La Diada 2016 ha caigut en diumenge, que és el dia del Senyor i data en què els Fulls Dominicals de cada diòcesi publiquen les cartes setmanals dels respectius bisbes. Cinc dels deu ordinaris de Catalunya no fan esment de la Diada en les seves epístoles. Entre aquests hi figuren quatre que no són nats ni formats a Catalunya: Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, aragonès de parla catalana format al seminari de Saragossa; Agustí Cortés, bisbe de Sant Feliu i Salvador Giménez Valls, bisbe de Lleida, ambdós valencians formats a València, i Josep Àngel Saiz, bisbe de Terrassa, nat a Conca, que va estudiar a Toledo. A aquests cal afegir dos prelats locals: l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, nascut a Guissona (Urgell) i format a Roma, i Romà Casanovas, bisbe de Vic, fill de Deltebre (Baix Ebre) i format al seminari de Tortosa.

En canvi, parlen de la Diada a la seva carta setmanal quatre bisbes, tots nascuts i formats a Catalunya excepte Enrique Benavent, bisbe de Tortosa, nat a Quatretonda (La Vall d’Albaida, València) i format a València. Els altres són Francesc Pardo, bisbe de Girona, de Torrelles de Foix (Alt Penedès), que va estudiar a la Facultat de Teologia de Catalunya de Barcelona; Joan Enric Vives, bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, de Barcelona i format al seminari de Barcelona; i Xavier Novell, bisbe de Solsona, fill de Montfalcó d'Agramunt (Urgell), que va estudiar a Lleida i Barcelona.

Els bisbes que no al·ludeixen a la Diada tracten tots ells de temes relacionats amb l'Any de la Misericòrdia, convocat pel Papa Francesc el passat 8 de desembre. Pujol (Tarragona), per exemple, parla de pregar pels difunts, Omella (Barcelona) del paper de les parròquies en la integració dels immigrants (amb cita al traspassat bisbe Joan Carrera inclosa) i Casanovas (Vic) del Jubileu de les Famílies (pdf), que la seva diòcesi celebra el diumenge 18. L'únic que no segueix aquesta línia és Giménez, el de Lleida, que dedica la seva carta als 25 anys de Institut Superior de Ciències Religioses.

L'arquebisbe de Barcelona ha fet arrufar el nas a alguns per no haver presidit, com feia el seu antecessor Martínez Sistach, la missa pels patriotes morts l'Onze de setembre del 1714. Omella va al·legar problemes d'agenda. El fet ha posat les piles al sector antinacionalista i conservador de l'arquebisbat.

Els bisbes que parlen de la Diada ho toquen amb diverses graduacions. La menor correspon a "Església, Estat i societat", on Benavent (Tortosa) arrenca comparant la Diada amb el 9 d'Octubre (una part del territori de la seva diòcesi és al País Valencià). En to neutral, recorda que són dates per "reflexionar en el model d'Estat". I afegeix: "Cap marc jurídic és un dogma de fe immutable per naturalesa. Per això, sobre l’organització política i territorial de l’Estat poden existir entre els mateixos cristians diferents sensibilitats". 

Pardo, a "Diada Nacional, festa, celebració, identitat i pregària" (pdf), en va enfilant una de freda i una de calenta i tanca amb una sentència de Sant Agustí que és un clàssic del fer fil blanc fil negre: "Unitat en allò que és essencial, llibertat en allò que és opinable, i sempre caritat". 

Els més sobiranistes són els d'Urgell i Solsona. Vives a "Estimar el propi país" recorda que "el Catecisme ensenya el valor religiós de l’amor envers la pàtria" i clou la carta citant la Visita Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat de Torras i Bages. Novell, favorable al dret a decidir, titula la seva carta "Som-hi tots!". Dóna per fet que el full de ruta de l'actual Govern anirà endavant i crida tots els cristians, favorables o no a la independència, a implicar-se en la futura Constitució catalana, per tal que sigui "respectuosa amb el fet religiós i amb la tradició cristiana de Catalunya".