La desintegració de Vox a les Illes Balears ha portat un gran mal de cap per al govern en solitari del Partit Popular de Marga Prohens. Els 8 diputats de l'extrema dreta resultants de les eleccions del passat 28 de maig s'han partit en tres. El primer trencament es va produir el passat octubre, quan el diputat Francisco José Cardona es va donar de baixa del partit pel discurs massa dur dels d'Abascal. El segon es va produir aquest dilluns, quan els cinc diputats, díscols d'Abascal, van expulsar del grup parlamentari de Vox a les Illes el president del Parlament, Gabriel Le Senne, i la presidenta del partit, Patricia de las Heras. La resposta del líder de l'extrema dreta espanyola va ser clara: expulsar els cinc díscols del partit i posicionar-se al costat de Le Senne i de las Heras.
Prohens, entre Abascal i els seus díscols
Tanmateix, això provoca un dilema per al Partit Popular de Prohens, que compta amb 25 diputats —a 5 de la majoria absoluta. Si estableix una política d'aliances amb els cinc diputats díscols d'Abascal tindrà la capacitat de governar amb majoria absoluta. De fet, el discurs dels cinc díscols d'Abascal —que van abandonar el partit justament 24 hores després que Vox celebrés una assemblea extraordinària i renovés l'executiva— anava en la línia d'allargar la mà a Prohens. Si la presidenta de les Illes s'acaba inclinant per acordar teixir una política d'aliances amb aquests cinc diputats, implicaria el trencament del pacte de governabilitat amb els d'Abascal.
El trencament amb Abascal, un efecte dominó arreu de l'Estat?
Aquesta situació podria provocar un efecte dominó arreu de l'Estat espanyol i un nou xoc entre el líder de l'extrema dreta i el president del Partit Popular espanyol, Alberto Núñez Feijóo. I és que els populars només governen Andalusia, Madrid i La Rioja amb majoria absoluta, mentre que la resta de les comunitats autònomes governen amb Vox —sigui dins o fora del govern. Si Prohens va per aquest camí, Abascal haurà d'endurir el discurs, fet que provocaria inestabilitat en els executius on hi ha coalició, com ara el País Valencià o Extremadura. Per això, segons diverses informacions, hi ha una certa inquietud dels barons populars pel que pugui passar a les Balears.
L'altra opció que té Prohens és la de mantenir l'acord amb els d'Abascal i teixir una política d'aliances amb els dos diputats expulsats del grup parlamentari. Tanmateix, aquesta aposta tindria un gran problema: no tindria majoria absoluta. També implicaria refredar les relacions amb els cinc diputats díscols d'Abascal.
Primera prova de foc: la presidència del Parlament
La primera prova de foc serà l'elecció de la presidència del parlament balear. Tal com marca l'article 39, una expulsió d'un grup parlamentari també implica la marxa de la Mesa del Parlament. Per tant, Le Senne no podrà seguir al capdavant de la presidència de la cambra, a menys que pugui pactar amb el Partit Popular la seva continuïtat. Per tant, aquí Prohens també haurà de triar entre els díscols d'Abascal i els dos aliats de Vox a Madrid. És a dir, trencar l'acord de legislatura amb Abascal o trencar l'acord de legislatura amb els cinc díscols. Aquesta serà la primera gran pista de cap en quina direcció seguirà la legislatura a les Illes.