La direcció del PNB, l'Euzkadi Buru Batzar, reunit a la seu del partit basc, ha decidit per "responsabilitat" votar sí als pressupostos generals de l'Estat del 2018, segons informen en un comunicat. La votació definitiva es produirà aquest vespre, als volts de les 20h al Congrés, cosa que permetrà a Mariano Rajoy guanyar oxigen en ple any pre-electoral de les eleccions autonòmiques i municipals del 2019. Això passa tot i que el 155 segueix vigent a Catalunya i el govern espanyol no ha publicat els nomenaments dels consellers al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

Ara bé, el recent nomenament del president Quim Torra hauria canviat l'escenari, a parer dels jeltzales, una situació que els portaria a considerar que votar sí als PGE seria la forma més "eficaç" per aixecar el 155. "La Generalitat de Catalunya té avui un president legítim, elegit per la majoria absoluta del Parlament, i la desactivació de l'article 155 està molt pròxima en el temps. En aquest nou context, el mateix principi de responsabilitat ens porta a no bloquejar els pressupostos", explica el comunicat.

El mateix Aitor Esteban ho ha recordat en una compareixença de premsa a la cambra espanyola, on ha assegurat que sabia de primera mà que seria "imminent" l'aixecament de la intervenció de la Generalitat, un cop hi haguessin consellers que puguin prendre possessió físicament al Palau de la Generalitat. En segon lloc, ha apreciat que la guerra entre Partit Popular i Ciutadans s'extenuaria si no hi haguessin comptes: la seva tesi és que llavors el 155 s'usaria com ariet mutu. "Ho fem pensant en Catalunya i en Euskadi", ha exposat. Així i tot, ha criticat que el nomenament dels consellers s'hauria d'haver publicat al DOGC. 

No ho ha dit Esteban, però també hi hauria un altre motiu relatiu i és que aquest dimecres el portaveu del govern basc, Josu Erkoreka, va dir que Torra era "consecient de les conseqüències" de proposar els nomenaments de dos consellers a l'estranger (Toni Comí, Lluis Puig) i dos a la presó (Jordi Turull, Josep Rull).

Per aquest motiu, el partit reconeix al seu comunicat que els darrers mesos la seva posició era que s'aixequés la intervenció de la Generalitat, "una qüestió de principis", indiquen. "Enteníem i entenem que el més responsable amb Catalunya, però també amb l'autogovern d'Euskadi, era i és actuar de contrapès a l'Estat per contribuir a l'aixecament del 155", afirmen. En aquest sentit, la formació al·lega altres punts més al seu escrit, sobre la situació catalana. 

2. Evitar l'abisme. El bloqueig dels pressupostos empenyeria, encara més, cap a l'abisme la situació política espanyola i catalana. Sense Pressupostos, el conflicte no estaria més a prop de canalitzar-se, sinó que s'enconaria i allunyaria de la possibilitat d'un diàleg constructiu. L'absència de Pressupostos i la crisi política que deslligaria allargarien sine die el 155. El més que probable avançament electoral obriria escenaris de pronòstic molt preocupant que per responsabilitat han d'evitar, i així ho fem.

3. No perdre la capacitat d'influir en favor d'una solució dialogada per a Catalunya. Votar en contra dels Pressupostos representaria un gest testimonial, però sense efectes reals ni pràctics de canvi per a Catalunya. Lluny de constituir un xec en blanc al Govern del PP, aquesta decisió permet al PNB mantenir la seva capacitat d'influència política a l'Estat per contribuir a una solució dialogada i acordada. I conservar, així mateix, la seva capacitat per fer de fre als que aposten únicament i exclusivament per solucions autoritàries i impositives.

4. Fer valer l'acord que incrementa les pensions de tots i totes les pensionistes de l'Estat. El suport del PNB a aquests Pressupostos garanteix que el col·lectiu de pensionistes vegi augmentada la seva prestació, com a mínim, un 1,6% els dos propers anys. Aquest increment és fins i tot superior entre els que perceben les rendes més baixes i en el col·lectiu de vídues.

5. Fer valer el compromís amb l'Agenda Basca i amb el desenvolupament i modernització d'Euskadi. Els Pressupostos que va donar suport al PNB recullen a més una inversió rècord de 540 milions d'euros a Euskadi: donen un impuls definitiu a l'Alta Velocitat ia altres infraestructures estratègiques, aconsegueixen una tarifa elèctrica justa per a la indústria basca i fomenten nombroses iniciatives en els àmbits de la R+d+i, la cultura i el medi ambient, entre d'altres.

Tot i l'expectació, la decisió era previsible. La pèrdua econòmica que suposaria per a Euskadi tombar els comptes a Rajoy seria de 500 milions d'euros. En segon terme, està en joc la possibilitat que el cop al govern espanyol li deixi la legislatura en escac –en ple any preelectoral. Això permetria donar ales a Ciudadanos, que precisament és enemic comú de PNB i PP: als primers, perquè els qüestiona la quota, i als segons, perquè els roba vots.