L’independentisme continua esperant la publicació de la llei d’amnistia al Butlletí Oficial de l’Estat. Quan arribi, entrarà en vigor. I la pilota passarà a estar definitivament a la teulada dels jutges: l’hauran d’aplicar. Tanmateix, el dia que la norma quedi negre sobre blanc al BOE no acabaran els interrogants sobre la seva posada en pràctica. Al contrari: s’obrirà un nou escenari en el qual seran els tribunals els que hauran de traduir el text legal en l’objectiu pel qual ha estat aprovat: posar fi a la repressió contra l’independentisme. Dies després de la llum verda que la llei va rebre del Congrés i a l’espera que aparegui al BOE, ElNacional.cat parla amb les principals associacions de jutges i fiscals per calibrar què pot passar amb les mesures cautelars.
D’entrada, la llei és clara: fixa que la “suspensió del procediment penal” per una qüestió d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional o una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (dos mecanismes que, segons la seva pròpia regulació, paralitzen les causes) “no impedirà l’alçament” de les mesures cautelars “acordades anteriorment a l’entrada en vigor de la llei”. Tanmateix, no tothom ho veu de la mateixa manera. El primer que cal mirar és l’exposició de motius, que esgrimeix que “la força normativa dels drets obliga que el manteniment de qualsevol mesura restrictiva de drets” ha de comptar “en tot moment”, i també mentre hi hagi pendents qüestions d’inconstitucionalitat o prejudicials, amb el “degut suport legal”. I per això estableix que, mancades d’aquest suport, hagin d’aixecar-se.
Amb això coincideixen fonts de la Fiscalia General de l’Estat, que subratllen que, quan les lleis arriben al BOE, tenen una “presumpció de validesa i constitucionalitat”, quelcom que situen com a argument central quan es posen a sobre de la taula les mesures cautelars. Les mateixes veus relaten que, en el cas de l’amnistia, el fet que un jutge presenti una qüestió prejudicial al TJUE implicarà que el magistrat creu que aquest cas “és aplicable” a l’amnistia i que la llei “encaixa” en aquests fets. En aquest moment, i després d’haver plantejat el dubte al TJUE, serà el jutge el que haurà de fer-se la pregunta: “Existint presumpció de validesa i constitucionalitat, soc capaç d’imposar una cautelar i restringir els seus drets davant del meu dubte?”. Així doncs, la tesi és que les mesures cautelars no tindrien aval jurídic i, per tant, les ordres de detenció s’haurien de retirar.
En una línia semblant, Jesús Arteaga, president de la Unió Progressista de Fiscals, entrevistat per ElNacional.cat, opina que “l’amnistia és una llei amb efectes processals i substantius favorable als reus” i que, per tant, “hauria d’aplicar-se” i “els hipotètics recursos no haurien de tenir efectes suspensius”.
“Examinar la constitucionalitat de la norma no és una actitud rebel”
Tanmateix, l’Associació Professional de la Magistratura, la conservadora i majoritària en la judicatura, discrepa. “Fins que resolgui el TJUE, no es pot aplicar la llei a aquesta persona concreta enjudiciada en aquest procediment, i això també és aplicar la llei”, respon María Jesús del Barco, presidenta de l’APM. “Es vol donar la idea que hi haurà una espècie de rebel·lió dels jutges per no aplicar la llei, però la nostra obligació és examinar sempre la constitucionalitat de la norma i l’adequació a la normativa europea i això no és una actitud rebel del jutge o una mena de conspiració dels jutges per no aplicar la llei”, afegeix en declaracions a ElNacional.cat. I en relació amb l’alçament de les cautelars, planteja un altre enfocament: “El mateix fet que la llei prevegi que cal alçar de manera automàtica les mesures possiblement pugui ser una altra cosa a plantejar davant del TJUE. Si es plantegés la qüestió prejudicial per saber si, en aquests termes, la llei és o no acord a l’ordenament jurídic europeu, s’hauria de suspendre precisament això que diu la llei”.
