“Magistral classe de Dret”, “Quina lliçó”, “advertència de Llarena al Tribunal Constitucional de Conde-Pumpido”, “magnífica conferència”... aquest són alguns dels elogis que ha rebut a través de les xarxes socials el jutge Pablo Llarena per part dels unionistes i organitzacions constitucionalistes com Societat Civil Catalana, que han aplaudit una conferència que el magistrat de la Sala de Penal del Tribunal Suprem va pronunciar el passat divendres en la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación de Granada (RAJYL), on l’instructor de la causa del procés va oferir una anàlisi jurídica i constitucional de la llei d'amnistia (LO 1/2024), dins del cicle “Estat de l’Estat de Dret” que la institució celebra al llarg del curs acadèmic. En el transcurs de la seva dissertació, Llarena va criticar una llei que assegura és “únicament política i partidista” i va teoritzar sobre la competència jurisdiccional de l’aplicació de la llei d'amnistia que, segon va reblar, és competència del Suprem i no del Constitucional. “Correspon al Tribunal Constitucional interpretar la constitucionalitat d'una llei, no correspon interpretar l'àmbit d'aplicació d'una llei”, va assegurar Llarena, qui en conseqüència, va advertir que la interpretació de la llei d’amnistia “correspon al Suprem, no al Constitucional”.

“El recurs d’empara no té cap recorregut”

Llarena va desgranar els arguments jurídics de la seva decisió contrària a aplicar la llei d’amnistia a Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig pel delicte de malversació, una decisió que va estar avalada el dia anterior per la Sala d’Apel·lacions del Tribunal Suprem. El magistrat es va mostrar molt segur dels seus arguments i que la competència per interpretar la norma correspon a la jurisdicció ordinària, i no al Tribunal Constitucional. “És la primera vegada que hem hagut d'interpretar una llei d'amnistia al Suprem, però sí que hem interpretat moltes vegades el delicte de malversació i, en 200 anys d'història jurisprudencial, sempre ha donat la mateixa interpretació penal a la malversació”, ha assegurat Llarena. L’instructor de la causa del procés també es va mostrar molt segur que el recurs d’empara presentat davant el Constitucional pels líders independentistes contra la decisió (el camí que els ha de servir per aconseguir l’amnistia plena) no té cap recorregut. “Estic personalment convençut, i amb arguments jurídics sòlids, que aquest recurs no té recorregut des del punt de vista de la mateixa doctrina constitucional”.

Arguments de la malversació

El president de la RAGYL, organitzadora de l’acte en col·laboració amb el Colegio de Abogados de Granada, Rafael López Cantal, va definir com una “impecable instrucció del sumari” la resolució judicial de Llarena. Segons recull el comunicat de les institucions organitzadores, Llarena  “va aclarir l'àmbit d'aplicació de la llei d'amnistia, en què s'exclouen els delictes que afectin els interessos financers de la Unió Europea i els delictes de malversació, tant si es va cometre amb ànim d'enriquiment -“que no de lucre”, va puntualitzar-, com per a l'obtenció de beneficis personals de naturalesa patrimonial. Segons Llarena, "el Suprem diu que els actes del referèndum eren actes inconstitucionals, contraris a l'Estatut de Catalunya, fora de les seves competències i que el benefici no era col·lectiu, sinó un grup de persones a costa del patrimoni de tota la ciutadania de Catalunya", va assegurar el ponent.

Pel que fa a la legalitat de la LO 1/2024, Llarena va criticar la mateixa raó de ser de la llei d’amnistia, afirmant -segons la nota- “que la seva falta d'ampli consens, l'autoamnistia que promou o l'absència d'un interès constitucionalment legítim n'evidencien la invalidesa”. "La raó de ser de la llei d'amnistia és únicament política i partidista, sorgeix per uns motius que no tenen res a veure amb les exigències constitucionals", va opinar el magistrat.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!