Sumar tancava aquest dissabte la primera part de la seva assemblea aprovant un document polític que apel·la a la unitat de les formacions situades a l’esquerra del PSOE. També Podemos. Gairebé dos anys després d’haver impulsat una ofensiva fratricida contra el partit que Pablo Iglesias havia ‘regalat’ a Yolanda Díaz, la guerra ha acabat amb totes dues formacions malferides. Podemos viu cuejant i Sumar es dessagna demoscòpicament. Ara, la líder de facto del partit fa marxa enrere i proposa fer les paus. Fins i tot suggereix que el seu invent, Sumar, ja no sigui un paraigua de l’amalgama de partits de l’esquerra espanyola i passi a negociar amb totes aquestes formacions d’igual a igual. “Hem de caminar junts”, ha afirmat aquest diumenge en l’acte de clausura d’aquesta assemblea.
“La recepta és clara”, ha defensat la vicepresidenta segona del govern espanyol, i ha fet referència a una paraula gallega: “Mistura”. “La gent vol que caminem junts com ja ho vam fer el 23-J”, ha asseverat en un discurs en el qual les seves referències a Podemos i la unitat de l’esquerra han sigut poques i quirúrgiques. Fins ara, en tot aquest camí, Sumar s’ha fumut molts cops. En les eleccions generals del 23-J de 2023, la formació no va obtenir el nombre de diputats als quals aspirava; va haver de conformar-se amb només 31 representants al Congrés. Ara en són només 27 perquè les ganivetades a Podemos van passar factura i els quatre parlamentaris de Ione Belarra van decidir finalment independitzar-se i marxar al grup mixt.
Gairebé un any després, Sumar s’emportava una gran decepció a les eleccions europees de juny. Yolanda Díaz dimitia de les seves responsabilitats al partit, però de forma performativa: continua sent vicepresidenta segona del govern espanyol, ha sigut líder de facto de l’espai mentre la formació s’autogestionava amb una direcció provisional; i ara, a més, continuarà com a número tres de la coordinadora general de Sumar. Aquest diumenge, tots els líders de formacions polítiques internacionals convidades a l’acte s’adreçaven a Yolanda Díaz. No pas a Lara Hernández, que aquest dissabte fou elegida coordinadora general del partit. No l’ha acompanyat aquest diumenge cap ministre de Sumar.
Hernández, que sí que ha sigut l’encarregada de clausurar l’assemblea, ha defensat durant el seu discurs que l’espai “està cridat a repensar-se sobre noves bases”. “Hem d’organitzar-nos per ser molt més que un partit; no ens diem Moviment Sumar per casualitat; ho farem amb les altres organitzacions perquè s’ha acabat el període del partit únic; és hora de coalicions; hem vingut a guanyar, aprendre, escoltar i compartir; amb les mateixes forces polítiques que el 23-J”, ha dit en clara referència a Podemos.
Errejón, la taca a l’expedient més gran de Sumar
Ambdues formacions tenen també l’obligació de netejar dues taques del seu expedient: denúncies per abusos i agressions sexuals d’exlíders dels partits. El més recent és el de Juan Carlos Monedero. Però el més sonat ha estat el d’Íñigo Errejón, que també va ser cofundador de Podemos i quan va dimitir exercia com a portaveu de Sumar al Congrés dels Diputats. “Quants depredadors sexuals han de sortir encara de l’armari?” li ha preguntat a crits aquest diumenge a Yolanda Díaz una espontània que s’havia colat a l’acte.
L’última mala notícia que ha hagut d’empassar-se Díaz ha estat la dimissió per part d’Elizabeth Duval de la direcció de Sumar. Va ser un fitxatge estrella per a les eleccions del 2023, actualment exercia com a vicesecretària de Comunicació, formava part de la gestora provisional i era una de les favorites per mantenir-se en la nova coordinadora general. En un comunicat, denunciava haver topat amb els “límits de la política partidista”.