David Trueba i Jordi Ferrerons han dirigit la sèrie La Sagrada Família, sobre la figura i l'entorn de Jordi Pujol, l'expresident de Catalunya que el 2014 va confessar, per sorpresa de tot un país, que tenia una fortuna no declarada a Andorra. La sèrie, de quatre episodis d'una hora i produïda per HBO, que s'estrena aquest dijous 24 de novembre a la plataforma, compta amb els testimonis d'algunes de les figures més rellevants de la causa i l'entorn de l'expresident Pujol, com Felipe González, Jose María Aznar, un dels seus set fills, Josep Pujol Ferrusola, el que va ser la seva mà dreta a l'ombra, Lluis Prenafeta, o els fiscals José María Mena i Carlos Villarejo.

"A Pujol se l'ha acusat de moltes coses i sempre n'ha sortit airós, la confessió arriba quan ja està retirat, per això per a molts els resulta més traumàtic, es pregunten per què ho fa, a qui volia protegir o si va ser un error, i això és una cosa que segueix en l'aire", diu en una entrevista a EFE l'escriptor i cineasta madrileny David Trueba, codirector de la sèrie. Aquesta nova exploració de la causa que envolta la família Pujol s'enfronta a diferents línies dins la mateixa història, com per exemple la relació entre el procés i la investigació judicial sobre el cas Pujol. "Per a molta gent representava un ideal de societat i es van sentir dolguts i defraudats (amb la confessió) encara que després també s'ha vist que va ser perseguit per perjudicar el procés", diu Trueba. "També hi ha gent que s'ha construït el relat de Pujol com a sant i sagrat, i assenyalen que és el seu entorn el que deixa molt a desitjar, cadascun es fa la seva composició, però potser la conclusió és que l'admiració cega no és necessària, pot ser valorativa i tenir en compte que totes les persones cometen errors".

"Pujol va identificar Catalunya amb ell mateix"

Jordi Ferrerons, productor i codirector, afegeix que en el cas de Pujol les esferes personal i familiar es confonen totalment. "Va identificar Catalunya amb ell mateix i la gestió de Catalunya va passar a ser un assumpte de família, era tal la implicació que no saps on acaba una cosa i comença l'altra". El periodista català subratlla que encara que Pujol ha estat un referent, l'antipujolisme també ha existit "de tota la vida" i que en aquesta dinàmica polaritzada els matisos es van perdre, fins que la confessió del 2014 va començar a plantejar dubtes sobre qui era realment l'exlíder de CiU. 

De tots els testimoniatges recaptats, Trueba assenyala que el més delicat va ser el de Josep Pujol Ferrusola, que considera clau per entendre com s'ha viscut des de dins tot aquest procés d'auge i caiguda del clan. "La vida d'un polític, i d'un com aquest que és un pura sang, és molt condicionant pels que són al voltant, la gent parla de la política amb una espècie de distància higiènica, però cal no oblidar que els que s'hi dediquen pateixen una enorme pressió", apunta. "Tendim a enjudiciar els polítics des d'una crítica oportunista, ells fan la feina bruta i nosaltres ens rentem les mans, però els que són a la tanca de Melilla clavant cops de porra ho fan en nom teu i els que estan al parlament insultant-se ho fan per seduir-te a tu", finalitza Ferrerons.

El judici del cas Pujol

Sobre el judici al clan Pujol Ferrusola, Ferrerons recorda que hi ha molta incertesa. Marta Ferrussola va ser exclosa de la causa el maig del 2021 per la demència que pateix i l'estat de salut de Jordi Pujol, amb 92 anys, és delicat després de l'ictus que va patir el setembre passat. "El sumari és molt complicat", adverteix, "hi ha molts factors que contaminen el procés, potser no tindrà una conclusió com la que ens agradaria, serà 'Pujol, cas obert'".