La comparació de portades de Madrid que fa més mal als ulls és la d’El Mundo contra la d’El País. Fa tot l’efecte que El Mundo tria amanyagar els bancs en titular que la sentència del Suprem “els allibera” d’abonar l’impost hipotecari. En canvi, El País titula que el tribunal “carrega l’impost al client” i parla de “caos jurídic”, estimant-se més fer protagonistes la “gent petita” que patirà la decisió i no a la poderosa banca, que se’n beneficiarà. La diferència és subtil –sembla un escrúpol– però permet saber de qui es preocupa i quines són les preferències –potser inconscients– de cada diari, que és ben lliure de posar-se al costat de qui li doni la gana, no faltaria més. Aquí, però, queda ben clar que l’un està inquiet pels bancs i l’altre, per la gent.
En la sentència de les hipoteques, els tres diaris del front patriòtic ens estalvien les interpretacions gràcies a que el text de la decisió del Suprem encara no s’ha fet públic. Això els facilita donar peixet al Suprem i deixar oberta una porteta a excusar tot un alt tribunal que es rectifica a si mateix –en benefici dels bancs.
L’ABC s'esforça a mostrar que, fet i fet, les coses no canvien: "El client seguirà pagant", com en "el client sempre té raó" o en "sempre ho hem fet així". També fa veure que la decisió suposarà un gran descans per a les hisendes autonòmiques, i s’embala dient que gràcies a que pagues tu i no el banc, s’estalviaran d'incórrer en un dèficit que forçaria la supervisió europea dels seus comptes. Bé. Que li preguntin a Otegi –o a Valtònyc– què s’estima més, si la justícia espanyola o la “supervisió de Brussel·les”.
La Razón té cura de recordar que no canvia tanta cosa, perquè era sempre el client qui pagava l’impost i no la banca, i també dona veu als magistrats, que es lamenten preventivament que la gent “ara sortiran al carrer com amb La Manada”. Tot un referent, La Manada, i tota una manifestació de què pensen ses senyories del poble a qui es deuen. També apunta que la decisió que va inclinar la balança de la banda dels bancs va ser del president de la sala, Luís María Díez Picazo –cognoms com d'àrbitre de futbol d'abans del VAR.
Una sentència amaga l'altra
Una altra manera de llegir les portades és entendre que, amb la seva decisió, el Suprem, volent-ho o no, posa el cos davant la bala de la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que ahir dictaminà que Arnaldo Otegi no va tenir un judici just.
Una sentència amaga l’altra a les portades dels diaris impresos de Madrid. Si el Suprem hagués decidit ahir o demà, les primeres pàgines d'aquest dimecres serien molt diferents. Es pot endevinar com hauria anat la cosa parant esment en els titulars referents a la sentència d’Estrasburg i imaginar-se’ls obrint la portada.
El Mundo fa uns malabars perquè els protagonistes del titular siguin “els socis de Sánchez” que “ataquen Espanya” i no la injustícia comesa contra Otegi (i cinc més), que els va costar uns quants anys de presó.
La Razón fa el triple mortal amb tirabuixó i acusa els jutges del tribunal europeu de “donar oxigen al secessionisme” i de facilitar que Otegi sigui candidat a lehendakari a les eleccions basques del 2019. El cas és amagar el contingut de la sentència del TEDH: que Otegi va ser condemnat per un tribunal que no era imparcial i, per tant, se li va negar el dret a un judici just.
L’ABC sol editar una sola notícia en portada, en aquest cas la decisió del Suprem. Dins, però, es cuida de recordar que “Estrasburg ja va emparar Otegi en parlar del Rei com a ‘cap dels torturadors’” i que la sentència del TEDH no ha estat per unanimitat, com volent dir. Efectivament, no ha estat unànime: un dels set jutges europeus la volia encara més dura, afegint-hi l’obligació de l’Estat espanyol d’indemnitzar Otegi.