senyors del PSOE, ara sí? Ho tenim clar? No encara?”, es va preguntar irònicament Eduard Pujol (Junts). I Pilar Vallugera (ERC) va verbalitzar “l’obligació de demanar” al PSOE i a Sumar que no deixin aquesta iniciativa “en un calaix dormint el son dels justos”.
La reforma de les injúries també la va posar sobre la taula el govern espanyol quan va presentar el pla ‘anti-fang’, que preveu reformar els articles del Codi Penal que poden afectar el dret a la llibertat d’expressió i la creació artística “quan es refereixi a les institucions de l’Estat, es tracti de delictes contra els sentiments religiosos o d’escarni públic”. Ara bé, la Moncloa no va concretar-ho massa més i no va aclarir si la modificació afectarà la Corona. Aquesta reforma legislativa ha tornat a agafar volada en les últimes hores després de l’ofensiva judicial contra Lalachus per una estampeta del Grand Prix durant les campanades de TVE (una més de les infinites representacions religioses que s’acostumen a viralitzar). “L’any 2025 impulsarem la reforma del delicte d’ofenses religioses per garantir la llibertat d’expressió i de creació”, va respondre el ministre Félix Bolaños. I el diputat de Sumar i secretari general del Partit Comunista, Enrique Santiago, va recordar-li que el seu text està tramitant-se al Congrés: “Modificar els delictes de llibertat d’expressió no pot dependre que afecti una persona coneguda”, va esgrimir.
📝 ERC i Junts insten el PSOE a abordar de debò la despenalització de les injúries a la Corona
📝 El PSOE torna a obrir la porta a despenalitzar les injúries al rei i els ultratges a Espanya
Reformar la llei de secrets oficials
Una de les carpetes encallades des de fa anys és la reforma de la llei de secrets oficials, que encara manté el redactat del franquisme. La norma que s’està tramitant al Congrés la va registrar el PNB i el febrer va superar el primer examen parlamentari per quart cop enmig de crides al PSOE perquè no la bloquegi. La principal novetat del text és fixar un temps màxim de classificació de 25 anys per a les matèries secretes i de 10 anys per a les reservades (en el cas de les secretes, el Consell de Ministres podria aprovar una “pròrroga excepcional i motivada” de 10 anys més). A més, estableix que, quan la llei entri en vigor, les matèries classificades que hagin complert els terminis de vigència quedaran immediatament desclassificades, cosa que afectaria, per exemple, els documents relatius al 23-F o als GAL. Junts va denunciar que encara “hi hagi lleis vigents signades per un dictador” i que “el franquisme continua impregnant moltes institucions del Regne d’Espanya” i ERC va definir l’actual llei com un “anacronisme” i un “residu tòxic i podridura estricta del franquisme”. La reforma de la llei de secrets oficials també forma part del pla ‘anti-fang’ de Pedro Sánchez, malgrat que ara com ara no hi ha hagut novetats.
📝 El Congrés torna a iniciar el camí per eliminar el segell franquista de la llei de secrets oficials
Il·legalitzar les associacions que facin apologia del franquisme
El Congrés també té entre mans una iniciativa emmarcada en el recorregut per posar fi a l’enaltiment del franquisme. És una llei presentada pel PSOE amb la voluntat de poder dissoldre judicialment les associacions que duguin a terme activitats que constitueixin “apologia del franquisme, bé enaltint el cop d’estat del 1936 o la dictadura posterior o bé enaltint els seus dirigents” si suposen un “menyspreu i humiliació de la dignitat de les víctimes” del cop d’estat, de la Guerra Civil o del franquisme o una “incitació directa o indirecta a l’odi o violència contra les mateixes per la seva condició de tals”. Aquest pas es va sumar al que va fer el Ministeri de Cultura el juny, quan va començar els tràmits per il·legalitzar la Fundació Francisco Franco (és una fundació i, per tant, no es veu afectada per aquesta reforma). La sorpresa de la votació va ser que el PP, que mesos enrere havia mostrat les reticències amb la futura extinció de la Fundació Franco, hi va donar suport.
