L'advocat Gonzalo Boye ha aclarit amb una piulada la veritat sobre la filtració dels magistrats del Suprem publicada a la portada d'avui al diari El Mundo, que haurien admès que la seva sentència "de l’1-O és morta a Europa, la batalla està perduda". Boye ha corregit el titular, deixant clar que la sentència "en realitat va morir a Schleswig-Holstein el juny del 2018... però no ho han volgut admetre fins ara". El seu comentari fa referència a la sentència alemanya que va deixar en llibertat al president a l'exili, Carles Puigdemont, i sense fonaments la petició d'extradició del Suprem, perquè no va haver-hi violència.
La batalla està perduda
En la piulada, Boye fa referència a la primera sentència internacional per l'1-O, la de l'Audiència Territorial de Schleswig-Holstein, al nord d'Alemanya, que va descartar el delicte de rebel·lió en la petició d'extradició a Espanya del president Carles Puigdemont, que va ser detingut, empresonat i posat en llibertat. De manera que, segons el principi non bis in idem, l'Estat espanyol ja no pot demanar l'extradició del president a l'exili per aquests delictes. Segons l'advocat, el Suprem sabia de sobres que la persecució contra els líders independentistes no té fonaments legals, "però no ho han volgut admetre fins ara", que s'ha filtrat la resignació dels magistrats davant Estrasburg.
La sentència està morta
Aquest diumenge, una portada crida l’atenció sobre la resta al quiosc: la de l'El Mundo, el primer diari de la dreta espanyola que admet la previsible desfeta a Europa. “La nostra sentència de l’1-O és morta a Europa, la batalla està perduda”. Aquest és el titular a quatre columnes de la portada, que explica com ‘Magistrats del Suprem donen per feta la derrota a Estrasburg pels revessos de les euroordres, els vots particulars del Constitucional, l’anunci de reforma del delicte de sedició i els indults’.
El mitjà, que cita fonts del Suprem no identificades, considera que els darrers passos al voltant de la sentència de l’1-O, inclòs el demolidor informe del Consell d’Europa, fa que la sentència contra el procés tingui “els minuts comptats” i per tant assumeix que la victòria és cada cop més propera per les demandes independentistes.
Schleswig-Holstein
El 2018, el Tribunal alemany de Schleswig-Holstein va declarar inadmissible l'extradició del president Puigdemont sota el càrrec de rebel·lió. Les accions atribuïdes a l'expresident català no constituïen ni el delicte alemany d'alta traïció (art. 81 del Codi Penal) ni el d'alteració de l'ordre públic (art. 125 del Codi Penal). La magnitud de la violència, tal com es preveu en la regulació de l'alta traïció, no es va produir en els enfrontaments a Espanya. S'ha descartat la responsabilitat penal per trencament de la pau perquè a Puigdemont només el preocupava la celebració del referèndum. No era un "líder espiritual" d'una violència.
El referèndum de l'1 d'octubre del 2017 en si mateix no va provocar aquest nivell de violència per la mateixa raó que no va ser capaç de conduir directament a la separació d'Espanya i, segons la voluntat del perseguit Puigdemont, només pretenia ser el preludi de futures negociacions. Els violents enfrontaments entre qui estaven disposats a votar i la Guàrdia Civil o el Cos Nacional de Policia, en particular davant diversos col·legis electorals, no haurien assolit un grau que hagués amenaçat greument l'ordre constitucional espanyol.
En la mesura que el Fiscal General i el poder judicial espanyol s'havien basat en l'ordre donada a la policia regional (Mossos d'Esquadra), que està subordinada a la Generalitat de Catalunya, per "garantir" la celebració del referèndum, el Tribunal tampoc no va veure motius per a actes de violència contra les forces del Govern central.