Diego Pérez de los Cobos, un perfecte desconegut per la societat civil fins a l'1-O. El tinent coronel de la Guàrdia Civil pren rellevància quan el Ministeri d'Interior li fa l'encàrrec de coordinar el dispositiu policial de l'1-O a Catalunya i prendre el comandament dels Mossos d'Esquadra a la Generalitat.

Amb l'objectiu d'impedir l'1-O, Pérez de los Cobos desembarca a Catalunya i obre així un nou capítol fosc en la seva llarga carrera com a càrrec de responsabilitat del govern espanyol.

El seu pare, Antonio Pérez de los Cobos Cuadrado, va ser candidat de Fuerza Nueva a les eleccions generals de 1977 i el seu germà, Francisco Pérez de los Cobos, va ser president del Tribunal Constitucional. Ell va simpatitzar amb partits de l'extrema dreta espanyola durant la seva joventut. 

Entra per primer cop al Ministeri d'Interior el 2006 com a assessor personal de l'aleshores ministre Alfredo Pérez Rubalcaba. Quatre anys després el nomenen director del Gabinet de Coordinació de la Secretaria d'Estat de Seguretat. Sobreviu al canvi de govern i Mariano Rajoy el manté com a assessor del llavors ministre d'Interior Jorge Fernández Díaz. Durant aquests anys crea la xarxa d'infiltrats amb identitats falses per a agents especials i dota la Guàrdia Civil de més competències, la qual cosa provoca un enfrontament amb la Policia Nacional.

Molt abans, el 1992, l'acusen de torturar l'activista basc Kepa Urra, relacionat amb el comando Bizkaia d'ETA. El 1997 el van declarar innocent. 

A Catalunya desembarca el 23 de setembre del 2017 amb la missió d'impedir el referèndum. Agafa el control de tots els cossos policials per coordinar el dispositiu de l'1-O. En el judici al Tribunal Suprem, on declara com a testimoni, admet que calia aturar el referèndum complint el mandat judicial al marge de com es fes: "Estàvem en situació d'incompliment dels Mossos i havíem d'actuar". Però no va reconèixer mai si ell va donar cap ordre de càrrega, ni de desconvocar les reunions previstes per a aquell dia on s'havien de coordinar els Mossos, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. 

Diego Pérez de los Cobos va fer d'anguila. Era el braç executor contra els independentistes, però quan es va explicar públicament, era com si la seva figura no tingués cap mena de competència i com si la seva feina per l'1-O no hagués existit mai. Al judici es va dedicar a reforçar la teoria de les cares de ràbia i les muralles humanes.

 

I el vam tornar a sentir a l'Audiència Nacional, en el judici inacabat al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, quan va comparar Carles Puigdemont amb un piròman.

Avui Fernando Grande-Marlaska, el ministre de l'Interior, ha pres una determinació i l'ha cessat. Un senyal?

"No es facin il·lusions", com diu Joaquim Forn, el conseller d'Interior que li va plantar cara i que compleix condemna a Lledoners per sedició.