El judici per la devolució del Pazo de Meirás -residència estival comprada el 1941 pel dictador Francisco Franco- al patrimoni públic arrencarà aquest dilluns amb l'expectativa que s'acabi amb l'"espoli franquista" i l'immoble passi a ser "un bé públic".
La vista, per al qual s'ha fixat tota la setmana, se celebrarà a l'antiga seu de l'Audiència de La Corunya. En aquesta figura com a demandant l'Advocacia de l'Estat i com a intervinents que també sol·liciten la devolució de la propietat la Xunta, la Diputació de La Corunya i els ajuntaments de Sada, on s'ubica el pazo, i La Corunya. Com a demandades hi ha sis persones de la família Franco i una societat mercantil.
Aquest procediment arriba als tribunals després que el Pazo de Meirás fos declarat bé d'interès cultural pel govern bipartit -PSdeG i BNG- el 2008. Nou anys més tard, el 2017, el Parlament gallec va encomanar la creació d'una comissió d'experts per estudiar la seva possible reincorporació al patrimoni públic. Un any després, la Cambra gallega va aprovar per unanimitat instar l'Executiu central a realitzar les gestions legals oportunes per recuperar el pazo.
Una compra "fraudulenta"
Posteriorment, el govern central, a través de l'Advocacia de l'Estat, va presentar una demanda contra la família Franco basant-se, entre altres qüestions, en un document datat el 3 d'agost de 1938 i firmat davant de notari al despatx del governador civil. En el text es confirmaria que el contracte de venda, subscrit tres anys després, va ser "fraudulent" perquè l'immoble ja era residència de la Direcció de l'Estat després de la seva adquisició.
El debat jurídic, després d'una vista prèvia celebrada al gener i sense possibilitat d'acord entre les parts, es preveu que se centri en els qualificats per les parts com a "fets controvertits", en particular l'escriptura de l'any 1941 de l'immoble. I és que per a l'Advocacia de l'Estat es tracta d'una escriptura "simulada", davant la "legalitat" de la mateixa que defensa la família Franco.
El Pazo de Meirás (La Corunya, Galícia). Foto: EFE
Se sostenia amb fons públics
Les administracions personades sostenen que la família del dictador va obtenir l'immoble com a resultat d'un procés "coactiu", que el pazo es mantenia amb fons públics, entre ells els de l'Estat que assumia la gestió del pazo com a residència oficial i que hi havia ajuntaments que col·laboraven en el seu manteniment o que van pagar, com el de Ferrol, el pagament d'impostos de béns i immobles fins a mitjans dels anys setanta.
A la demanda interposada per l'Estat, a la que s'han adherit les altres administracions, la família Franco ha aportat una sèrie de documentació amb què volen "fer valer" que l'immoble és de la seva propietat. En la mateixa figuren pòlisses d'assegurança i declaracions de la renda de Francisco Franco de l'any 1960 sobre l'exercici 1959 i de l'any 1958, en la qual figura el Pazo de Meirás com a propietat, així com els rendiments agrícoles per finques destinades a cultius.