A continuació reproduïm el text íntegre, traduït de l'anglès, de la conferència del president Carles Puigdemont d'aquest dilluns a la Universitat de Copenhague. També s'hi inclouen les intervencions del líder de Junts per Catalunya en el col·loqui posterior.
Conferència de Carles Puigdemont "Catalunya i Europa, una cruïlla a la democràcia".
"El 21 de desembre, el poble de Catalunya ens va donar, una altra vegada, la majoria parlamentària que formarà un nou Govern per trobar una solució política i negociada per a Catalunya. L'article 155 s'ha d'acabar perquè s'ha utilitzat i s'ha convertit en un eufemisme d'un estat d'excepció contra un govern democràticament elegit.
Estic agraït de viure en una Europa del segle XXI. I estic encara més agraït per poder viure en una Europa on la llibertat de moviment és tan important com la llibertat d'expressió.
Les nostres dues nacions comparteixen algunes qualitats que voldria destacar. Els catalans admirem la política danesa. Sempre diem que quan Catalunya es converteixi en un Estat de ple dret, volem ser la Dinamarca del sud. Tenim una població semblant, una llengua pròpia, unes economies que basen el seu èxit en ser obertes al món. Som dues nacions petites que hem sobreviscut. Tenim una capital cosmopolita, que són la nostra millor representació al món. Socialment som vibrants. Unes poblacions altament qualificades, pròsperes i obertes al món.
Les petites nacions tenen millors perspectives econòmiques. Estan més adaptades al canvi. No han de formar part d'un gran estat per anar al mercat.
Molts d'aquests nous estats són mitjans o petites. La mida dels estats no són un problema.
La nostra capacitat d'arribar als mercats globals i a un mercat únic europeu és un gran actiu per a la nació catalana. L'exportació a Catalunya ha assolit nivells rècords de 70 mil milions euros al 2017; les inversions estatals s'estan disparant i el Financial Times ens considera una de les millores regions on invertir.
La Catalunya que us vull presentar. Una nació del sud oberta i que entén la importància de les relacions bilaterals.
Tinc la impressió que a Dinamarca teniu un enfocament similar. El món d'avui, la sobirania és un referèndum diari. Cada dia hem de lluitar per la bona governança, les bones lleis, l’economia pròspera. Dinamarca és un exemple pel seu enfocament econòmic polític i social.
La UE ha estat un èxit per promoure llibertats i drets; però som conscients dels seus fracassos, cada vegada que hi ha una crisi. Ho hem vist amb Grècia, Ucraïna, els refugiats. I ara, amb la defensa dels drets dels catalans.
Nosaltres som europeus, però no podem tancar els ulls davant dels seus fracassos [de la UE]. Volem més integració si està vinculada amb la democràcia.
És impossible entendre, com la UE té més capacitat d'influència en països abans de de ser membres que després. Perquè la UE tracta de manera diferent a certs estats grans que els petits. Per què?
Veiem en el cas de Catalunya, com les institucions europees tracten de forma diferent Catalunya i Polònia. Formar part d'una família política és més important?
El que està passant a Catalunya és fonamental per Europa. Què serà d'Europa si no és capaç de defensar el seus valors? Què passarà si en un altre estat membre, el Govern fica a la presó rivals polítics, com el que està passant a Espanya amb els polítics catalans?
El moviment democràtic a Catalunya no pot ser vist com una crisi potencial per Europa, sinó com una oportunitat democràtica pels països; que la democràcia és més important que totes les fronteres. De com resoldre conflictes polítics a través dels vots i no de la violència. No és acceptable per fer política. Per això la CE i el seu suport a Rajoy és desconcertant. Legitima l'ús de la força i les amenaces judicials a les nostre solucions polítiques. Un Govern democràtic i proeuropeu no hauria de ser seguit. Quan Espanya serà capaç d'enfrontar-se democràticament als reptes plantejats pel Grenlàndia o les illes Feroe per respectar la voluntat dels seus ciutadans? Sou la prova que és possible
El dret d’autodeterminació és un dret fonamental per a totes les nacions. La meitat dels estat membres de la UE van ser creats en els últims 100 anys. El dret d'autodeterminació l'hem posat en el nostre programa polític des de setembre de 2015. Vam guanyar les eleccions. La reacció del Govern espanyol va ser clara: intimidació, boicot, presó exili. Durant mes de 5 anys, les persones de Catalunya han demanat un referèndum acordat sobre la independència. L’acord entre Escòcia i el Regne Unit ha estat l'enveja de Catalunya. Un referèndum acordat ha sigut i és l'opció preferida del poble de Catalunya. Però l'establishment espanyol no vol entrar en un diàleg bilateral. Par això, vam organitzar l’1-O. De manera que els catalans poguessin expressar la seva voluntat democràtica a les urnes. Vam tenir un error: pensàvem que al 2017 la violència i la violació de drets fonamentals quedarien descartats. Però, els nostres conciutadans van defensar les urnes de la policia espanyola amb els seus cossos.
