De les portades d’aquest dijous és difícil decidir quina és la més-més entre la d’El Periódico (que assenyala l’enganyifa de la Llei de la Dependència aprovada en temps de Zapatero) o la de l’Ara (que assenyala la precarietat de l’acord signat pel Govern i el sector del taxi contra els VTC). En un cas afecta a les famílies d’onze mil (onze mil!) dependents morts que no han rebut les ajudes a què hi tenen dret. En l’altre, a les famílies del miler d’acomiadats (i espera’t) de les empreses de VTC. Són portades amb afers que afecten brutalment la vida de les persones.
Llàstima que la portada d’El Periódico només n’expliqui la meitat. L’altra meitat és que el govern espanyol, que va a mitges amb el de la Generalitat en el finançament de les despeses de la dependència, no compleix la seva part del tracte. L’any que més s’hi va acostar és el 2009, amb un 37,2% de la seva contribució. Els anys a què fa referència el diari (2013-2017) la contribució mitjana de l’administració central no arribat ni al 18%. El pitjor any ha estat… 2017, amb un 15,7%. La Generalitat es fa càrrec de la resta… que no és prou. Tot això ho explicava… l’Ara ja fa cinc mesos. I el que passa a Catalunya, passa a la resta de comunitats autònomes. Com es diu entre periodistes, que la realitat no t’espatlli un bon titular. En fi, haurà estat un mal dia —i un mal dia el té tothom.
Per la resta de portades, sant tornem-hi amb aprofitar la crisi total a Veneçuela per atonyinar al govern de Pedro Sánchez. I després tens La Vanguardia, que obre amb la crisi de Podemos a Madrid, que és el típic afer que els seus moderats lectors deuen seguir amb passió desfermada. El País, que fa aquella portada mosaic de quan no tenen res que els acabi de fer el pes i no se sap quin tema mana —almenys no es descuiden de seguir les investigacions per corrupció en l’empresa pública de venda d’armes. I El Punt Avui, que titula amb un fet d’allò més sorprenent i insòlit: El Govern fa costat als presos polítics! On se'n va a parar!