Més dimissions pel fiasco dels trens d'Astúries i Cantàbria. La ministra de Transports, Raquel Sánchez, ha fulminat aquest dilluns dos dels màxims responsables de la polèmica dels trens que no cabien als túnels. Ha cessat, doncs, la secretària d'Estat del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i anterior presidenta d'Adif, Isabel Pardo de Vera, i ha acceptat la dimissió del president de Renfe, Isaías Táboas. Aquests no són els únics càrrecs que han caigut després que els governs de Cantàbria i Astúries denunciessin que els trens projectats per donar servei al seu territori no cabien pels túnels del nord del país. La ministra va fer plegar el titular de la prefectura d'Inspecció i Tecnologia de via d'Adif, a més del gerent dels trens de Cantàbria, pertanyent a Renfe. Tots dos, però, tenien previst abandonar els seus càrrecs ben aviat. Es preveu que la ministra Raquel Sánchez doni explicacions sobre aquestes dimissions cap a dos quarts de sis d'aquest dilluns.
D'aquesta manera, Táboas posa punt final a cinc anys de mandat al capdavant de Renfe. Anys abans de començar a dirigir l'empresa, fou director del gabinet d'Indústria, Turisme i Comerç, quan José Montilla n'era ministre. Quan el socialista fou president de la Generalitat, Táboas va passar a ser el secretari de la Presidència. Més tard, l'any 2010, va passar a ser secretari d'estat de Transports del Ministeri de Foment.
La polèmica va esclatar a principis d'aquest mes de febrer. El govern de Pedro Sánchez va reconèixer que una trentena de nous trens destinats a la xarxa de Rodalies de Cantàbria i Astúries no passaven pels túnels, perquè ningú no va calcular que eren massa grans. El mateix Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana va admetre quin era el "problema": haver triat uns trens massa grans per uns túnels que foren construïts al segle XIX. El govern espanyol va assegurar que Renfe ja treballava amb el fabricant dels combois per disposar "al més aviat millor" de nous trens. Ara bé, des del primer moment ja es va saber que aquesta negligència provocaria un endarreriment d'uns 2 o 3 anys. A més, el contracte dels trens massa grans era de 258 milions d'euros, i havien de renovar la flota a Cantàbria i dissenyar trens nous a Astúries.
El secretari general de Transports va reconèixer que aquest contracte havia tingut "un problema relatiu a com hem de dimensionar aquests trens". En aquest sentit, va explicar que la línia de Feve és "molt especial" i que té túnels "més petits del que és habitual". El problema parteix de les mesures publicades a la declaració sobre la xarxa, que curiosament no contemplaven aquestes limitacions, i quan es va constatar el problema i es va comprovar que els trens no cabrien en determinats trams de la infraestructura es va aturar tot el procés d'inici de la fabricació.
D'altra banda, Renfe ja ha aconseguit un acord amb l'empresa Construcciones y Auxiliar de Ferrocarriles (CAF), Adif i l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària (AESF) per a solucionar el problema causat per l'amplada mètrica dels trens destinats als serveis de rodalies i mitjana distància de Cantàbria, i també d'Astúries, del País Basc, Galícia, Castella i Lleó i Múrcia. Cap de les parts implicades ha confirmat el termini establert per a resoldre aquest error, però.
De fet, encara hi ha tràmits per resoldre per tal que la solució pactada pugui tirar endavant. En concret, l'AESF ha d'autoritzar que s'apliqui un mètode que no recull la normativa espanyola, però sí l'europea, i desenvolupar els seus procediments. D'altra banda, l'empresa CAF també haurà de contractar una empresa especialitzada a aplicar aquest mètode, mentre que el contracte entre Renfe i l'empresa haurà de ser modificat per a introduir un seguiment del projecte amb aquest tren de referència. Finalment, Adif haurà d'aportar les dades sobre les característiques de la infraestructura i comprometre's a mantenir els mateixos paràmetres. Un bon embolic.