📝 Nou pas del Congrés per il·legalitzar les associacions que facin apologia del franquisme
Fer que jugar a la selecció espanyola sigui voluntari
Una de les primeres negociacions in extremis del PSOE aquesta legislatura va ser per una llei impulsada per ERC que pretén que qualsevol esportista tingui la llibertat d’acceptar o renunciar a la convocatòria de la selecció espanyola. Els socialistes van negar-s’hi en un primer moment, però van acabar permetent que la norma es comencés a tramitar. “Ens obrim a escoltar”, reconeixien fonts del grup parlamentari del PSOE. Els republicans van emmarcar la iniciativa en els esportistes que no volen competir amb Espanya i en el context del cas Rubiales (el petó de l’aleshores president de la Federació Espanyola de Futbol a la futbolista Jenni Hermoso després de guanyar el Mundial), que havia posat de manifest que calia “garantir la igualtat i la no discriminació per raons de gènere”. Durant el debat, Montse Bassa (ERC) va acusar els “nacionalistes fanàtics” de “segrestar la voluntat” dels esportistes i Pilar Calvo (Junts) va denunciar que “l’imperatiu legal de jugar a la selecció espanyola atempta contra els drets individuals dels esportistes”.
📝 El PSOE gira i s’obre a la proposta d’ERC perquè jugar a la selecció espanyola sigui voluntari
Convertir els funcionaris de presons en agents de l’autoritat
Una altra de les iniciatives que va dividir la majoria de la investidura de Sánchez i els socis de coalició a la Moncloa va ser a tomb de convertir els funcionaris de presons en agents de l’autoritat. Era una proposta del PSOE que va ser presa en consideració amb el suport del PP, Vox, Junts i el PNB. ERC i Bildu van votar-ho en contra i Sumar i Podemos es van abstenir. A banda de la modificació principal, la norma també aposta per agreujar les penes per als que atemptin contra la integritat dels funcionaris de presons, donar presumpció de veracitat al seu testimoni i establir que se’ls pugui “rescabalar econòmicament” quan pateixin danys personals. En el primer debat, Josep Maria Cervera (Junts) va comprometre’s a batallar perquè la nova llei “no desvirtuï el model penitenciari català, no representi una centralització encoberta que afecti les competències de la Generalitat i no sigui un llast econòmic per al Govern de Catalunya”. I Pilar Vallugera (ERC) va carregar contra la “concitació de tantes voluntats de dreta juntes”, va demanar “incidir” en el fet que ara els reclusos són “més agressius” i va augurar que la iniciativa serà quelcom “simbòlic” i “sense cap efecte en la realitat” si no va acompanyada d’altres mesures.
📝 Primer pas al Congrés perquè els funcionaris de presons siguin agents de l’autoritat
Més control polític i judicial del CNI
Una iniciativa que té poques possibilitats de prosperar és la que va impulsar el PNB amb l’objectiu d’aprofundir el control polític i judicial de les actuacions del Centre Nacional d’Intel·ligència, en especial pel que fa a les “intervencions amb afecció en drets fonamentals”. És un text que va ser rebutjat el desembre del 2022 amb el vot en contra del PSOE i Podemos i que el passat setembre va superar el primer examen parlamentari pel canvi de posició de socialistes i morats. La reforma de les lleis que regulen el CNI va ser un compromís de Pedro Sánchez el maig del 2022 com a resposta al Catalan Gate, però va quedar en un calaix. “El govern espanyol mai ha complert el compromís del president, ni tan sols amb disposició a fer-ho”, va lamentar Mikel Legarda, diputat del PNB. La iniciativa introdueix dos canvis substancials: establir una “responsabilitat política i directa” del president del govern espanyol (i que sigui ell qui proposi el director del CNI) i estipular que les autoritzacions judicials s’hagin de prendre per “unanimitat” per un “òrgan col·legiat compost per tres magistrats del Tribunal Suprem”.
📝 El PSOE permet ara que el Congrés estudiï una llei per augmentar el control polític i judicial del CNI
Reforçar la llei del només sí és sí
Finalment, una de les apostes legislatives de Podemos aquesta legislatura és reforçar la llei del només sí és sí. L’objectiu dels morats és que la reparació del dany no sigui atenuant en casos de delictes sexuals. La iniciativa, que es va començar a tramitar amb el suport de la majoria de la investidura de Pedro Sánchez i l’abstenció del PNB, està paralitzada. Per defensar-la, Ione Belarra va acusar la Moncloa d’estar “incomplint” la llei del només sí és sí i de deixar en “total desprotecció” les víctimes de violència sexual. “La majoria feminista que existeix en aquest Congrés l’ha de fer rectificar. Demano que obliguem el govern espanyol a complir les seves responsabilitats”, va subratllar.