La dirigent d'ETA Iratxe Sorzabal ha denunciat que es va inculpar dels atemptats de Gijon el 1996 per obligació de la Guàrdia Civil amb tortures constants. Sorzabal, després de ser detinguda, va ser estar incomunicada cinc dies, on va patir cops, asfixies, cremades i vexacions sexuals. El Protocol d'Istanbul, manual d'investigació de tortures de l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans, va sentenciar que la dirigent d'ETA va ser víctima de tortures, donant validesa al seu relat.
L'informe elaborat per experts d'acord amb el Protocol d'Istanbul, un procés homologat per l'ONU, va afirmar que seqüeles físiques i psíquiques de Sorzabal "corroboren convincentment les seves al·legacions de tortures". L'activista basca ha afirmat: "Em van torturar i em van obligar a fer aquestes declaracions". Segons la seva declaració, la Guàrdia Civil la va obligar a aprendre's de memòria una declaració i un croquis de què havia de falsejar. Per tot això, Sorzabal ha assegurat que "no tenia una altra via" per acabar amb "tot el que m'estaven fent passar".
Sorzabal ha tingut el suport de la formació Euskal Herria Bildu. El diputat Jon Iñarritu ha declarat que "hi ha milers de casos" de persones que han estat torturades al País Basc i que la justícia i les institucions de l'Estat "miren cap a un altre costat". Per aquest motiu, EH Bildu ha demanat que s'aturi el judici a Sorzabal: "Judicis com aquest s'han de finalitzar". Diversos agents internacionals vinculats a la resolució de conflictes han refusat la celebració del judici contra l'acusada al·legat que deu anys després del fi d'ETA "és temps de pau".
Només passa a Espanya
L'exconseller de Justícia al govern basc Joseba Azkarraga ha mostrat la seva indignació sobre el cas de Sorzabal. Ha argumentat que amb les proves que demostra l'acusada ja és suficient per iniciar una investigació en profunditat per esclarir les suposades tortures. A més, ha criticat que a Espanya no s'investiguen les tortures, sinó que "s'indulta o s'ascendeix als autors" d'aquestes.
El Tribunal d'Estrasburg, contra Espanya
El Tribunal Europeu dels Drets Humans va condemnar a l'Estat espanyol per haver negat l'accés a un advocat al detingut i independentista abertzale Xabier Atristain, que estava detingut i aïllat en règim d'incomunicació. Anteriorment el tribunal d'Estrasburg havia dictat una dotzena de condemnes a Espanya per no investigar múltiples denúncies de tortures, però ara, el tribunal entra a qüestionar una pràctica habitual amb els presos d'ETA: la incomunicació i la privació d'escollir la defensa.
La sentència del tribunal europeu va obligar a l'Estat a indemnitzar a Atristain amb 12.000 euros per danys morals i 8.000 en concepte despeses i honoraris. La sala tercera de la cort va concloure que es va atropellar l'article 6 del Conveni Europeu dels Drets Humans respecte al dret a un judici just i a una assistència legal escollia pel detingut. Estrasburg va dictar que la prohibició d'escollit lliurement advocat "va ser tal que va soscavar l'equitat del procés penal posterior, en la mesura en què la declaració inicial incriminatòria del demandant va ser admesa com a prova".
A més, va subratllar que el seu paper és "establir salvaguardes per a assegurar que els processos seguits en cada cas compleixen amb els requisits d'un judici just". En aquest cas particular, va assegurar que "no va haver-hi una avaluació judicial per concretar l'existència de motius pertinents i suficients per restringir el dret del demandant d'accedir a un advocat de la seva elecció".