La comissió d'estudi sobre el Deute Històric de l'Estat amb Catalunya continua revelant la magnitud de la desinversió crònica que pateix el país. L'òrgan s'ha tornat a reunir aquest dimarts al Parlament amb la compareixença d'Albert Carreras, doctor en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat Autònoma de Barcelona i catedràtic d'història i institucions econòmiques per la Universitat Pompeu Fabra, qui ha compartit algunes xifres que han sorprès fins i tot als representants polítics. El mateix diputat de Junts, Joan Canadell, ha reconegut la seva estupefacció. "Cada vegada que ve algú a intervenir a la comissió ens escandalitzem, i avui no m'ho esperava, però m'he escandalitzat encara més que altres dies".

Carreras ha centrat la seva ponència a xifrar el que ha anomenat el "dèficit social" de l'Estat envers Catalunya, és a dir les mancances del govern central en matèria de l'estat del benestar. Una disjuntiva que comença des del primer moment, ja que, segons l'expert, la incipient autonomia catalana ja va patir un "problema inicial de traspassos mal finançats". Així, Catalunya va rebre la dotació de capital per part de l'Estat en unes condicions insuficients, "molt lluny del que la població aspirava per ser atesa", en matèria d'hospitals, escoles, comissaries, presons i jutjats, que fins i tot s'arrossega fins avui perquè molts dels grans centres hospitalaris de la seguretat social "continuen sent de titularitat de l'Estat". L'intent de fer efectiu el seu traspàs a la Generalitat va ser "aturat" pel darrer govern del Partit Popular.

El protagonisme l'ha pres aleshores un informe de la Comissió Europea presentat el 2016, i amb una segona edició del 2020, que recollia l'índex de progrés social per a totes les regions europees, un càlcul que analitza una cinquantena de dades, però cap d'elles directament econòmica. Les seves conclusions retraten el resultat de la despesa pública, i l'estudi permet "ratificar l'existència del dèficit fiscal català". Amb la mirada posada només sobre les diferents comunitats de l'Estat, Carreras ressalta que les dues regions forals (el País Basc i Navarra) acaben primeres a la classificació, "a molts cavalls de distància" de la resta. Una taula, però, que inclou una dada "espectacular": Catalunya, quarta regió en PIB per càpita, és dotzena en l'índex de progrés social i en recursos públics per càpita. El resultat, a més, no és casual perquè es manté tant en les edicions del 2016 com del 2020. A més, ha volgut desmentir les veus que responsabilitzen del Govern català aquesta situació. "Això demostra el dèficit fiscal, és una foto del dèficit fiscal, perquè depèn dels recursos estar millor o pitjor".

Partint d'aquest estudi, l'expert en matèria econòmica extrapola el seu resultat per veure com podria millorar l'estat del benestar si es respectés el principi d'ordinalitat pel que fa a la disponibilitat de recursos públics, a diferència d'allò que fa l'Estat. Com que Catalunya és quart en PIB per càpita, també hauria d'ocupar aquesta posició en recursos públics per càpita, una posició que ocupa Castella i Lleó. Comparant tots dos territoris, Carreras explica que aquest territori rep 2.965 euros per habitant, per davant dels 2.519 euros a Catalunya. La diferència de 446 euros multiplicada pels 7,7 milions de catalans resulta en un dèficit de 3.434 milions d'euros només el 2020. "No és pas poca cosa", diu l'expert. I, com que no és el mateix viure en un lloc amb un baix cost de vida que en un indret amb preus elevats, Carreras s'ha desfet del "tabú" que normalment evita incloure aquesta dada en els càlculs de l'Estat. Amb aquesta disparitat en ment, la inversió de recursos públics de l'Estat a Castellà i Lleó equivaldria a 3.408 euros per càpita, mentre que a Catalunya baixaria fins a 2.263. La diferència augmentaria així fins a 1.145 euros per habitant, o 8.816 milions comptant la totalitat de la població catalana.

El dèficit social, un 57% del dèficit fiscal

Per refermar-se en aquestes dades, l'expert agafa també un estudi de la Generalitat de 2018 que comparava Catalunya amb el País Basc i xifrava en 9.107 milions la diferència entre allò que invertia el Govern català i allò que podria invertir si es trobés al nivell del govern basc. "Aquesta dada representava en aquell any el 57% del dèficit fiscal estimat", de manera que "una part molt important" del dèficit fiscal és precisament la despesa social, segons Carreras. L'anunci per part del conseller d'Economia, Jaume Giró, de fa només unes setmanes, en què revelava que el 2019 el dèficit fiscal amb l'Estat havia estat de 20.196 milions d'euros, significaria que el dèficit social d'aquell any havien arribat a situar-se en 11.400 milions d'euros, tenint en compte el percentatge esmentat per l'expert.

Amb això en ment, una estimació d'urgència del deute social històric és prou fàcil de fer. "Projectat cap al passat", diu Carreras, i tenint en compte que el 8% de dèficit fiscal es manté relativament fix amb el pas dels anys, només cal multiplicar aquests 11.400 milions d'euros per 40 anys per arribar a la xifra de 456 milions durant les últimes quatre dècades. Una xifra que tampoc varia gaire si es vol entrar en detall i tenir en compte la variació de preus. L'expert ha fet "el joc" i observa que el dèficit social de 1986, xifrat en 1.442 mil milions d'euros, equivaldria a 11.234 milions d'ara. "Com podeu veure, s'assembla molt als 11,4 mil milions estimats avui", manté Carreras. "Aquests càlculs ens situen davant una xifra de l'ordre d'uns 456 mil milions d'euros en 40 anys" conclou, qualificant-la de quantitat "estrepitosa". "És Catalunya la que suporta el dèficit i l'endeutament de l'Estat sense gaudir-ne mai".