El Senat és una incògnita per a molts ciutadans que no saben exactament què s'hi fa i segur que també és desconegut per a molta gent el terme 'senadors per designació autonòmica'. La gran majoria dels 266 senadors són escollits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, sent els electors de l'estat espanyol els que els voten directament. Però també hi ha un grup més reduït de senadors, concretament 58 d'aquests 266, que s'escullen fent servir una altra fórmula: els senadors designats pels parlaments autonòmics ho són a raó d'un de fix per cada comunitat autònoma i un altre de més per cada milió d'habitants del seu territori respectiu. La designació dels senadors pels parlaments autonòmics es configura com una elecció indirecta, en el sentit que no són elegits per la població però sí per representants elegits per aquesta. És a dir, els escullen els càrrecs polítics que sorgeixen de les eleccions. Feta aquesta breu explicació, donem un cop d'ull a la maquinació que tem l'ABC.
"PSC i secessionistes valoren deixar el PP sense senadors catalans", indica el principal titular d'aquest dilluns del citat diari. L'ABC, que aprofita per criticar la recent escollida Mesa del Parlament, on només hi ha representació del PSC, Junts i ERC, assegura que aquests tres partits "valoren utilitzar una fórmula de repartiment dels senadors per designació que deixaria fora el PP i Vox". Primer de tot, el rotatiu renya els socialistes per haver impedit que el PP, que a les eleccions catalanes va aconseguir 15 escons, tinguessin un seient a la Mesa i, apunta, que ara tornarien "a aliar-se amb els de Carles Puigdemont i Marta Rovira per impedir que els d'Alejandro Fernández enviïn un senador a la Cambra Alta".
El Senat té 58 senadors designats pels diferents parlaments regionals (a sumar els que es trien a les eleccions generals) que es renoven amb els cicles autonòmics i el Parlament en té 8. Ara el PP i Vox temen ser vetats per la Mesa: "No sabem res, però és possible". No cal anticipar-se, perquè una cosa és clara: ara mateix, els partits catalans, estan centrats en la investidura.
El Mundo segueix traient suc al cas Koldo i titula: "Ábalos gaudia del superxalet lligat a la trama de Koldo sense aixecar sospites: entre estrangers i després d'un mur vegetal de cinc metres". El diari es refereix a la trama que afecta l'exministre de Transports i exsecretari d'Organització del PSOE José Luis Ábalos i assegura que va llogar un xalet en una urbanització de luxe a prop de Gibraltar propietat de l'empresa Have Got Time SL., vinculada a Víctor de Aldama, un dels principals comissionistes del cas Koldo. Segons la investigació del diari, Ábalos va signar un contracte de lloguer de cinc anys amb opció de compra, però només va pagar el primer mes i la fiança. L'habitatge, però, va estar a la seva disposició uns sis mesos, entre el 2021 i el 2022. L'exclusivitat d'aquesta urbanització, habitada majoritàriament per estrangers, ha provocat que l'exministre "només fos vist una vegada" pels veïns de la zona. Sembla ser que la casa estava protegida per "un mur vegetal de cinc metres" i estava situada al carrer més amagat de tots". Fem també un cop d'ull a la resta de portades d'aquest dilluns:
