El Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) celebra el primer acte des de la seva extinció en el marc de l'aplicació del 155 el 27 d'octubre del 2017, que es va fer efectiva l'abril del 2018.

El seminari s'ha celebrat aquest divendres al Recinte Modernista de Sant Pau, a Barcelona, amb presència de la seva secretària general, Laura Foraster. En una atenció als mitjans, la successora d'Albert Royo ha dit que no es pot "limitar" la tasca de Diplocat.

Segons ella, l'organisme "ha fet fins ara" i "seguirà fent", la feina d'"exportar la imatge de Catalunya, els seus actius, i els seus valors a l'estranger". Foraster ha anunciat que el consorci elaborarà un pla estratègic "de la mà dels seus membres".

Foraster també ha expressat a les xarxes socials, que el Diplocat torna "amb moltes ganes". 

Segons Foraster, Diplocat ha d'"ajudar a totes les associacions i entitats de la societat civil que vulguin sortir a l'estranger" i ha d'establir "ponts de diàleg" amb la resta del món. "La diplomàcia pública té una part molt important d'escoltar, no només de ser escoltats a fora", ha concretat. De fet, el primer seminari internacional de l'entitat des del 155 reflexiona sobre el paper de la diplomàcia pública. 

Sobre la reactivació de l'organisme, Foraster ha dit que estan "molt tranquils" respecte a la vigilància anunciada pel govern espanyol respecte a Diplocat. "Vigilats, ja ho estàvem abans", ha afegit. Foraster també ha explicat que l'organisme elaborarà un pla estratègic que comptarà amb la contribució de les gairebé 40 institucions públiques i privades que formen part del consorci.

La conferència inaugural del seminari ha estat a càrrec del catedràtic Nicholas J. Cull, que en una atenció als mitjans posterior s'ha mostrat partidari que Catalunya faci diplomàcia pública. "Les grans províncies com ara Escòcia, Flandes, Quebec i Catalunya tenen l'obligació de presentar-se a la comunitat internacional, i no només per dir que són un lloc fantàstic", ha dit, "sinó per contribuir als problemes que ens afecten a tots". Cull creu que "els estats-nació sols no poden solucionar els problemes" d'avui en dia al món. En aquest sentit, ha rebutjat la decisió del TC que, segons Cull, afirma que l'Estat, i no les autonomies, té el monopoli sobre la diplomàcia pública.