L'Assemblea vol que sigui la Diada "definitiva". Per això ha anomenat la Diada del Sí la manifestació que organitzarà aquest Onze de Setembre. L'objectiu és que sigui “la mobilització més transcendent de la història del país”. L'ANC l'ha presentat aquest dijous, juntament amb Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), a la terrassa de la Fundació Antoni Tàpies, a tocar de la cruïlla entre el passeig de Gràcia i el carrer d’Aragó de Barcelona. Justament aquest serà l’epicentre de la concentració. En aquesta confluència s’hi formarà un gran signe positiu, “símbol de totes les oportunitats del nou estat en forma de república”. El mirall és la Diada de fa quaranta anys: la del 1977.

“Aquell 11 de setembre la ciutadania va donar una lliçó de civisme i democràcia”, ha defensat Jordi Sànchez, president de l’ANC, que ha recordat que la convocatòria de l’Assemblea de Catalunya va deixar “petit” el passeig de Gràcia. “L’any 77 el dret a l’autodeterminació va quedar-se al calaix. Avui, quatre dècades després, podem dir que tornarem a sortir al passeig de Gràcia, per tornar a fer-lo petit”, ha afegit Sànchez.

El president de l’ANC, que ha fet una crida a “convertir-la en la Diada decisiva”, ha defensat que “com en l’any 77, estem en un moment fundacional”. Passi el que passi l’1 d’octubre, ha dit Sànchez, “res no serà com abans”. El repte és “derrotar aquest Estat amb tics autoritaris”. És per això que tornaran a organitzar centenars d’autocars per venir a la capital, així com activitats durant tot l’estiu que ja aniran concretant.

“Això va començar al carrer i culminarà al carrer”, ha recordat el president de l’entitat organitzadora. “Això va començar amb unes urnes i culminarà amb un referèndum l’1 d’octubre”.

Contra la guerra bruta de l’Estat

La presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Lloveras, ha volgut deixar clar el compromís del món municipal amb la Diada de l’Onze de Setembre i amb el referèndum. “En aquest moment, el món municipal hi estarem ben presents”, ha dit la també alcaldessa de Vilanova i la Geltrú. “Com a alcaldes i alcaldesses, és el que hem de fer: escoltar els nostres ciutadans”.

Per la seva part, el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha reivindicat que “ha de ser un 11 de setembre que ha de durar mesos”. Cuixart ha interpel·lat “tots els demòcrates de Catalunya i el món” a acudir a la convocatòria per a combatre “un retrocés de segles”. Segons el líder sobiranista, “el repte és històric i la importància és majúscula”. També ha fet una crida a “sortir a denunciar la guerra bruta que estem veient”.

De les samarretes velles a la nova

Els participants de la mobilització seran convocats a les quatre de la tarda al seu tram, on podran arribar-hi amb la samarreta que vulguin, ja sigui de Diades anteriors o d’altres entitats o causes. Entre les quatre i les cinc hi haurà música, cultura popular i castells, per animar l’ambient. A les cinc es desplegaran quatre pancartes gegants als extrems. A la plaça de Catalunya, se’n desplegaran diverses de petites.

A les 17:14, l’hora emblemàtica de tots els 11-S, les pancartes començaran a avançar fins a la cruïlla. Al pas d’aquestes pancartes, els manifestants es posaran la samarreta de la Diada d’enguany, de color groc fluorescent, evocant el color de les armilles dels voluntaris. L’objectiu és “provocar un joc de colors”, una metàfora del canvi. Un cop les pancartes arribin a l’epicentre, des del cel es veurà un enorme signe positiu fluorescent. A continuació vindran els parlaments de les entitats organitzadores.

Inscripcions obertes

La manifestació s’estendrà fins al carrer de Casanova pel sud, els Jardinets de Gràcia per l’oest, el Passeig de Sant Joan pel nord i la plaça de Catalunya per l’est. Els quatre braços de la manifestació es dividiran en 48 trams. Cadascun d’aquests trams correspon a una comarca. Les inscripcions ja estan obertes a si.assemblea.cat

Les primeres persones que s’han inscrit en la Diada han estat el sindicalista Òscar Riu (UGT), el filòsof Xavier Antich, l’exconseller de Cultura Joan Manuel Tresserras, l’historiador Borja de Riquer, el fundador de CCOO Agustí Prats, la portaveu de l’Assemblea Nacional de Joves Independentistes (ANJI) Júlia Vernet, la directora de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola i el pare Joan Botam.