🔎 Amnistia: i ara què? Els dubtes sobre la resposta dels jutges i sobre l’ordre de detenció de Puigdemont
En canvi, Teresa García Villanueva, membre del comitè nacional de l’Associació Judicial Francisco de Vitòria, en conversa amb ElNacional.cat, planteja una diferenciació. D’una banda, el fet que un jutge presentés una qüestió prejudicial al TJUE sobre, específicament, el precepte relatiu a l’aixecament de les cautelars sí que implicaria la suspensió de l’esmentat alçament. Tanmateix, si la pregunta al TJUE ateny una altra qüestió, el procediment quedarà paralitzat en aquest aspecte, però això no impedirà que s’aixequin les mesures cautelars corresponents.
Per part de Jutgesses i Jutges per a la Democràcia, el seu portaveu, Edmundo Rodríguez, consultat per ElNacional.cat, apunta que en aquests casos es donaria un “conflicte de lleis” entre la que regula les qüestions d’inconstitucionalitat i la mateixa amnistia: “Hi haurà qui consideri que no s’han d’aixecar les cautelars i hi haurà qui entengui que no hi ha raó per suspendre l’aixecament”. I afegeix: “Si aquesta previsió es considera inconstitucional per qui examini un assumpte, podria plantejar-se qüestió davant del TC i, si això passa, el procediment penal queda en suspens i caldrà determinar, segurament amb audiència de les parts, si la mesura cautelar ha de ser mantinguda o s’alça”.
“Decretar l’alçament de les cautelars és incompatible amb els dubtes sobre la seva constitucionalitat”
Una altra visió la dona l’Associació de Fiscals, conservadora i majoritària en la Carrera Fiscal. Aquest mitjà no ha aconseguit entrevistar-ne cap representant, però els seus sis vocals del Consell Fiscal van elaborar un informe molt crític amb l’amnistia que ens dona algunes pistes. D’entrada, el seu informe retreu que l’amnistia atribueixi “aparentment” la facultat a jutges d’aplicar la norma en relació amb les mesures cautelars, però utilitzi “termes imperatius” per “no deixar cap marge de maniobra” als òrgans judicials.
Sobre les cautelars, deixaven clara la seva opinió: “No és possible plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat si, alhora, s’aplica la norma de la constitucionalitat de la qual es dubta” i “un jutge nacional no pot veure’s obligat a aplicar una norma nacional si considera que pot ser contrària al Dret de la Unió Europea”. Per tant, esgrimeixen amb tota contundència que la suspensió del procediment impedeix que s’alcin les mesures cautelars. Ergo, haurien de mantenir-se vigents les ordres de detenció. Argumenten que “decretar l’alçament de les mesures cautelars o deixar sense efecte les ordres de detenció implicaria aplicar la norma, la qual cosa seria incompatible amb els dubtes sobre la seva constitucionalitat”.
📝 Revolta a la Fiscalia: els fiscals conservadors elaboren un informe contrari a l’amnistia
A més, els sis fiscals afirmaven que “no sembla raonable que es deixin sense efecte les mesures cautelars sense haver determinat, prèviament, si l’amnistia és susceptible d’aplicació en aquest cas”. I, per aquesta raó, conclouen: “L’alçament de mesures cautelars només té sentit si l’òrgan judicial considera que l’amnistia és aplicable a aquest supòsit, cosa que haurà de decidir en un termini màxim de dos mesos i no, necessàriament, de manera «immediata»”.
