Llenguatge corporal
Primer pla. Abús excessiu del primer pla tancat per a un actor mancat d'expressió facial significativa. En no haver-hi cap gest contundent i d'interès en el seu rostre per ancorar el discurs parlat (la seva mirada no comunicava res perquè estava ocupada llegint el discurs al prompter), un es distreia amb les poblades (maquillades) celles, el curiós moviment de les seves orelles en pronunciar cada paraula i fins i tot donava temps a descobrir i detenir-se en la pobra dentadura del rei...
Cap endavant (cap a la dreta). Malgrat els estralls de la crisi, Felip VI anima que el país segueixi "cap endavant" (4.54). Curiós que per representar aquest avanç les seves mans, en comptes d'avançar-se cap al front (progrés, futur...), es desplacin cap al costat dret (conservador).
Respecte al retret. El rei clama respecte. En comptes de ser una petició optimista -pupil·les dilatades expressant l'anhel-, els seus ulls es contreuen per exigir-ho -amonestació o retret personal (només intervé la seva mirada, no la resta del cos) per la falta de respecte a la institució i els valors monàrquics = crema fotos CUP.
Puny. És quan es refereix a l'amenaça del separatisme (a partir del minut 11) quan la gesticulació del monarca es multiplica i apareix més sincera (convincent). Encara que verbalitza i escenifica un "braços oberts i mans esteses", el puny tancat (unió, força, contundència) es repeteix en diverses ocasions (jo mateix m'asseguraré que Espanya segueixi unida i els Borbó regnant).
Escenografia
Localització. Després de la patinada (ostentació) del Palau Reial, Felip VI torna al Palau de la Zarzuela i recupera l'escenari del despatx, un dels enclavaments preferits del seu pare i rei emèrit, Joan Carles I.
Despatx. A diferència de l'any 2014 quan va ocupar un petit saló (institució propera i renovada) per al seu primer missatge de Nadal, aquesta vegada s'ha decantat pel despatx, el lloc de treball (diligència). Tanmateix, la col·locació de la cadira (part exterior de la taula i en un extrem en diagonal) sí que pretenia una proximitat amb la ciutadania ja que ocupa l'espai del visitant (l'espectador) per integrar-se a la seva realitat.
Attrezzo
Escut. La bandera d'Espanya ha estat convenientment col·locada perquè es vegi l'escut (amb la corona). En no caure de la forma habitual, l'europea queda lleugerament tapada (relegada).
Marca España (per a Dummies). A la seva llibreria vuitcentista, més que les fotografies (les habituals al seu despatx), sobresurt deliberadament un títol: Marca España.
Flors. Les flors de pasqua del terra encaixaven perfectament en el buit de l'escriptori. No calia girar-les en diagonal perquè coincidissin amb la cadira.
Sense documents. S'agraeix el meticulós ordre del seu escriptori (control) però tampoc no era necessari recollir tots els documents perquè se suposa (i se sap) que el missatge de Nadal també és "feina" i se l'ha estat preparant.
Endoll. Intentar que en un despatx no ressaltin els endolls. N'hi havia prou amb haver col·locat una planta nadalenca al sòcol...
Catifa. Assengut sobre una catifa, els seus peus no toquen directament el terra (realitat). Si pretenien proximitat, almenys les dues potes posteriors de la cadira podien haver tocat el terra de fusta (solidesa/calidesa). No hi hauria problemes de desequilibri perquè la moqueta és molt fina.
Indumentària
Corbata. Inconcebible que un rei aparegui en un missatge gravat amb el nus de la corbata mal fet. Prou raó per destronar-lo.
Sabata sivella. Res, ni cas. Tretze són tretze amb la maleïda sabata de sivella... Bé, doncs jo també insisteixo: després de la Revolució francesa, la sabata de sivella només convé si es combina amb calçons i/o instaurar un règim absolutista.
Aquest post s'ha publicat originariament al blog Política y moda