Oriol Junqueras al Parlament és la foto que no manca en cap portada, incloses les de Madrid, on hi ha una sòlida tradició d’ignorar les imatges que poden destorbar l’esmorzar dels bons patriotes encara que siguin notícia. S’ha fet una certa justícia poètica: és l’anomenada "pena de portada" a l’inrevés. Per un cop a la vida, a més, cada diari en presenta una de diferent, de manera que si poses les portades una al costat (o a sobre) de l’altra, l’efecte és remarcable. Els quioscos avui semblen una manifestació per la llibertat dels presos polítics i només els faltava titular Free Junqueras per arrodonir l’efecte.
Altres detalls que criden l’atenció. A El Mundo certifiquen que l’aparell judicial de l’Estat juga un paper polític, d’oposició al govern espanyol, amb un titular molt eloqüent: “El TC posa a prova Sánchez i activa la fiscalia contra Torrent”. Confirmades queden, doncs, les sospites que fins i tot el Constitucional fa la guerra a l’executiu central i ningú no se'n fa creus. L’expressió “activa la Fiscalia” té molta gràcia en aquest context: fa l’efecte que el TC premi el botó d’alarma contra incendis patriòtics. La Razón rebla el clau en presentar la justícia com una mena de braç togat de l’oposició en un titular per sota, on explica que Pablo Casado ha organitzat un equip jurídic per “judicialitzar” el pacte amb ERC. El PP subcontracta l’oposició als jutges en lloc de posar-se ells a fer-ne on toca, que és al Congrés i al Senat.
Són genials. L’altre dia, en Joan B. Culla explicava que “només des d’aquesta lògica de la venjança es pot entendre que la triple dreta hagi convertit la presentació de denúncies i querelles en la seva principal forma de fer política”. Val a afegir que els jutges s’hi presten sense gaires manies i que compten amb la tuna mediàtica que ho celebra —ballen tots, agafades les mans, la mateixa corranda.
Més. El Punt Avui titula a tota plana amb la xifra que el Tribunal de Comptes reclama a 28 membres del Govern de l’1-O, i té la traça d’afegir-hi la fiança que ja va imposar el jutjat 13 de Barcelona a gairebé les mateixes persones per aquell mateix motiu. No es jutja dos cops la mateixa cosa, diu una de les generals de la llei. Potser no es jutja, però sí que es paga. En concret prop de deu milions d’euros entre una i altra fiança. A cada un dels represaliats li surt a pagar uns 358.000 euros. Sort que es va abolir la presó per deutes.
Una última. El País explica que “la desigualtat entre regions” és avui la meitat que el 1955, segons un estudi de l’ínclit Ángel de la Fuente, aquell economista que volia esborrar els dèficits fiscals amb els seus estudis sobre “territorialització" de la despesa pública i etcètera. Llavors li va sortir l’estudi per la culata i aquest corre el mateix risc, perquè reconeix que el reequilibri territorial venia que volava als anys 60 i 70 i es va frenar a partir dels 80. Ves que a De La Fuente, volent fer la propaganda dels beneficis del "Projecte Espanya", no li hagi sortit una operació de nostàlgia del franquisme.