Mai m'he sentit tan orgullós del poble de Catalunya com aquell dia. El 43% dels catalans van expressar la seva voluntat. El preu del nostre èxit ha estat alt. En els últims mesos, les llibertats fonamentals han estat minades. Hi ha polítics en presó preventiva i tractats com terroristes. Altres, com jo, s'han hagut d'exiliar per no anar a la presó. Quan la justícia espanyola va acusar el meu Govern de sedició i rebel·lió, em vaig refugiar a Bèlgica per evitar la presó preventiva. Membres del meu Govern encara són a la presó.
Ells són presoners polítics, com jo mateix i els meus companys, ens afrontem a 30 anys de presó per les nostres actuacions pel referèndum i declarar la independència. L'ombra de Franco encara és molt llarga a Espanya. Ells han rebutjat un diàleg amb els representants catalans. És una decepció. Des del 2013, 18 vegades el Govern català, ha proposat negociar un referèndum. La resposta de Rajoy ha estat sempre la mateixa: no.
El problema fonamental és que Espanya no reconeix Catalunya con un subjecte polític. No som més que una província. La Generalitat va ser creada el 1359. L'autogovern de Catalunya no neix a la Constitució espanyola. El precedeixen més de 600 anys. Durant els últims 100 anys 9 dels 11 presidents de la Generalitat han estat destituïts, exiliats, empresonats o executats.
Madrid ha de reconèixer que les forces independentistes han guanyat les eleccions, que va imposar Rajoy. El control de Madrid s'ha d'acabar. Si els catalans no poden escollir el seu govern, no hi ha democràcia. És inútil votar en unes eleccions. El que està en joc és l'idea de la democràcia a tota Europa.
El 21D el poble català va enviar un missatge. No ens rendirem davant l'autoritarisme. Formarem un nou Govern i és l'hora de negociar. És l'hora d'acabar la repressió i trobar una solució política per a Catalunya, no penal. Espero que un dia la voluntat del nostre poble prevalgui i siguem capaços de crear un estat nou, exitós i admirat com Dinamarca. Confiem en la democràcia i creiem en els valors europeus. I els catalans perseverant.
Valoració del president al discurs de la ponent anterior
Destaco que m'agraden els acords raonables. Potser això ens podria ajudar a trobar una solució. Al problema és quin tipus de negociació de compromís és possible quan a l'altra banda del conflicte no es reconeix a l’altra part. Tota la gent a Catalunya té dret a dir i tota la gent d’Espanya també. Podria ser una solució o una proposta. Podríem escoltar com a punt de partida. Però quin tipus de solució és possible si a l'altra part contínuament neguen la realitat?. Possiblement la majoria d'espanyols dirà que això no és una solució, però existeix. No és una expressió d'un sol dia. Hem fet grans mobilitzacions des del 2012, cada any. Crec que podem decidir-ho tots junts. Els representants espanyols i la societat en general podem resoldre políticament aquest problema. I quina és la resposta? No hi ha una proposta política. Com és possible que pugui guanyar les eleccions amb un programa on es digui que si guanya unes eleccions proposaré en un referèndum d'independència? I aquesta idea acceptada democràticament per les autoritats espanyoles i votada per la gent em pot portar a ser president però també a la presó. Però s'han de resoldre aquestes contradiccions negociant a taula. No és un problema constitucional, és un problema polític. Una de les parts sempre s'ha negat a reconèixer que existeix aquest problema.
El president em va dir que no en vull parlar. Jo sempre convido a parlar.
Una cosa que no m'ha semblat correcte de les Corts. El dret català va aprovar el dret a decidir perquè ens considerem una nació. Per exemple, també el vam aprovar amb la Val d'Aran, amb garanties: si ells és veuen com una nació podrem actuar com una nació. No és una cosa sagrada. Si és així, és possible. No seria un drama. Crec que la manera de debatre aquest tipus de qüestions passa pel diàleg. I passa per respectar l'altre. Però una de les parts aquí no negocia. Per tant, demanem que s'accepti el nostre punt de vista. Només demanem el respecte a la nostra opinió i poder parlar amb els catalans que no volen ser independents i veure com podem disposar de les eines i de recursos per tenir un país millor. I amb les eines i recursos sembla ser que no és possible ara per ara després de 30 anys intentant arribar a un acord.
Preguntes dels assistents al col·loqui
Vostè és populista?
No
Vostè parla d'identitat nacional, mobilització de la gent.
És clar que Catalunya és una nació, es pot veure en la seva història. Parlo del diàleg, no violència, arribar acords. Crec que això no és populista. Clar que hi ha populisme, però a Catalunya el que volem és expressar la nostra voluntat amb les eines de la democràcia.
És possible prendre decisions per tot el país sense preguntar a la gent? No, per mi no. No som populistes.
