Segrestada, estrellada, dividida, poc multitudinària... Aquests són només alguns dels qualificatius que la premsa espanyola utilitza per descriure la manifestació de la Diada que ahir va viure Barcelona, i aquests són només alguns dels adjectius que demostren, una vegada més, que els mitjans estatals tenen una visió i una versió molt diferent del que s'està vivint a Catalunya.

Una manifestació que, segons molts mitjans, va servir per convèncer els "no convençuts" que la desobediència és el camí; i una mobilització que, tot i perdre any rere any suports —tot això sempre segons la interpretació dels mitjans de Madrid— continua fent-se veure pels crits i el soroll que fa la ciutadania.

El segrest del carrer

Aquest és el títol de l'editorial de La Razón, una editorial que comença assegurant que "no hi ha res més nociu per a les democràcies que deixar-se impressionar pels moviments de masses", moviments que "pretenen substituir la voluntat sobirana, expressada a les urnes i representada a les institucions".

Deixant clar que amb l'escrit no pretenen "dissimular l'èxit públic de la Diada", subratllen que "la vistosa coreografia de les multituds pot influenciar en l'ànim de l'opinió pública, sobre la qual es busca causar una impressió molt visual que afecti a la reflexió i a la correcta percepció de la realitat". Ara bé. Una vegada escrit això, es (re)posicionen i manifesten que "no creiem que aquest sigui el cas".

De fet, consideren —com els altres anys— que "la desobediència perd fidels" i si es comparen les diferents portades del mitjà citat d'aquests darrers anys es pot veure que cada Onze de Setembre titulen igual: "La Diada es desinfla".

El que realment els preocupa és "l'operació colpista de la Generalitat i el seu Parlament contra la Constitució". A parer seu, si el procés continua viu no és per les mobilitzacions al carrer, "sinó per la utilització delictiva de les pròpies institucions del Principat". Per tot plegat avisen els seus lectors que si participen del referèndum seran còmplices del delicte. 

Objectiu fallit

Pel director de La Razón, Francisco Marhuenda, celebrar l'Onze de Setembre és un "disbarat" perquè "vam ser derrotats". Precisament per això sustenta que "som originals" perquè "celebrem una traïció", tot i que, a parer seu, el que ha acabat passant és que "el nacionalisme no ha aconseguit el seu objectiu". 

Marhuenda, que subratlla que ell és de Barcelona i que justament per això sap la gent que s'hi pot reunir, deixa anar que "ja poden dir mil milions o dos-mil milions o els que els doni la gana perquè, clar, la mentida té les potetes molt curtes". El màxim de persones que van acudir a la manifestació és, com a molt, 400.000 persones i si en tot cas va semblar que fossin més és perquè "criden molt i fan molt de soroll".

Per tot plegat demana als seus lectors no fer "ni cas" de totes aquestes "xifres milionàries" i assegura que "els partits polítics seriosos ho saben molt bé". El "despropòsit" més gran de la jornada, sempre segons la visió del director de La Razón, va ser veure el líder de Podemos cridant "Catalunya lliure i sobirana".

La coartada perfecta

L'ABC té clar que la Diada "s'ha convertit en la coartada embrionària d'un moviment transversal i totalitari d'assetjament i enderrocament de la democràcia" perquè, des de fa uns anys, "ja no és la festa dels catalans, sinó d'una minoria radicalitzada i intransigent, capaç de manejar les emocions de milions de persones fins a obligar-les a veure en l'«odi a Espanya» la panacea de tots els seus mals".

La d'ahir va ser una mostra més d'una "coartada d'un independentisme xantatgista i sense complexos per convulsionar els carrers", així com "una basta manipulació de la història per assenyalar amb el dit, amenaçar i excloure a aquesta meitat de catalans que, com a mínim, es declara obertament contraria a la secessió".

