Pedro Sánchez ha fet aquesta setmana un nou pas per aplanar el camí a una llei d’amnistia; i ho ha fet en tres temps. Dimarts va reivindicar “l’encert” i la “bona decisió” d’haver indultat els presos polítics catalans l’any 2021, i va fer un discurs apel·lant a “l’hora de la política, del compromís amb el país i la generositat”, quan només feia uns minuts que Felip VI l’havia designat candidat a la investidura per continuar sent president del govern espanyol. Dijous va mantenir viva la via de l’exoneració d’independentistes admetent que ja hi ha negociacions entre el PSOE i la resta de grups parlamentaris, cosa que inclou Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. I no va ser fins aquest divendres que el president del govern espanyol va pronunciar per primer cop la paraula ‘amnistia’, distanciant-se de la fórmula de Sumar, però referint-se a la mesura de gràcia fins com "una forma de superar les conseqüències judicials" de l'1-O. Ha demostrat, tot aquest temps, tenir sota el braç un diccionari que li permet anar introduint amb comptagotes la mesura de gràcia dins l’imaginari col·lectiu de la ciutadania espanyola.
Per molt que Pedro Sánchez hagi decidit marcar distància amb la proposta de Sumar, com ha passat de prometre retornar Carles Puigdemont a Espanya com si es tractés d’un trofeu de guerra i exhibir-lo davant la justícia espanyola, a indultar els presos polítics i ara aplanar el camí cap a una amnistia pels fets del procés? Ha calgut, al cap i a la fi, un exercici d’enginyeria lingüística, amb paraules que acompanyaran per sempre l’imaginari discursiu del president socialista: “Convivència, concòrdia, retrobament, diàleg, etc.”. Tot plegat, a la Moncloa estan convençuts que l’estratègia funciona, i que el conjunt de la societat espanyola comença a entendre que cal desinflamar el conflicte polític.
Sánchez ja ha posat en pràctica anteriorment aquesta estratègia d’anar modulant el discurs de mica en mica per anar preparant una pista d’aterratge a una mesura polèmica. Ja va passar amb els indults als presos polítics, i també amb la reforma del Codi Penal. Lluís Orriols, politòleg de la Universitat Carlos III de Madrid, opina en declaracions a ElNacional.cat que “qualsevol canvi d’opinió” en un governant “necessita una argumentació per ser justificat”. “Necessiten una fórmula que els exoneri del càstig de l’opinió pública”, reitera.
De fet, Orriols indica dos dels pilars discursius dels darrers anys de Pedro Sánchez per justificar tota la seva política de desjudicialització del Procés: “l’herència rebuda”, que assenyala que tots els mals del conflicte polític són culpa del PP i ara és el PSOE qui ha de desinflamar la situació; i “l’argument intratemporal”. És a dir, transmetre un missatge de confiança a la ciutadania basat en l’argument que “ara pot ser dolorós” però en un futur pagarà la pena.
Indults i reforma del Codi Penal; mateixa estratègia
Això últim és el que va fer Sánchez per defensar els indults. “Són raons i arguments en els quals pesen més les expectatives del futur que no pas els greuges del passat”, manifestava el president espanyol en aquella ja mítica conferència al Teatre del Liceu. I, aquest dijous, per aplanar el camí a l’amnistia ha fet ús de la seva pròpia hemeroteca: “Quan el govern espanyol va aprovar els indults, jo tenia la confiança que contribuís a l’estabilitat i la normalització de la política a Catalunya, i avui tinc la certesa que va ser una bona decisió i va obeir a un interès general”, va assenyalar el líder socialista quan se li va preguntar sobre la possibilitat d’aprovar una llei d’amnistia.
El 2019, Sánchez ja estava a la Moncloa i rebutjava llavors cap indult a cap independentista i garantia el “compliment íntegre” de la sentència del Tribunal Suprem. Va trigar menys de dos anys a completar el cop de timó. Setmanes abans de concedir la mesura de gràcia, Sánchez ja deixava anar lemes com que “la venjança o la revenja" no són "valors constitucionals". “Hi ha un moment pel càstig i un altre per la concòrdia”, rematava el president espanyol.
El mateix va fer amb la reforma del Codi Penal. El president del govern espanyol no va començar a aplanar el camí cap a l’eliminació del delicte de sedició fins al gener del 2020. En una entrevista a TVE, va admetre que a l’estat espanyol hi havia “un Codi Penal que no es correspon amb l’època” actual. Més tard va introduir el concepte de delictes “homologables” a la legislació europea, i posteriorment ja va anar informant que aquest assumpte caldria tractar-lo al Congrés dels Diputats. I, finalment, el novembre de 2022 va anunciar la reforma de la sedició, reconvertint-la en un delicte de desordres públics agreujats. Un mes més tard es va obrir, amb converses informals amb periodistes, a reformar també el delicte de malversació.
Del 23-J al mes d’octubre: evolució discursiva sobre l’amnistia
Davant d’una aritmètica electoral que feia absolutament necessari el suport de Junts i ERC a una investidura de Pedro Sánchez, la primera formació espanyola a reivindicar l’amnistia va ser Sumar. Més de dos mesos més tard, el PSOE continuava negant-se a pronunciar aquesta paraula. Fins i tot ho admetia el mateix Pedro Sánchez, que reconeix evitar, de moment, pronunciar la paraula ‘amnistia’. Va posar punt final a aquesta anomalia aquest divendres.
“Això és perquè hi ha l’amenaça de la repetició electoral, i qualsevol declaració que facis poden utilitzar-la en contra teva”, argumenta Lluís Orriols. I també avisa que no pronunciar la paraula permet col·locar una capa més a la “discreció” —una de les paraules estrelles del PSOE aquestes darreres setmanes— i aconseguir així unes negociacions més exitoses. Sigui com sigui, dos dies després del 23-J, el govern espanyol ja mencionava que els catalans havien demostrat que “els agrada la Constitució”, en referència a la victòria del PSC a les eleccions catalanes i espanyoles.
Situar la Constitució com a marc ha permès durant els següents dies rebutjar de ple la celebració d’un referèndum, però obrir la porta a una amnistia. Una porta que s’ha anat obrint de mica en mica. De fet, quan el PP va manifestar-se als carrers de Madrid contra una hipotètica llei d’amnistia, el PSOE va sortir l’endemà a lamentar el “discurs de la por” dels populars i els va acusar d’estar ancorats al discurs “d’Espanya es trenca”. La situació actual és la següent: Sánchez ha aplanat el camí a l’amnistia apel·lant a la “generositat” i ha arribat a admetre negociacions, però alhora mantenen la distància amb Sumar i avisen que la proposta d’amnistia de Yolanda Díaz no és la mateixa que la de Pedro Sánchez.