Les portades d’avui semblen un avançament del que vindrà la setmana que ve, una mena de pròleg. La Vanguardia, El Periódico, El Punt Avui (i l’Ara, a la seva manera) obren portada amb l’embolic sagnant entre JxCat i ERC arran del pacte dels primers amb el PSC a la Diputació de Barcelona, on hi ha en joc moltes cadires i uns pressupostos ben bons. En diuen “crisi”, “guerra” i “tempesta”. Segurament no n’hi ha per a tant, perquè la política —la catalana i qualsevol digna del nom— vol acords i transaccions i els dos blocs indepes es necessiten, si més no fins que no es conegui la sentència sobre l’1-O. Si aquestes portades són un mapa del temps polític que farà la setmana que ve, però, caldrà tenir a mà el paraigua o la gavardina: seguirà la pluja si avui no es resol res a Ginebra.
Els diaris madrilenys estan preocupats pels pactes post-electorals. Bé, no tots. La sorpresa és el titular d’El País. Els seus lectors s’hauran endut un ensurt de mort. No és estrany. Un parell de setmanes llegint que Pedro Sánchez ho té tot lligat, que Espanya ha tornat, que els embolics són dels altres (de la triple dreta, de Podemos, dels independentistes…), etcètera i, de cop i volta, patapam, reapareix l’ombra dels homes de negre de la UE, que dormen sempre amb un ull obert i alerten que Espanya no fa els deures. Ai, ai, ai. Quina mala manera d’arrencar el diumenge.
En fi, que dilluns els ministres d’Economia de la UE (l’Eurogrup, en l’argot comunitari) posaran a la balança la situació econòmica d’Espanya, avisa el diari, que tem que la trobin mancada de pes. L’Eurogrup, com sempre, es cuidarà de deixar-ne caure alguna sobre la situació política espanyola, perquè no hi ha govern i les corts no funcionen. Algun malpensat sospitarà que és una forma de pressionar Podemos perquè voti la investidura de Pedro Sánchez (o a Cs i el PP que s’abstinguin), però aquesta teoria no té ni cap ni peus.
La Razón en parla al seu titular principal amb paraules com “bloqueig” i “paràlisi”, encara que agafi el rave per les fulles exclamant-se que la manca de govern i la inacció del legislatiu —només ha celebrat el plenari de constitució— ja han costat tretze milions en salaris als càrrecs electes. Que no se n’adonen que si les corts funcionessin a tota màquina els salaris serien els mateixos, que haurien de pagar-se igualment? Cal ser soca.
La portada friquipatriòtica de la setmana és la de l’ABC d’avui. Alguna cosa passa al tabloide monàrquic. Aquesta setmana hi ha hagut un incident a Gibraltar amb la marina britànica inclosa i no n’han fet escàndol a la primera pàgina. La d’avui és al cap final de les imatges aquí a sota i t’adonaràs fàcilment del perquè de la distinció.
