Sota el títol "El dret a la veritat continua sent simbòlic", el rotatiu alemany Neues Deutschland ha publicat una entrevista amb l'advocat i historiador català Josep Cruanyes on parla de l'esborrany de llei de memòria democràtica recentment presentat pel govern espanyol. Durant l'entrevista, Cruanyes explica com, a diferència de l'estat espanyol, Alemanya va pagar una pensió a Carme Ballester durant els últims anys de la seva vida, en compensació per haver entregat el seu marit, el president Lluís Companys, a les autoritats espanyoles que el van assassinar. Precisament, Companys va ser detingut per les forces alemanyes un 13 d'agost com el d'avui el 1940. 

Cap indemnització

Preguntat per la nova llei de memòria democràtica i per la il·legitimitat dels tribunals franquistes, Cruanyes respon: "No eren il·legítims, eren il·legals. Però Madrid continua negant-se a reconèixer-ho, motiu pel qual no s’anul·len sentències injustes". Si l'esborrany del govern espanyol tira endavant, Cruanyes alerta que els afectats pel franquisme "només rebrien un document governamental amb reconeixement personal. Realment, això no vol dir res", adverteix.

A causa d’aquesta negativa permanent per part de l'Estat, els afectats no tindran dret a cap mena d'indemnització, encara que els familiars de les víctimes no en solen voler, matisa Cruanyes. Per il·lustrar el seu argument, l'historiador compara l'estat espanyol amb l'alemany: "Carme Ballester, vídua del president català Lluís Companys, assassinat el 1940, va rebre una pensió d'Alemanya en els darrers anys de la seva vida perquè la Gestapo havia extradit Companys a Espanya. Mai no va obtenir res d’Espanya. Al Parlament català, però, el 2017 es va aprovar una llei que aclareix que els tribunals de l’època franquista es constituïren il·legalment".

La detenció de Companys

Tal dia com avui de l’any 1940, fa 81 anys, a Ar Baol-Skoubleg (Bretanya-França) i en el context de la II Guerra Mundial (1939-1945) i de l’ocupació alemanya de França (1940-1944), efectius de la Wehmacht (l’exèrcit alemany), de la Gestapo (la policia política del règim nazi) i del SIMP (la policia política del règim franquista espanyol) detenien el president Lluís Companys, que estava exiliat des de febrer de 1939. En aquella operació hi tindria un paper rellevant el policia franquista Pedro Urraca Rendueles, adscrit a l’ambaixada espanyola a París. Des de la localització fins a l’extradició, passant per la detenció i l’interrogatori.

Després de la detenció, la Gestapo va traslladar el president Companys a la presó a París. En aquell trajecte de 450 quilòmetres en una furgoneta i durant els tretze dies de reclusió a la penitenciària el va custodiar i interrogar el policia espanyol Pedro Urraca Rendueles, un personatge sinistre que, un cop conclosa la Segona Guerra Mundial, seria condemnat a confiscació de béns i a mort per la justícia francesa (1947), acusat de saquejar i assassinar jueus francesos i republicans espanyols. Espanya no tan sols no atendria mai les peticions d’extradició, sinó que seria condecorat per l’estat espanyol i treballaria per als serveis secrets de l’actual règim constitucional fins al 1982.

 

Foto principal: el president Companys / E.N.