França es va convertir el passat dilluns en el primer país del món que blinda el dret a l’avortament en la seva Constitució. Els diputats i senadors del país veí van adoptar, de forma majoritària, la inscripció d’aquest dret en la seva carta magna. La majoria en el Congrés de Versalles, un òrgan que agrupa diputats i senadors, va ser aclaparadora: en total, 780 dels 925 parlamentaris van votar a favor. Per efecte dominó, el debat i la pregunta de si seria possible que es pogués implementar la mateixa mesura a l’Estat espanyol era pertinent. Però l’aritmètica de l’obligatorietat per fer aquest tipus de reforma ho fa inviable: es necessiten 3/5 parts dels diputats del Congrés per tirar-la endavant i el Govern espanyol sap que els números no donen, perquè els partits de la dreta (PP i Vox) pensen tot el contrari. Com a mostra, les declaracions de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que es va posicionar clarament en contra, en una convenció dels populars europeus: “No considero que el que ha passat a França sigui cap avenç. La nostra defensa és la de la vida, i més en una regió com l’europea que s’està envellint”. La presidenta madrilenya ha justificat la seva opinió més enllà de les seves conviccions polítiques, al·legant que “es tingui o no es tingui fe, tenim una arrel judeocristiana que no podem oblidar”, ha assegurat.
El PP encara no s'ha pronunciat oficialment
El PP com a força política no s’ha pronunciat encara oficialment al respecte, però Ayuso no va deixar cap marge de dubte respecte a l'opinió del seu partit. En la seva intervenció en una taula rodona titulada Guanyant eleccions, en el marc del Congrés que el PPE celebra a Bucarest (Romania), la presidenta madrilenya també s’ha mostrat en contra d’altres mesures progressistes que s’han donat en altres països europeus, com la legalització la possessió i el consum de marihuana amb restriccions que es va aprovar recentment a Alemanya. Ayuso no creu que “la utilització de les drogues amb ús recreatiu, com passa a Alemanya” sigui progrés o prosperitat, i ha alertat els seus companys populars europeus que s'estan "oblidant dels problemes reals" i de l'herència que deixaran la joventut.
El Govern espanyol, dividit
Pel que fa a l'opinió del Govern espanyol sobre la possibilitat de blindar el dret a l’avortament, com ha fet França, Sumar demana fer l’intent de tirar endavant aquesta proposta per implementar-la també a Espanya, però la Moncloa ho descarta. La ministra d’igualtat, la socialista Ana Redondo, reconeix que “la reforma exigeix uns consensos amplíssims que no es produeixen” i que, per tant, el debat no és realista. En canvi, des dels seus socis de govern, a través de la diputada de Sumar, Aina Vidal, sostenen que presentaran “és el moment per introduir a la Constitució el dret a la lliure interrupció de l’embaràs” i presentaran una proposta, admetent que “és el primer pas i que per algun lloc s’ha de començar per acabar situant la dreta en posicions més realistes i acordes amb les posicions socials actuals.
Un element de divisió als EUA
El dret a l’avortament és un dels drets que ha patit regressions en els darrers temps a mesura que han anat prosperant les polítiques conservadores i reculant les progressistes. Als Estats Units, per exemple, ha estat un element de divisió i d’estratègia electoral. En 21 estats el dret està protegit, però en altres 14 estats s’ha restringit l’avortament gairebé del tot, i en altres 12 estats més està prohibit després de les 15 o 22 setmanes. Per tant, les dones poden exercir aquest dret més o menys, o de cap manera, depenent d’on visquin. Això és així perquè el juny del 2022 es va produir una decisió històrica del Tribunal Suprem del país, amb una majoria conservadora de sis jutges, que va votar a favor d’anul·lar una històrica sentència del 1973 que donava protecció legal en l'àmbit federal a aquest dret. Era el cas Roe versus Wade, que va provocar l'abolició de moltes lleis contra l'avortament que imperaven als EUA i a molts dels estats que integren el país. Però amb la decisió del Suprem, en contra d’aquell precedent, deixava la decisió de legislar sobre l’avortament en mans de les autoritats de cada estat.
Europa tem una recessió del dret
Pel que fa a Europa, al marge de la decisió històrica de França, en la majoria dels països compten amb alguna llei que regula l'accés a l'avortament. La permissibilitat i els límits temporals difereixen notablement d'uns països als altres. D'aquesta manera, per exemple, Suècia és el país que una interrupció gestacional més tardana permet (fins a la divuitena setmana), mentre que en altres casos es redueix a tot just 10 setmanes, com passa a Portugal o Croàcia. Després de Suècia, França permet la interrupció de l’embaràs fins a la setmana 16, i en països com Espanya, Romania, Bèlgica, Luxemburg o Alemanya, el límit està en les 14 setmanes. Però existeix el temor que, a mesura que les polítiques conservadores guanyin terreny a Europa, es produeixi una regressió d’aquest dret, com està passant amb les polítiques d’igualtat o dels drets LGTBI. Polònia, per exemple va imposar el 2020 lleis tan restrictives que pràcticament el fan inviable. O a Hongria, el govern de Viktor Orbán obliga les dones que vulguin avortar a “escoltar el batec fetal” abans de continuar amb el procés d’interrupció de l’embaràs.
Milei considera “assassins” els partidaris de l’avortament
Aquest fenomen s’està produint a Amèrica Llatina, on el president Javier Milei ja ha anunciat que té intenció de derogar el dret a l’avortament que és legal a l’Argentina des de finals del 2020 i que es va posar en pràctica des de gener del 2021, després d’un debat que va polaritzar la societat del país. Milei considera que l’avortament “és un assassinat agreujat pel vincle” i considera “assassins” els seus partidaris, en declaracions fetes aquest dimecres davant un auditori de joves estudiants del col·legi Cardenal Copello, un establiment catòlic de Buenos Aires on el president va cursar els seus estudis mitjans. "Per a mi l'avortament és un assassinat agreujat per l'enllaç i els ho puc demostrar des d'una perspectiva matemàtica, filosòfica i des del liberalisme", ha sentenciat Milei.