Els diaris de Madrid i Barcelona segueixen encara en temps mort pel que fa a la reunió de Pedro Sánchez i Quim Torra en ocasió del consell de ministres que se celebrarà a Barcelona el 21-D —fora de La Vanguardia, que continua des de la grada onejant la bandera on s’hi llegeix: Reuniu-vos! El titular del diari més gran (per difusió) del país fa l’efecte que a Sánchez el dona per guanyat i pressiona Torra aviam si es decideix.
El silenci de la resta de les portades sobre aquest particular és de la categoria qui calla, atorga. Estan com qui conté la respiració, expectants, amb el desig que la reunió se celebri. La notícia secundària que el Tribunal Suprem ha rebaixat la pena d’inhabilitació a Artur Mas deixa com un aire de nostàlgia i d’esperança. Més d’un pensa: es podria tornar a presentar el 2020… si aquest Govern resisteix fins llavors…. Més de dos pensen: serà un missatge de “bona voluntat” del Suprem de cara al judici dels líders de l’1-O? No semblen raonables la nostàlgia ni l’esperança si cal fer cas als fets i les dades, però… i si sí? I si el rellotge es pot endarrerir al 2012?
A la premsa de Madrid, la inquietud política és una altra. Els ha passat la trompa de les eleccions andaluses, una d’aquelles que els va deixar disposats a acceptar qualsevol repte, com la possibilitat que Vox entri en una coalició de govern amb el PP i Cs, posem per cas.
Les portades d’aquest dimarts tenen tot l’aire que els diaris han recuperat la serenitat i s’adonen de la magnitud de la tragèdia. Fins i tot El Mundo titula com una persona sòbria, com volent dir que si el PSOE i Cs s’entenen també està bé. Una mica per aquí van La Razón i, esclar, El País, que no en vol sentir altra. El vent ha girat. O potser només és un entreteniment per a respectar el temps mort concedit a Torra i Sánchez. Quins nervis tot.
