La greu problemàtica sobre l'espionatge il·legal amb el programa Pegasus cada vegada té més ressò internacional i no deixa de ser un tema d'actualitat molt preocupant per a les institucions europees. Precisament aquest dilluns, l'eurodiputada d'ERC Diana Riba s'ha traslladat a París per denunciar davant la Comissió d'afers legals i drets humans de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa l'espionatge amb Pegasus a dirigents independentistes catalans. Riba, que s'ha dirigit als assistents en anglès, ha recordat que el programari el fan servir els governs per espiar oposició política, activistes i periodistes, per tant ha recordat que es tracta "d'un problema que afecta a tot Europa".
L'eurodiputada d'ERC ha fet aquestes declaracions juntament amb altres víctimes d'espionatge de Grècia i Polònia; precisament un senador polonès, Krzysztof Brejza, ha explicat que va ser espiat amb Pegasus i que li van robar vídeos, fotografies i converses privades. En la mateixa línia, Riba ha explicat als participants de l'audiència com, fins i tot, li van escoltar converses privades amb alts càrrecs europeus on debatia sobre la privació d'Oriol Junqueras de recollir la seva acta d'eurodiputat perquè estava empresonat. Per tot això, l'eurodiputada d'ERC ha insistit en la importància de crear una llei europea per regular l'espionatge il·legal: "Cal una llei general que es pugui derogar, per exemple, en excepcions molt concretes com la d'una amenaça terrorista".
Per la seva banda, el representant del PP Pablo Hispán ha acusat l'independentisme de "col·laborar" amb Rússia i ha denunciat que l'espionatge es tracti "de manera frívola". En la seva rèplica, Riba ha respost Hispán i ha negat cap relació del Govern amb Rússia. D'altra banda, l'eurodiputada d'ERC ha criticat la manca de col·laboració de l'Estat per esclarir els casos d'espionatge. "Pot un estat espiar, controlar i interferir en una acció política legítima?. Qualsevol persona amb un sentit democràtic ho tindria molt clar", ha subratllat.
L'Eurocambra respon
En el seu discurs, Diana Riba ha destacat que el cas de Pegasus és molt preocupant i ha posat com a exemple el fet que el Parlament Europeu també ho estigui investigant: "Existeix un comité a l'Eurocambra que ho investiga, un fet extraordinari tenint en compte que en els darrers anys només s'han creat 5 comités d'aquest estil", ha recordat la republicana. Precisament a finals del mes de novembre, la ponent de l'informe del comitè de l'Eurocambra que investiga l'ús del programari, Sophie in 't Veld, va retreure als estats que no aportin informació sobre l'espionatge. En un debat al comitè sobre l'esborrany elaborat per l'eurodiputada liberal, In 't Veld va respondre així a les consideracions d'alguns membres que demanaven un document "creïble" amb "fets" i no "hipòtesis" o "deduccions". "El problema és que no rebem prou informació per part de les autoritats", va dir la ponent, tot subratllant que no es poden descartar proves només perquè són de mitjans de comunicació o organitzacions.
Davant les acusacions que l'esborrany ataca més alguns països que d'altres, In 't Veld va dir que "no es tracta d'atacar un país o partit", sinó de protegir la democràcia i l'estat de dret. "Els estats han rebutjat donar informació i hem hagut de prioritzar altres fonts", va assenyalar. Sobre la qualitat de les proves que demostrin l'espionatge, la ponent va admetre que "falten peces del puzle", però va remarcar que "hi ha material suficient perquè quedi clar el que està passant".