La votació per elegir els integrants de la Mesa del Parlament és llarga, feixuga i complexa. Els grups parlamentaris han de preparar-la bé, calculadora en mà, per evitar que un error de càlcul els deixi fora. El repartiment de les set places en disputa es fa per blocs i a través de votació nominal, escrivint el nom en una papereta que després es posa a l'urna. Primer es tria el president, després els dos vicepresidents i, en acabat, els quatre secretaris. Els partits han d'afermar bé els pactes i comptar fins el darrer vot per assegurar-se les cadires. Les aliances, sovint, acaben sent psicodèliques. De cara a divendres, una de les opcions és que els comuns acabin entrant gràcies al PP i Cs. 

Per distribuir els membres en joc, els grups majoritaris han de repartir els seus diputats perquè votin diferents noms. Si posessin tots els ous al mateix cistell, deixarien forats en altres places que omplirien altres candidats. El cordó sanitari a Vox comportarà que el grup d'extrema dreta es quedi sense opcions d'entrar a la Mesa, com li correspondria en tant que quarta força al Parlament. A partir d'aquí, les dues forces amb opcions són la CUP i els comuns. Cs no s'hi descarta, tot i que les seves possibilitats són remotes. 

Si anem al detall, i sempre comptant que ERC, Junts i la CUP tanquin un acord, la presidència (Junts o CUP), la vicepresidència primera (ERC o CUP) i dues secretaries (Junts i ERC) serien per als independentistes. Per al PSC seria l'altra vicepresidència i una altra de les secretaries. És a dir, quatre dels set membres serien, segur independentistes. L'últim seient, la secretaria que queda, podria anar a mans dels cupaires o dels comuns en funció de com es reparteixin els vots. 

"Un Valls" a la Mesa

Per evitar que sigui per la CUP, que és la cinquena força, l'únic camí aritmèticament viable passa pel sisè grup de la cambra, En Comú Podem, que ja han deixat clar que lluitaran per fer-se un lloc a la Mesa. Ara bé, que ho aconsegueixin dependrà del PSC i els dos partits de la dreta, Cs i el PP. Només comptant amb ells podrien sumar més que els vots restants de l'independentisme. El candidat d'ECP per ocupar la plaça és el sindicalista Joan Carles Gallego. 

Això voldria dir que els comuns haurien d'assumir que els acusin, un cop més, de fer "un Valls", com ja han batejat des de l'independentisme aquesta possibilitat, comparant-ho amb el que va fer Ada Colau per arribar a l'alcaldia, acceptant els vots de l'ex primer ministre francès. 

En cas que s'acabés materialitzant aquesta operació, la via de la CUP per poder entrar a la Mesa passaria perquè ERC o Junts els cedissin un dels seus dos llocs. Si ho fessin, quedaria encara una altra alternativa, que seria que els independentistes entreguessin als comuns el setè lloc. 

A la imatge principal, les cadires buides de la Mesa del Parlament. / Sergi Alcàzar