A tres mesos de l’1 d’octubre i just quan se celebren 40 anys de les primeres eleccions democràtiques a Espanya, el rei Felip VI ha pronunciat un discurs de to dur en al·lusió al referèndum d'autodeterminació de Catalunya –sense citar-lo expressament– durant la seva intervenció en la sessió extraordinària de les Corts espanyoles per commemorar el 15 de juny de 1977. “Fora de la llei només hi ha arbitrarietat, imposició, inseguretat i negació de la llibertat", ha dit el monarca espanyol, qui ha marxat a crits de "visca el Rei" i "visca Espanya" del Congrés.

La referència subtil no ha estat única, sinó que a mesura que avançava el seu parlament, s'hi han anat sumant d'altres. Ha parlat sobre el "trencament de l'ordre constitucional" com una "desgraciada qüestió", en al·lusió a la convulsa etapa política al segle XIX, on es van anar alternant pronunciaments militars i diferents constitucions. Aquí ha citat el polític Emilio Castelar, qui des de la mateixa tribuna que Felip VI va dir: "El menyspreu a les lleis, que ens condueix a una decadència sense remei, és el més terrible i incurable dels nostres defectes". 

El monarca s'ha desfet en elogis al patrimoni construït en aquests 40 anys de democràcia, tot i que ha reconegut "errors i equivocacions, llums i ombres", sense esmentar quins. Aquí ha apel·lat a no "silenciar ni ignorar, ni dividir, ni molt menys destruir" el patrimoni moral i material de l'Estat, com a forma d'afirmació de la "unitat nacional". Al seu parer, la Constitució ja reconeix la diversitat i l'autogovern de les nacionalitats i regions, cultura i llengua, de manera que no es podrien fer servir els sentiments per "confrontar o dividir". 

En darrer terme, el Rei ha advocat per la resolució dels conflictes en el marc de la carta magna. "És dins de la llei on cobren vigència els principis democràtics, on s'han de canalitzar els antagonismes i resoldre els desacords i les diferències mitjançant el diàleg i el debat", ha dit. En cas contrari, considera que s'estaria caminant per un estol de ruptura amb la "convivència fraternal", els "drets democràtics de tots els espanyols", o la "negació dels valors essencials de l'Europa de què formem part", ha exposat. 

Aquestes paraules no han estat escoltades per ERC, qui juntament amb EH Bildu han decidit plantar la cerimònia –com també han fet en altres ocasions que el monarca visita el Congrés–. Els motius dels republicans són "l'arrogància del Borbó" quan no va felicitar la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, quan va ser nomenada, i aquest cop també com a senyal de protesta, perquè els republicans eren una organització il·legal l'any 1977, de manera que no es van poder presentar a les eleccions homenatjades aquest dimecres.

Els altres independentistes catalans, el PDeCAT, han aprofitat la sessió per exhibir uns cartells on apareixia una urna amb les dates del 15 de juny de 1977 i la de l'1 d'octubre del 2017, dia del referèndum. Unidos Podemos tampoc s'ha sumat a l'ovació al monarca i no han aplaudit. El seu líder, Pablo Iglesias, n'havia mostrat l'enuig una estona abans, en un esmorzar informatiu. "Espanya no és només l'Estat espanyol, ni és la Monarquia. És una realitat plurinacionalitat complexa", indicava sobre l'acte que es commemorava.

Això no ha impedit el Congrés vestir-se de gala en una data tan assenyalada. Hi han desfilat personalitats com l'expresident José María Aznar, Felipe González, Alfonso Guerra –qui va demanar l'aplicació de l'article 155 a Catalunya–; els pares de la Constitució, Miquel Roca i Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón –qui es va mostrar crític amb la tombada de l'Estatut l'any 2010–. Inclús, el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, qui estava sol sense cap diputat del seu grup per "raons de protocol" i perquè no és diputat, segons fonts socialistes. Davant, però, hi tenia Aznar. 

No hi era per sentir la crítica al referèndum la vicepresidenta espanyola i ministra d'Administracions Territorials, Soraya Sáenz de Santamaría, qui està de viatge al Vaticà. L'absència destacada de la número dos de Mariano Rajoy ha estat contrarestada amb la presència d'un seguit de diputats històrics, els quals haurien viscut la Transició. A ells, el Rei els ha recordat unes paraules del seu pare, Joan Carles I, l'any 1977: "La democràcia ha començat, ara només hem de consolidar-la".