A les portades d’aquest dissabte, cada diari explica, pinta i/o pronostica una Diada diferent, entre els seus desitjos i el seu biaix. La cançó de la divisió indepe és, un altre cop, el tema de La Vanguardia, que li ha agafat el gust a culpar sistemàticament l’independentisme de tot i no se’n parli més. El Periódico, en canvi, diu que els catalans la veiem mig buida com a conseqüència “d’una dècada de desànim”. Dit així, sense cap matís ni respecte pel vaivé dels últims deu anys —de l’eufòria prèvia al 2017 fins al desmai del 2018 ençà—, fa preguntar-se si els que han fet aquesta portada han viscut a Catalunya l’última dècada o si han estat en algun planeta llunyà. Naturalment, no hi ha en cap d’aquests dos diaris cap referència a la repressió en els seus múltiples formats, i sí una constant de fons: presentar l’independentisme com una proposta perdedora i tòxica. Som catalans, som culpables, venen a dir.
El contrast és remarcable amb les primeres de l’Ara i d’El Punt Avui, més animades. Aquest últim diari fa una portada activista amb l’eslògan i la gràfica de l’Assemblea Nacional Catalana, l’entitat que organitza i convoca l’acte més multitudinari del dia. Ni la mateixa ANC ho hauria fet millor. Anuncia també les opinions de 10 historiadors, alguns docents, altres dedicats a l’activisme o a la política, en representació dels diversos tons i actituds de l’independentisme. L’Ara fa una proposta —o expressa un desig— més propositiva que reivindicativa: fer un reset malgrat o a causa de tot el que ha passat i passa (la repressió, la pandèmia, la desmobilització, les divisions…). El diari, optimista, en diu “la reconstrucció”.
El Periódico és l’únic diari de Barcelona que obre amb una notícia. La ministra de Transports, Raquel Sánchez —l’exalcadessa de Gavà— diu ara que encara hi ha temps per negociar sobre El Prat. Atorga 20 dies. A l’entrevista diu quatre o cinc cops que el Govern de la Generalitat és l’únic responsable que s’hagi aturat la inversió de 1.700 milions que implica l’ampliació del Prat. Se salva, però, de ser qüestionada pels motius de la seva decisió de cancel·lar en 24 hores una operació d’aquest volum i una negociació que havia de durar uns mesos. També fuig d’estudi quan se li pregunta per la divisió en el sñi del govern espanyol. No hi ha repregunta. En fi, el titular sembla més aviat un avís al Govern: o acota el cap o perd la inversió. En 20 dies.
Als diaris de Madrid, l’11-S és l’aniversari de l’atemptat d’Al Qaeda a les Torres Bessones. El Mundo i l’ABC coincideixen en el títol: va ser el dia que el món va canviar, que segurament és el més publicat cada any des del 2001. La Razón tampoc no s’hi mata gaire i fa un d’aquests títols de calendari, tan profunds i que obren nous horitzons: “11-S: Vint anys després”. No hi ha dubte que la premsa està en crisi. Si més no, avui.
