El president del govern espanyol arrenca aquest dimarts amb l’esmorzar dels campions: per un dia no és el protagonista de les portades de cap diari madrileny, ni tan sols les del trio antigovernamental. Els titulars se’ls endú María Dolores de Cospedal, la segona víctima de l’etapa Casado al capdavant del PP –la primera, Soraya Sáenz de Santamaría. A l’exsecretària general dels populars i exministra de Defensa se l’ha endut la torrentada de l’escàndol de les cintes de l’excomissari Villarejo. En tres dies. Pim-pam.
Aquestes primeres pàgines no fan més que publicar un aquí jeu María Dolores, l’esquela de l’exministra. Entretant, el és calent és a l’aigüera, i com es pregunta aquí mateix l’Iu Forn, “més enllà de Cospedal i el seu misteriós marit o la resta de senyors i senyores que vagin desfilant les pròximes setmanes i mesos, aquí el gran tema és, què ha passat realment amb Villarejo?”. Sobre aquesta qüestió tots van passant amb peus de gat, no sigui que.
És molt notable la fotografia de l’ABC, on se la veu amb la mirada perduda de qui encara no sap què li passa ni què té mentre l’enfronten els mòbils dels periodistes. El posat de desolació i la tristesa als ulls, com en l’any del plor. Sic transit. És la portada del dia.
No li han tingut cap compassió a Cospedal ni El Mundo ni –menys encara– El País. El diari progre no s’està de remarcar, tot sucant-hi pa, que “manté, de moment, sou, acta i aforament com a diputada”. El seu competidor fa de la necessitat virtut i vol presentar la patacada com una intervenció del nou president del PP, a qui li penja la medalla d’haver estat ell qui ha empès Cospedal a deixar l’executiva del partit.
Finalment, La Razón resol l’afer en uns baixos perquè dedica l'espai principal a rendir pleitesia al rei Felip VI en ocasió del vintè aniversari d'aquest diari.
Entretant, a La Moncloa, el seu inquilí principal sospira alleujat avui i potser ja tem quina una n’hi tenen preparada per demà, que serà un altre dia, o si Villarejo acudirà a ajudar-lo. Potser s'ensuma –i Déu ens guard de fer judici d’intencions i profecia de maltempsades– que, sigui quina sigui la decisió del Suprem sobre les hipoteques, tant si els bancs han de pagar com si no, li carreguin els neulers. Perquè sí, perquè elecciones ya.