Toni Roldán, Javier Nart, Francesc de Carreras, Manuel Valls, Eva Parera, Carolina Punset, Alexis Marí, Francisco de la Torre. Són només alguns dels noms -els més coneguts- que han saltat del vaixell de Ciutadans en els últims dos anys. Un degoteig de baixes que s'ha intensificat al llarg dels últims mesos. La dissidència creix i s'organitza. Una setantena d'excàrrecs i exmilitants de Cs es troben en ple procés de fundació d'un nou partit, Constitucionalistas. 

Els seus impulsors expliquen a ElNacional.cat que just després de les eleccions municipals del mes de maig passat van començar a tantejar el terreny per estripar el carnet i recuperar "l'essència de Ciutadans". De moment són sis agrupacions, totes ubicades al Vallès Oriental, que és on ha germinat el projecte capitanejat per l'exregidor de la formació taronja a Canovelles José Antonio Navarro. Segons apunten a aquest diari, compten també amb la col·laboració interna "d'algú que encara forma part de Ciutadans". 

Aquest 11 de setembre van rebre la comunicació del ministeri conforme Constitucionalistas quedava formalment inscrit al registre de partits. Des de llavors han intensificat els contactes amb organitzacions i associacions que aspiren a representar l'espai de centre. Avisen que el seu objectiu és presentar-se a les properes eleccions al Parlament, sigui sols o fent pinya amb altres forces d'un espai en plena reconstrucció. 

Mobles de decoració i control d'assistència

"El descontent i les discrepàncies es remunten a finals de 2017 i s'han allargat fins ara", assegura Navarro. Tant ell com el col·lectiu al qual representa critiquen tant el fons com les formes. És a dir, qüestionen que al llarg dels últims dos anys, "Cs s'ha mogut només per interessos personals -de Rivera-, partidistes i electorals" i posen com a exemple el fet "d'haver-se negat a facilitar la investidura de Sánchez forçant la repetició electoral", però també la negativa d'Arrimadas a intentar una investidura quan va guanyar les eleccions catalanes del 21-D. 

Amb tot, la crítica més dura la dediquen a la part orgànica, a la gestió de la direcció del partit. Acusen els dirigents d'actuar amb "formes dictatorials" i denuncien "el maltractament a la militància de base i als afiliats". En aquest sentit, posen l'accent en el canvi que de tracte que van percebre a partir del moment que la formació va començar rebre més subvencions gràcies als resultats electorals i va deixar de dependre tant de les quotes dels afiliats. "Vam passar a ser només números, com mobles de decoració", afirma Navarro. 

Els regidors que han acabat fugint del Cs assenyalen l'autoritarisme amb què actuava la direcció, que "marginava o apartava càrrecs públics que expressaven opinions discrepants" i que fins i tot hi havia coordinadors d'agrupacions obligats a passar llista als actes del partit per controlar si els quadres hi assistien o no. És més, destaquen com se'ls prohibia donar suport a mocions locals de determinats partits, encara que a nivell municipal els edils consideressin que podien beneficiar el poble. Però no només això, en paral·lel expliquen que estaven sotmesos a un control absolut de les xarxes socials, on no se'ls permetia emetre opinions personals. 

La intenció de Constitucionalistas és anar expandint-se per l'Àrea Metropolitana de Barcelona, però també a Tarragona, Lleida i Girona i inclús fora de Catalunya. Pensen en les Canàries, Múrcia i Alacant.