L'independentisme s'ha encarat aquest 11 de Setembre amb els conflictes interns que entorpeixen l’estratègia unitària dels partits. Des de l'escenari de la manifestació organitzada a l'Avinguda Maria Cristina de Barcelona, la presidenta de l'Assemblea, Elisenda Paluzie, ha confessat que aquesta ha estat "la Diada més difícil" que ha organitzat l'ANC. I això no obstant, centenars de milers de persones, que la Guàrdia Urbana ha xifrat en 600.000, han tornat a omplir als carrers de Barcelona per demostrar la voluntat de mantenir el pols a l'Estat. Aquest cop el centre de l'acte, que no ha inclòs cap dels habituals muntatges protagonitzats pel públic, era l'Avinguda Maria Cristina de Barcelona però la confluència dels diferents trams s'ha situat, curiosament, a la plaça Espanya.

Ha estat una Diada marcada per la sentència del judici contra els líders independentites que s’haurà de conèixer en les properes setmanes, però també per les profundes diferències que separen els partits en qüestions clau com la conveniència o no de convocar eleccions a Catalunya quan es conegui la decisió del Suprem o sobre la resposta a la investidura de Pedro Sánchez. 

En aquest context, per primera vegada, ni els partits ni els representants de les institucions polítiques no han estat convidats a ocupar les primeres files de la manifestació convocada per l'ANC rere el contundent i inequívoc lema d'Objectiu independència. Això no ha impedit, però, que n'hagin estat els principals protagonistes.

Les crides a la unitat han estat presents entre el lemes corejats pel públic, però sobretot dalt l'escenari. Les crítiques a les dificultats amb què ensopega la unitat s'ha convertit en un dels arguments que ha recorregut totes les intervencions des del mateix moment en què l'actor David Baigès, que ha actuat com a mestre de cerimònies, ha obert l'acte reclamant una "estratègia unitària".

Crida als partits

A partir d’aquí, tots els parlaments han insistit d’una manera o altre en aquesta apel·lació, fins que ha arribat el torn dels responsables de les entitats independentistes. El vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha exigit sentit d'Estat als partits. "No ens perdem més en batalles estèrils", ha reclamat. 

"Només amb la unitat acabarem el que vam començar", ha advertit Paluzie que ha alertat contra l’abandonament de la via unilateral: “Als nostres dirigents us demanem que no ens desarmeu”. També el president de l’Associació de Municipis per la Independència, Josep Maria Cervera, ha reclamat recuperar l’esperit d’unitat que va fer possible l’1-O.

Els presos

Entre els parlaments no hi ha hagut la intervenció de cap representant de l’Associació Catalana pels Drets Civils, que agrupa els familiars dels presos. El protagonisme pels líders independentistes empresonats s'ha reservat per a l’acte convocat al migdia per Òmnium a l’avinguda Lluís Companys. Ha estat el primer cop que Òmnium feia aquesta convocatòria, que s'ha organitzat sota el lema Pels drets i les llibertats, absolució, i al qual sí hi ha acudit representants dels Comuns -que no han participat a la manifestació-. Fins i tot s’ha projectat un vídeo de l’alcaldessa Ada Colau, reclamant l'absolució. Precisament, la voluntat d'obrir la denúncia contra la repressió més enllà del moviment independentista i sumar els comuns a la protesta contra una sentència condemnatòria per l'1-O apareix com una peça clau de cara a les properes setmanes.

El president de la Generalitat, Quim Torra, que dimarts al vespre en el seu discurs institucional va reclamar “generositat i unitat” i va garantir que caldrà tornar a exercir tots els drets que es neguin a Catalunya, ha assegurat avui des de la manifestació que amb la Diada "es tanca una etapa i es comença a respondre a les sentències”. 

El moviment independentista és conscient que perquè aquesta resposta vagi més enllà de les seves files caldrà impulsar un missatge menys marcadament sobiranista que el que avui presidia la manifestació de l’ANC. Així ho reconeixia en acabar l'acte un responsable de l'entitat, que admetia que a partir d'ara caldrà posar l’accent en la reivindicació dels drets civils i polítics i la llibertat dels presos, precisament el punt que ara mateix uneix els partits i hi suma la veu dels comuns.

La multitudinària manifestació que des del 2012 s'ha convertit en el termòmetre de la força de l'independentisme al carrer ha demostrat aquest dimecres, com ha assegurat Paluzie des de l'escenari, que malgrat la contundent repressió de l'Estat, l'independentisme es manté dempeus. No ha estat una manifestació tan desbordant com altres convocatòries, com s'han encarregat de subratllar els rivals de l'independentisme, ni tampoc ha exhibit l'ambient d'entusiasme de cites anteriors. Però, enmig d'una situació extremadament complexa, els organitzadors han donat per acomplerts els objectius. A partir d'ara, es proposen reconduir l'estratègia per deixar clar que la resposta davant d'aquesta repressió es molt massiva a Catalunya i va més enllà de l'independentisme.