Tot plegat servirà per perpetrar un "doble cop": el del trencament territorial i el "cop ideològic [...] i una transició cap al més fosc d'un comunisme ranci i autoritari". Precisament per això, la Diada ja no és el que era i s'ha convertit ara "en la coartada embrionària d'un moviment transversal i totalitari d'assetjament i enderrocament de la democràcia". De fet, per l'ABC, la manifestació d'ahir va deixar clar que "Catalunya ha perdut la seva bandera" i que l'ha canviat per l'estelada.

Frau als catalans

Així titula El País el seu editorial, que el subtitula subratllant que respecten els manifestants, però no el Govern "que amenaça, manipula i menteix". Pretenent deixar clar que "el dret a manifestar-se és lliure", el diari citat admet que "Espanya és una democràcia avançada i continua comportant-se segons les seves regles", però carrega contra els de Carles Puigdemont per la seva "obsessió per convertir les manifestacions en demostracions de força".

Demostracions de força que exemplifiquen sota l'argument que els participants "no augmenten" i que, a més, "es comptabilitza com a militants de la causa inclòs els nens". Però tot això, subratllen, "no és baròmetre democràtic" perquè consideren que "un cert grau de calor popular no constitueix cap coartada per actuacions il·legals de les institucions" ni tampoc "cap escut per a lleis autoritàries".

La manifestació d'ahir és, per el mitjà mencionat, "l'acta de certificació de la fi dels somriures; de la pretensió d'unanimitat; el registre de la fragmentació de la societat catalana; la cerimònia que retrata una Catalunya dividida" perquè, destaquen, els organitzadors "han oblidat el dret a decidir, per abonar directament la ruptura abrupta".

L'alternativa al referèndum

El País té clar que existeix una "alternativa al referèndum", com ho podria ser reforçar l'Estatut o la Constitució i subratlla que la votació de l'1-O "és il·legal". A partir d'aquí, l'editorial comença a enumerar sense embuts totes les "falsedats" que diu el Govern, com que Espanya robi els catalans o que se'ls prohibeixi votar.

Ara bé. Tot això ha servit perquè l'executiu català acabi "distingint els que són partidaris del seu referèndum il·legal dels demés a qui denigra com a “súbdits”; incitant a l'agressió verbal i l'escarni contra els alcaldes que no li són fidels".

Tot això, segons el diari citat, acabarà convertint els de Puigdemont en "un problema d'ordre públic, després d'encarnar un problema de moral pública". Un problema, tal i com es pot veure a la seva portada, que ja es feia visible ahir quan "els independentistes van imposar una celebració exclusiva pels partidaris del referèndum", malgrat que "la participació va frustrar les expectatives i a dures penes va arribar al mig milió".

Desobediència als carrers

El Mundo, de la seva banda, dibuixa la manifestació com la "via del carrer contra l'Estat" i subratlla que malgrat que faci anys que ja es celebren concentracions multitudinàries, aquest any "les circumstàncies han canviat i la gravetat és una altra" perquè s'ha celebrat només quatre dies més tard que el Parlament aprovés les lleis del Referèndum i de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República, una actuació que, com la resta, titllen de "colpista".

De fet, ja ho il·lustren així a la seva portada, on s'hi pot veure una imatge del coronel Antonio Tejero fent el cop d'estat del 23-F i on s'hi pot llegir "¡Todo el mundo al suelo! ¡Voy a votar!". Una imatge que han utilitzat com els hi ha semblat i que reforça les afirmacions que diuen al seu editorial com, per exemple, que "el separatisme, després de pervertir les institucions de Catalunya segrestant el tot a les mans d'una part, va estendre aquest dilluns el seu propòsit d'apropiació a l'espai públic amb l'esperança de provocar el desbordament de l'Estat emparant-se en un moviment de masses".

Aquest diari, justifica el títol de "La Diada de la desobediència" sota l'argument que ni l'expresident Artur Mas es va plantar a les manifestacions i que, fins i tot, Puigdemont l'any passat es va quedar a Girona; però aquest any ha estat molt diferent perquè "s'ha donat suport a la impunitat dels seus governants investigats per desobediència, prevaricació i malversació".

