El coronavirus i/o la crisi dels refugiats sirians obren la majoria de les portades, que deixen en lletra petita el nou front judicial contra Carles Puigdemont i les investigacions sobre un presumpte compte corrent a Suïssa del rei emèrit Joan Carles I. D’aquests dos últims afers, el que es destaca més és el de la causa secreta oberta contra el president exiliat, una valoració curiosa o, més aviat, al contrari, normal —per molt anormal que pugui semblar.
L’epidèmia i els refugiats són causa d’inquietud gran, perquè no se sap encara com abordar cap de les dues qüestions. Mancats de progressos que permetin albirar alguna esperança de controlar i reduir un fenomen i l'altre, als diaris només disposen de les pèssimes conseqüències d’aquests esdeveniments: la Fira de Barcelona ajorna Alimentaria; una mort de coronavirus posa al descobert el major focus de la infecció, desconegut fins ahir; Turquia envia mil policies a la frontera amb Grècia per evitar les devolucions en calent de migrants sirians, etcètera.
Per paga, el govern espanyol de coalició pateix la inestabilitat que pot fer bona la comparació amb el Dragon-Khan al qual es va associar el govern tripartit de la Generalitat.
Són tot de situacions noves, inèdites —fins i tot inaudites— per a les quals no hi ha manual d’instruccions ni un precedent que ajudi a posar-hi remei, ni a imaginar-lo, si més no. A les portades d’avui tot són notícies negatives. Tot plegat angoixa, mortifica, aclapara. És veritat que les notícies són les males notícies. És notícia que s’estavella un avió i no que deu mil aterren sense novetat. També és veritat, però, que les portades són una elecció, una decisió lliure, una tria. Potser en dies com aquests —incerts, confusos, atzarosos— els diaris podrien fer un esforç per esvair el mal averany i oferir mig raig de llum. A Wuhan i a Barcelona, els científics han fet avenços per entendre com actua el Covid-19. Turquia i Rússia han signat un alto el foc en la guerra de Síria. És normal que els ministres dels governs de coalició se les tinguin, més encara si és el primer experiment d’aquests en gairebé un segle. Etcètera. Esclar que, discutidors, aprensius i malfiats com som, tal vegada diríem que proven d’embellir la gravetat del moment a base de bones i esperançadores noves.
Però potser un dia —només un— valdria la pena provar-ho.
