Dispersió total. La investigació de l’espionatge a l’independentisme català amb el programari Pegasus, finalment, serà analitzat en cinc jutjats diferents de Barcelona, xifra que es podria ampliar si es presenten més denúncies. La querella presentada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) per l’espionatge patit  per cinc dels seus líders i membres, serà analitzada per la titular del jutjat d’instrucció 19 de Barcelona, després que el jutge d’instrucció 32 de Barcelona, que era el primer que tenia oberta una causa  per l’espionatge el 2020, també l’ha rebutjat, segons ha confirmat  aquest dimecres fonts jurídiques de l’entitat independentista a ElNacional.cat. Així, doncs, no hi haurà macrocausa per desllorigar el CatalanGate, com van defensar els advocats de les entitats independentistes, tant per la connexitat dels fets com per agilitzar mesures. I és que només en els tràmits per resoldre la competència per saber qui  investiga el CatalanGate ja s’han perdut dos mesos, ja que les querelles es van presentar  a principis de maig.

Els cinc jutjats  de Barcelona que instruiran si hi ha hagut un delicte contra la intimitat d’independentistes catalans són: el jutjat d’instrucció 21 per a tres querellants d’Òmnium Cultural; el jutjat d’instrucció 22 per la querella de tres membres de la CUP; el jutjat d’instrucció 24, per a tres càrrecs d’ERC (en aquest jutjat han recaigut les dues darreres querelles d’Esquerra: la primera de Diana Riba i Josep Maria Jové, i la segona de Jordi Solé);  el jutjat d’instrucció 19, els cinc querellants de l’ANC,  i finalment el jutjat d’instrucció 32 que té la primera querella del llavors president del Parlament i conseller d’Empresa, Roger Torrent, i de l’exdiputat i regidor d’ERC Ernest Maragall, que va arxivar-la provisionalment a l’espera de resultats.

Primeres actuacions

 Òmnium Cultural va informar dilluns que el titular del jutjat d’instrucció 21 de Barcelona havia admès a tràmit la querella presentada per l’advocat Benet Salellas en nom dels tres afectats: l’exvicepresident Marcel Mauri, la jurista Elena Jiménez, i Txell Bonet, periodista i parella de l’expresident Jordi Cuixart. El jutge Ignacio Sánchez, seguint el parer del fiscal, ha limitat la  primera actuació a comprovar si van patir una infecció en els seus telèfons mòbils, amb la sostracció d’informació, o si hi ha rastres d’aquesta intromissió, i si es confirma, intentar descobrir als autors.

Des de l’entitat cultural, que presideix Xavier Antich, ja s’ha avançat que  presentarà recurs contra aquesta resolució, en la qual es descarta investigar l’empresa NSO Group, propietària del programari Pegasus, adduint que és d’Israel i el jutjat no té jurisdicció per actuar contra ella, tot i que tingui una seu a Luxemburg.  Pel que  fa a NSO, Salellas va demanar al jutge que sol·licités poder participar en la comissió rogatòria que ha aprovat el jutge de l’Audiència Nacional que investiga l’espionatge al president del govern espanyol per interrogar com a testimoni un responsable de l’empresa,  a més de compartir la informació que s’instrueixi.

El jutge Ignacio Sánchez, en la resolució del 13 de juny passat, també assegurava que “no hi ha cap base legal per  atribuir la intervenció d’agències governamentals dependents de l’Estat espanyol” en el CatalanGate. No obstant això, des del Centro Nacional de Inteligencia (CNI) es va admetre haver controlat 18  persones, entre elles el president Pere Aragonès. Per això, el jutge  acorda que per investigar una possible conculcació del dret a la intimitat i secret de les comunicacions dels querellants, els demana els mòbils i els informes pericials realitzats per Citizen Lab que certifiquen que van ser infectats amb Pegasus.

 Caldrà veure si la resta de jutges i jutgesses segueixen aquesta línia o són més agosarats.