De fet, qüestiona la legitimitat del procés per fets com que personalitats com el fundador de Wikileaks, Julian Assange o el líder de Bildu, Arnaldo Otegi, els donin suport perquè això escenifica que "la degradació del paissatge retòric que acompanya sempre els processos revolucionaris".

La Diada més estrellada

El Español va un pas més enllà i fa un joc de paraules entre l'estelada i la manifestació, a parer seu, "més estrellada" en un Onze de Setembre, en la Diada "pre-referèndum". Segons apunten, va ser la celebració "més estrellada" perquè "va haver més banderes estrellades que mai i també menor assistència".

Aquest diari assegura que l'ANC "ha provat de maquillar els números", però remarca que "les imatges parlen per sí soles" i que, precisament per això, "la caiguda de la participació és molt significativa" perquè, a parer seu, "una Diada de rècord hagués complicat més les coses a l'Estat".

De fet, a la seva portada ja subratllen que va ser una Diada "sense rècord", així com que el president Puigdemont "ha perdut la seva gran ocasió d'espantar l'Estat". Això és una mostra més que "l'amenaça continua, però no va a més".

El pitjor de tot plegat, però, és que estan convençuts que es generarà un "problema d'ordre públic" quan els catalans que tenen clar que l'1-O votaran vegin que no poden fer-ho i s'incrementi "el seu grau d'agitació i de frustració".

I acaba deixant anar que "la veritat és que quan ha arribat l'hora i els independentistes han mesurat les seves forces al carrer han quedat en evidència".

Independentisme de carrer

Carlos Herrera ha començat el seu editorial a Herrera en Cope titllant la manifestació d'"independentisme de carrer" —com ho ha fet El Mundo—, un independentisme "fet mobilització que pretén ser pressió i que ha perdut una mica de força" perquè "hi va anar menys gent".

A judici seu, la manifestació "és un acte voluntarista que vol veure debilitat en l'adversari", però, això sí, acaba reconeixent que "hi havia molta gent que estava molt convençuda". Herrera, que ha comparat la mobilització de la Diada amb "molts dels espectacles com els que munten en la manifestació contra el terrorisme o el del Parlament", posa damunt la taula que "el desafiament és evident perquè els que estaven a la manifestació, que potser eren menys, estaven molt més convençuts, disposats a moltes més coses" i, el que és més per a ell, "es creuen a peus puntes que Catalunya serà independent".

El pitjor de tot plegat, sempre segons la visió del presentador de la Cope, va ser el comportament de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, perquè "vol ser presidenta de la Generalitat i treure-li el mèrit a Pablo Iglesias, per això permet això", ha sentenciat.

Senyora manifestació

Mentrestant, Carlos Alsina ha discrepat de la resta de mitjans a Más de Uno d'Onda Cero i ha reconegut que "escolti, sí, hi va haver molta gent" admetent que "va ser una senyora manifestació"; això sí, de mig milió de persones i no de més d'un milió com anunciava ahir la Guàrdia Urbana. Una subtil discrepància que, al final, ha acabat confluint en les mateixes reflexions que la resta de mitjans estatals posant de relleu que ahir "només hi havia una quarta part dels votants de JxSí i la CUP".

Alsina envia un missatge clar al Govern recordant-los que, tot i la gent que els dona suport, no legitima el fet de tirar endavant el referèndum i els recorda que la Constitució "existeix per protegir els ciutadans". En aquest punt, el conductor del programa comença a recular assegurant que "aquest any, la Diada ha fluixejat", però no per la quantitat de manifestants, sinó pel "relat, la narrativa i les paraules".

I és que Alsina considera que els parlaments de les diferents personalitats va ser "sobreactuat, exagerat i de postureo" i, a més, aprofita per carregar contra Julian Assange, a qui titlla de "wiki independentista" per fer campanya pel referèndum com també ho fa Nicolás Maduro o Podemos quan "en realitat, no té ni idea de què va aquesta beina".

Una editorial que acaba barrejant el procés amb l'huracà Irma pel temps que trigarà Florida en restablir-se i recuperar-se.