El diputat finlandès Mikko Kärnä ha inclòs al seu programa per ser reelegit a les eleccions finlandeses, que donarà suport a la independència de Catalunya i també a la d'Escòcia. Així ho ha anunciat Kärnä recollint una informació del diari escocès The National. El diputat ha difós una fotografia on hi apareixen tots els seus referents: una bandera ucraïnesa, una de Taiwan, una independentista catalana, una escocesa i una homosexual. També hi ha sumat una bandera de l'OTAN, una qüestió molt sensible a Finlàndia pel fet que comparteix molts kilòmetres de frontera amb Rússia.
Kärnä, que és lapó, és un conegut simpatitzant de la causa catalana, que va ser molt actiu durant el referèndum de l'1-O. Va ser qui va convidar el president Carles Puigdemont a visitar Finlàndia el 2018. En tornar d'aquest viatge amb cotxe, Puigdemont va ser detingut tot just entrar a Alemanya, perquè el CNI va monitorar el vehicle després que el jutge Pablo Llarena va dictar una euroordre. Això va donar lloc mesos més tard al veredicte del Tribunal d'Schleswig-Holstein, que, després de deixar en llibertat Puigdemont, finalment va desestimar el delicte de rebel·lió i també el de sedició, inexistent al dret alemany. Davant del revés judicial, Llarena va retirar l'euroordre.
El llavors ministre de l'Interior de Finlàndia, Kai Mykkänen, va afirmar en resposta a una pregunta del diputat Mikko Kärnä, que el CNI espanyol va espiar el president a l'exili en territori finlandès, de forma irregular i sense autorització. Kärnä va fer pública la resposta del ministre. Mykkänen va afirmar en la resposta que no preveia demanar més explicacions a les autoritats espanyoles, cosa que Kärnä va lamentar. El diputat es va queixar que el CNI espanyol també va "monitorar" els seu mòbil quan el 2018 va viatjar a Alemanya i França, segons li va confirmar un agent d'intel·ligència finlandès.
Kärnä també es va preguntar per què l'Audiència Nacional espanyola no el processava si també va ser acompanyant del president Puigdemont durant la seva visita a Finlàndia. El diputat va fer les declaracions després que va transcendir que l'Audiència Nacional havia ordenat reobrir la causa contra els quatre acompanyants de Puigdemont quan el van detenir a Alemanya. Considerava que els quatre acompanyants, els mossos d'esquadra Xabier Goicoechea Fernández i Carlos de Pedro López, l'empresari Josep Maria Matamala i el professor Josep Lluís Alay sabien la situació de Puigdemont quan aquest tornava de Finlàndia a Bèlgica.