Si mirem la situació catalana com si fos senzilla, no ho entendrem. Fa 6 anys el Parlament de Catalunya únicament 14 diputats eren de partits independentistes i dos anys després, 72. Ningú no es pregunta què ha passat a Catalunya? S'han d'entendre moltes situacions. Nosaltres només volem acordar una pregunta que es pugui votar a les urnes com Escòcia o el Quebec. Això vol dir negociar i votar.
Vau votar per la Constitució espanyola. No hauria de ser respectada? No és democràcia? El fet que només el 43% hagi votat el referèndum no té un impacte de legitimitat... [no és] una minoria? No s'està escoltant els unionistes. La seva esperança és que Catalunya formarà part de la UE?
Sobre el paper té raó, Espanya és una democràcia. Però cal mirar els fets. Van prohibir una pancarta que deia: només democràcia. Quin tarannà demostra? Espanya està plena d'aquests exemples.
Té raó: la democràcia no va només de referèndums. És l'Estat de dret, participació i possibilitat de canvi. Cal adaptar-se a cada generació. Estem compromesos amb l'Estat de dret.
Es va votar la Constitució i diuen que l'única manera de reformar l'Estat des de Catalunya és escriure un projecte i un cop aprovat votar-lo. El nostre Estatut no va ser votat per la gent [el vigent, després de ser laminat pel Tribunal Comnstitucional]. Hem de seguir un text que cap català ha votat. Aquest és el respecte per la llei?
Crec que no és un tema de xifres el tema de la majoria, perquè en les darreres eleccions van votar partits que portaven un referèndum acordat.
Model lingüístic:
El 70 per cent de la població catalana té arrels estrangeres. Quan alguns grups lingüístics volen tenir dos escoles, com C’s, nosaltres volem una sola escola, que els catalans estudiïn junts. Volem ser un sol poble. Si separes la gent per motius de llengua sí que acabaràs amb Catalunya. Per nosaltres, un dels èxits més importants, és que l’escola sigui el centre de la cohesió social: és una cosa que portem a la sang. Parlem moltes llengües. No hi ha problema. Vostè pot entrar un comerç i parlar català o castellà i el botiguer li respondrà amb qualsevol de les dues. La política lingüística és pública. Les qüestions com identitat i llengua són sensibles.
El meu objectiu és una UE més forta, que no estigui només a les mans dels Estats membres ni dels lobbies econòmics. Vull una UE que també estigui en mans dels ciutadans.
Què podria passar amb la ciutadania europea dels catalans si Catalunya esdevé independent?
La única manera que nosaltres com a ciutadans europeus perdem la nostra dret com a ciutadans europeus serà quan Espanya ens reconegui com a Estat independent. Per tant, és molt difícil que Espanya ens reconegui sense una acord previ, relatiu a fronteres o ciutadania. Nosaltres estem compromesos a mantenir la ciutadania europea. Si Espanya no ens reconeix, mantenim la nostra ciutadania europea automàticament. No tinc cap interès a perdre la ciutadania espanyola. No tinc cap problema a tenir un DNI espanyol a la butxaca. En una Catalunya independent no hi haurà cap problema a tenir la ciutadania espanyola i tampoc cap problema amb la llengua espanyola.
Si Catalunya s’acceptés com a Estat independent, quin paper seria el de Catalunya davant la UE i els altres organismes internacionals?
Catalunya vol ser membre de la UE. Ens enorgullim de ser europeus. I com a catalans ens comprometem amb els valors europeus, com demostrem amb el nostre compromís amb la pau. No hi ha cap altre opció per nosaltres que no sigui aportar a Europa. Però quina Europa? Som un dels principals actors de l’Acord de París del canvi climàtic. Catalunya també està disposada a acollir refugiats. Ens considerem un poble obert i solidari. No ens interessen per res les fronteres, ni les banderes. Parlem d’eines i de recursos per aportar al món.
Avui se l’ha proposat candidat a la presidència de la Generalitat. Quan pensa tornar i fer govern, atesa a la situació que es troba?
Disculpi’m però no respondré. La seva pregunta és molt periodística. Per respecte a la universitat i els estudiants no vull intercedir al tema perquè sinó aquest serà el titular. Demà davant dels mitjans en parlaré a fons.
Com considera que l’efecte dòmino d’una hipotètica independència a Catalunya pot afectar al País Basc o Galícia?
Amb el País Basc és molt diferent perquè ells recapten els seus impostos i poden negociar amb l’Estat espanyol què aporten a la caixa comuna. No es pot comparar a Espanya ni tampoc a altres casos europeus com Escòcia, Flandes, Còrsega... Clar que invoquem al dret a l’autodeterminació. La nostra societat és diferent. L’efecte domino no passarà. Si trobem la manera amb les eines europees de negociar i trobar a acords, crec que farem d’una UE més ferma i més disposada a encarar la crisi. Mireu què va fer el president Macron amb Còrsega: començar un diàleg amb aquells que van guanyar les eleccions. Això Mariano Rajoy no ho faria mai. Per això no hi haurà efecte dòmino, perquè el context és diferent.