Avui sí que sí. La Vanguardia i El Periódico llencen la portada per la finestra amb la noticiassa que Barcelona ha estat reconeguda pel govern espanyol com a “capital cultural i científica” (no diu pas d’on ni de què, però és fàcil d'endevinar). És el titular pel que maldaven feia setmanes. És la prova final que Espanya ens estima molt, que ens fa tant de cas, que els hi caiem rebé. A les sobretaules d’avui, entre els bons catalans, no es parlarà d’altre. Quin gran goig, quina joia.
És una llàstima que, posats a comparar, hi surtin guanyant Zapatero i el seu “apoyaré” —i el trasllat del Senat a Barcelona—, o Rajoy i la seva “pluja de milions”. Atorgar capitalitats surt més barat que nomenar Barcelona ciutat pubilla de la sardana, però els bons catalans saben ser agraïts i no deixaran de ponderar l’altíssim afecte que Pedro Sánchez ha mostrat pel Cap i Casal. Fixa’t si és així que les portades de la tuna mediàtica madrilenya fins i tot parlen “dels privilegis” i del “tracte de favor a Catalunya” i de com s'han enfadat les altres autonomies ("regions", en diu La Razón). Quin mal que els fa eh.
Gràcies per no res, Pedro Sánchez. En realitat, la “capitalitat cultural i científica” de Barcelona fa anys que està ben establerta, gràcies a la iniciativa i la feina de gent que “fan coses”, com ho demostren —fem-ho curt— el lideratge de la indústria editorial catalana o el reconeixement del Rànquing Acadèmic d'Universitats del Món 2019 (ARWU per les seves sigles en anglès) de Shanghai Ranking Consultancy. Al seu dia, aquest últim fet no va merèixer tants escarafalls ni a la portada de La Vanguardia ni a la d’El Periódico. Avui, però, queda comprovat de nou que no hi ha res com voler entusiasmar-se per atorgar a qualsevol fotesa el rang de primeríssima notícia.
També se’n podria dir fer el ridícul. Mentre celebren la capitalitat cultural i científica, el Ministeri d’Hisenda permet a les hisendes autonòmiques endeutar-se més —vol dir que Catalunya podrà gastar 484 milions més aquest any— però es queda els 2.500 milions de l’IVA pendent del 2017 —dels quals a Catalunya n'hi tocaven 443. Fes la resta i adona’t, dit una mica a l’engròs, que et canvien un deute seu per un dèficit teu. De tot això La Vanguardia, en portada, n’explica la meitat. El Periódico no en diu ni ase ni bèstia.
No és difícil imaginar que a la Moncloa, ara mateix, deuen fer els mateixos comentaris que els conquistadores quan aconseguien guanyar-se el favor dels indígenes amb quatre vidres de colors i uns quants collarets —o capitalitats— de pega.
