L'eurodiputada d'ERC Diana Riba afirma que "les majories estan molt ajustades" perquè la Mesa del Parlament Europeu aprovi la petició del govern espanyol de permetre que el català sigui llengua d'ús en els plens. En aquest sentit, assegura que hi ha "obstacles" perquè l'Eurocambra doni llum verda a la petició. Riba ha fet aquestes declaracions després que el govern espanyol hagi demanat que es permeti fer servir el català al Parlament europeu en el marc de la taula de diàleg. Així, a parer de l’eurodiputada d’ERC, no serà gens fàcil que el català pugui ser aprovat com a llengua d’ús a les corts europees.
No obstant això, Riba ha remarcat que "només és una qüestió de voluntat política". En aquesta línia, ha negat que pugui haver-hi cap més impediment perquè la iniciativa tiri endavant que la voluntat dels grups de la cambra. A pesar dels "obstacles" per sumar majoria, Riba recalca que segueixen "treballant per fer que sigui possible".
D’altra banda, Riba assenyala que permetre utilitzar el català als plens és un primer pas per "arribar a la igualtat dins de les institucions europees". "Ara podem fer un pas més", afirma.
Ara, la Mesa de l'Eurocambra ha de decidir sobre la petició de l'Estat de permetre fer servir el català als plens. Però no serà gens fàcil perquè l'òrgan està format per la presidenta i les 14 vicepresidències: cinc socialdemòcrates, tres del Partit Popular Europeu, tres liberals de Renovar Europa i un dels Conservadors i Reformistes Europeus, un dels Verds i un de l'Esquerra. Val a dir que la presidenta de la cambra, Roberta Metsola, també forma part dels populars europeus i en cas d'empat té vot de qualitat.
L'Estat demana que el català es permeti a l’Eurocambra
El govern espanyol ha enviat una carta a la presidència del Parlament Europeu en la qual s’insta a què el català, el gallec i l’eusquera puguin ser llengua d’ús als plens de l’Eurocambra, tal com es va acordar a la Taula de Negociació entre el Govern i el govern espanyol del passat 27 de juliol.
La notícia ha transcendit a l’esfera pública després que el passat 16 de setembre la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i la ministra de Política Territorial i portaveu del govern d’Espanya, Isabel Rodríguez, es reunissin per, segons apunta el govern català en un comunicat, “impulsar accions concretes que permetin desenvolupar els compromisos per a la protecció del català acordats a la Taula de Negociació.
Des de la Moncloa, Isabel Rodríguez, responsable del Consejo de Lenguas, ha explicat la seva tasca en relació amb aquests compromisos per a la protecció i el foment del català i de la resta de llengües oficials. El primer d’aquests compromisos és la carta que ha enviat el govern espanyol a la presidència del Parlament Europeu en la qual es demana que el català, el gallec i l’eusquera, a més del castellà, puguin ser emprats als plens de l’Eurocambra, tal com es va acordar a la Taula de Negociació.
Amb tot, a la trobada, apunten des del Govern, la consellera Natàlia Garriga també ha plantejat a la ministra un pla de treball per “garantir que els ciutadans de Catalunya puguin ser atesos a les administracions de l’Estat en català”.