Sense presses. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) té pendent de resoldre des de fa més de dos mesos si admet a tràmit la causa contra el president de Vox a Barcelona, Joan Garriga Doménech, i la secretària del partit, Mónica Lora, processats el 2019 per un delicte d’odi i discriminació per la campanya racista durant les eleccions municipals del 2011, quan eren membres de Plataforma per Catalunya (PxC), juntament amb onze persones més, inclòs el seu líder Joan Anglada. Garriga i Lora van obtenir l’acta de diputats al Parlament català, el març del 2021, i en ser aforats la seva causa ha de ser assumida per l’alt tribunal català. La Fiscalia Superior de Catalunya va informar ja el 3 de novembre passat i la sala d’admissions del TSJC ha de resoldre ara si admet la causa, que ara són les diligències indeterminades 68/2021.
La resposta del TSJC sobre què farà amb els dos diputats de VOX també és esperada pel jutjat penal 1 de Reus per fixar la data del judici contra els onze processaments de membres PxC, onze anys després de la seva campanya contra els immigrants musulmans en les municipals de 2011. L’Associació Ciutadans per la Convivència i el Desenvolupament Watani de Reus va presentar la denúncia contra Plataforma de Catalunya pels seus comentaris “plens de falsedats, que inciten al racisme i a la xenofòbia”, inclosos en el seu programa electoral, repartit en els municipals del 2011, en municipis del Baix Camp.
Candidat
Precisament, avui s’ha fet públic que el portaveu de Vox en el Parlament, Joan Garriga, serà el candidat d'aquesta formació a l'alcaldia de Barcelona en les pròximes eleccions municipals de 2023. De fet, Garriga ja fa algunes setmanes que està visitant diversos barris de la capital catalana per "reforçar" la seva imatge com a futur candidat. Garriga és el president de Vox a la província i va concórrer com a número tres en les llistes al Parlament en les eleccions del 14-F, en les quals es va convertir en un dels 11 diputats del seu grup -quarta força parlamentària- i, ara, és el portaveu de la formació d'extrema dreta en la càmera catalana, que lidera el seu cosí Ignacio Garriga. El president de VOX Barcelona, Joan Garriga, i El candidat de Vox també va trepitjar l'Audiència de Barcelona, el dimarts passat, on va ser testimoni en el judici contra dos joves, a qui la fiscal els demana elevades penes de presó per desordres i tirar objectes contra la porta d'un restaurant de Barcelona, on Vox cap a l'acte Canyes per Espanya. Ningú va resultar ferit i Garriga va declarar que passo "terror", davant d'uns "chavalines", que li demanaven el DNI.
En la campanya racista de PxC, Albert Tafall, cap de llista de PXC per Reus, va repartir per la ciutat xecs ficticis de 4.000 euros a nom d’una persona d’origen nord-africà, acció amb la qual criticava les polítiques d’immigració impulsades des del govern català. En el revers del paper deia que el Parlament havia repartit 4.000 milions d’euros entre els immigrants en els anys 2009 i 2010. L’any 2019 es va acabar la instrucció i el jutge va considerar que sí que podien ser jutjats pel delicte de discriminació. La fiscalia de Tarragona, però, va desestimar presentar escrit d’acusació contra els autors de la campanya. La posició de no presentar acusació de la fiscalia, previsiblement, es repetirà al TSJC i si no hi ha cap acusació particular o popular, la causa contra els diputats de Vox es podria arxivar. Per la seva part, l’associació Watani sol·licita quatre anys de presó i multa d’entre sis i dotze mesos a cada un dels processats pels delictes de discriminació i provocació d’odi. A més a més, demana un euro per cada vot racista obtingut en les eleccions de 2011: van ser-ne 67.000.
Racisme validat
Les campanyes de racisme de grups de l’extrema dreta són validats per la justícia darrerament. L'estiu passat, l’Audiència de Madrid va desestimar el recurs de la fiscalia, al qual s'hi va adherir el PSOE, contra la decisió d'un jutge de no retirar els cartells electorals racistes de Vox durant les eleccions madrilenyes. Aquests assenyalaven directament els menors migrants no acompanyats. No només queden impunes, sinó que el tribunal va validar el discurs de la formació ultra. En la interlocutòria, els magistrats van argumentar que es tracta d'un "eslògan electoral" i fa seu el fons de la qüestió, menystenint les dades falses: "Amb independència de si les xifres que s'ofereixen són veraces, (els MENA) representen un evident problema social i polític".