L'independentisme ha tornat a respondre. Malgrat les dificultats del moviment per seguir endavant, els carrers de Barcelona s'han tornat a omplir massivament aquesta Diada per reclamar unitat als partits i per mostrar la seva força a les portes de la sentència del judici. Segons xifres de la Guàrdia Urbana, hi han participat unes 600.000 persones. Entre els lemes més corejats, s'hi ha pogut sentir: "unitat", "independència" o "ni un pas enrere".
Tot i les dificultats del moviment per teixir una estratègia conjunta, una bona part de l'independentisme ha decidit deixar la desil·lusió a casa i tornar a sortir als carrers massivament. La plaça Espanya, així com la Gran Via i la resta de carrers adjacents, s'han començat a omplir una hora abans de la convocatòria i han quedat pràcticament desbordats un cop començada la marxa.
Malgrat que fa unes setmanes les inscripcions a la mobilització eren força més baixes que en anys anteriors i des d'alguns sectors es llençaven els pitjors auguris, finalment la tendència s'ha pogut revertir i s'hi han acabat inscrivint unes 450.000 persones. També s’han venut unes 250.000 samarretes i s’han fletat uns 1.300 autobusos provinents d’arreu del país, segons dades de l'ANC, que no ha donat xifres de l'assistència final, però que ho ha valorat com a "èxit".
ANC i Òmnium demanen als partits "sentit d'Estat"
La d'aquest any, però, ha estat una mobilització diferent de la dels darrers vuit anys. No només pel fet que és la segona amb presos i exiliats, sinó també perquè l'ANC ha volgut donar tot el protagonisme a la societat civil, eliminant la zona reservada pels partits i autoritats, i centrant tots els parlaments en persones de la societat civil. Allunyant, així, el protagonisme dels polítics.
Qui sí que ha tingut protagonisme han estat els líders de l'ANC i Òmnium, que, en la tanda dels parlaments, han fet una crida als partit a recuperar la unitat i els han demanat "sentit d'Estat" davant la dificultat dels propers mesos amb la publicació de la sentència. En aquest sentit, la presidenta de l'Assemblea, Elisenda Paluzie, ha defensat que "només amb la unitat acabarem el que vam començar" i ha assegurat que està a les mans del moviment "demostrar que la independència és possible".
Paluzie ha reconegut que aquesta ha estat la mobilització que més els ha costat de fer, per la desmobilització de part de l'independentisme, pel que ha felicitat a tots els assistents per haver tornat a sortir al carrer. "Ho hem fet", ha exclamat, en un discurs en el que també ha estat molt crítica amb els partits, a qui ha acusat de fer passes enrere i d'haver deslegitimat l'1-O i la via unilateral.
Per la seva banda, el president d'Òmnium, Marcel Mauri, també ha volgut felicitar el moviment per haver aconseguit fer una nova manifestació massiva i ha assegurat que els carrers de Barcelona s'han omplert de "llibertat" i "dignitat". Mauri també ha recordat els presos polítics i ha carregat contra el govern espanyol per no complir la resolució de l'ONU i alliberar-los. "Et queden dos mesos per alliberar els presos, sinó incompliràs la legalitat internacional", ha etzibat al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez.
Pel que fa a la sentència, ha avisat que si és condemnatòria, tornaran "a exercir tots i cadascun dels drets als que ens siguin condemnats". També han parlat altres persones destacades de la societat civil com la directora de l'Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, la cuinera Ada Parellada, o el cantant Lluís Llach.
Treva de JxCat i ERC per la Diada
La Diada arriba a les portes de la publicació de la sentència i, malgrat que queden escasses setmanes per a la publicació de la sentència, que s'espera per principis d'octubre, el Govern i els partits que en formen part encara no tenen una estratègia unitària clara sobre com fer-hi front. Unes discrepàncies que han provocat que últimament s’hagin sentit veus discordants entre els principals líders independentistes i s’hagi produït algun xoc fins i tot en l’àmbit institucional.
Tot i això, l’esperit de la Diada, i la voluntat tant de JxCat com d’ERC que torni a ser un èxit, han donat pas a una treva. Els dos partits han intentat donar una imatge d’unitat a les portes d’aquest 11 de setembre, malgrat que assistiran per separat a la mobilització, també degut a que aquest any l’ANC ha volgut donar més pes als ciutadans i ha eliminat l’anomenada fila zero.
Tots els presos i exiliats van signar diumenge passat una carta en la que demanaven que la manifestació fos multitudinària, igual com també s’ha fet des del Govern i els partits; i la ciutadania, finalment, ha respost. Malgrat tots els impediments, s'ha aconseguit tornar a fer una mobilització massiva per fer front a la repressió i reclamar unitat als partits per fer la independència.