Visions contraposades al si del CGPJ
Dues altres opinions arriben del Consell General del Poder Judicial. I també diferenciades. Són les que van expressar els vocals del CGPJ a l’informe, no preceptiu i no vinculant, que els va demanar el Senat fa mesos. El vot particular discordant, firmat pels magistrats progressistes i que tenia com a ponent Mar Cabrejas, sostenia la tesi que, davant d’una qüestió d’inconstitucionaldiad, les cautelars haurien de quedar igualment sense vigència. El dictamen al·ludia a la “tensió” entre dos principis constitucionals: “La prohibició de tota restricció de drets fonamentals sense llei habilitant davant la inaplicació de la llei si es planteja una qüestió d’inconstitucionalitat”. I el text deixava clar que el que fa la llei d’amnistia és resoldre aquest dubte “donant preferència al dret fonamental”. Els vocals del CGPJ avalaven aquesta tesi: “És raonable sostenir que prevalgui l’eficàcia directa del dret fonamental, que no admetria cap restricció basada en una aplicació provisional de la llei derogada per la llei d’amnistia, mentre duri el procés constitucional plantejat pel jutge”.
Tanmateix, assenyalaven més objeccions en relació amb les qüestions prejudicials davant del TJUE: “Si l’òrgan judicial amb caràcter previ a resoldre sobre l’alçament de les mesures cautelars plantegés la qüestió prejudicial, operaria l’efecte suspensiu”. Ara bé, afegien un matís i indicaven als jutges que l’haurien de tornar a examinar: “Es podria replantejar el manteniment de les mesures cautelars a partir de la reconsideració dels pressupostos que van justificar en el seu moment la seva adopció”.
📝 El Poder Judicial aprova dividit l’informe que considera que l’amnistia és inconstitucional
Lluny d’aquestes tesis, l’informe que va avalar finalment el CGPJ, promogut pels magistrats conservadors i amb Wenceslao Olea com a ponent, rebaixava les expectatives d’una aplicació immediata i concloïa que “la no-suspensió del procediment quan s’hagi suscitat una qüestió d’inconstitucionalitat o una qüestió prejudicial no s’ajusta a la regulació d’aquests instruments processals”. També esgrimia que “l’obligació d’aixecar una ordre de detenció europea” presenta un “lògic dubte a ser contrària al Dret de la Unió Europea”.
La Fiscalia General de l’Estat, davant l’aplicació de l’amnistia
Qui es prepara per a l’entrada en vigor de la llei és la Fiscalia General de l’Estat, que afrontarà amb ella un “desafiament complex”. D’entrada, la Fiscalia entén que els “primers interessats” a aplicar-la seran les defenses i els tribunals, mentre que el que faran els fiscals serà esperar que se’ls pregunti per contestar. Fonts fiscals assenyalen que els fiscals no portaran la iniciativa ni demanaran directament que s’apliqui l’amnistia, donat que la llei “fa l’encomanda” als tribunals i que qualsevol iniciativa de la Fiscalia “marcaria la resta d’accions”. Tanmateix, els fiscals seran “proactius” si veuen que la norma no s’aplica com deuria. En els supòsits en els quals el tribunal digui que un cas no és amnistiable, l’escenari és que sigui la defensa la que faci la petició o recurs corresponent i que la Fiscalia es limiti a donar la seva opinió.
A més, Álvaro García Ortiz no farà cap instrucció global sobre quin ha de ser el paper dels fiscals, segons indiquen fonts de la Fiscalia. Sí que va ser així amb la llei d’amnistia del 1977, però, a diferència d’aleshores, el Ministeri Fiscal considera que ara el perímetre de l’amnistia té un “àmbit concret i dimensionable” amb “procediments mesurats” i no s’aplica a tot Espanya. Això sí, les mateixes veus apunten que hi ha un principi d’unitat que ha d’aplicar-se a nivell territorial perquè la Fiscalia sigui “coherent” en tots els casos.
Un dels grans cavalls de batalla que tindrà la Fiscalia durant l’aplicació de l’amnistia és l’informe que van presentar els fiscals del procés del Tribunal Suprem en relació amb la malversació. De moment, des de la Fiscalia opten per no anticipar escenaris per evitar “generar expectatives” i “alimentar hipòtesi”. Tanmateix, comenten que existeix una “via jeràrquica” en la qual aquests fiscals estan per sota de la Tinenta Fiscal del Suprem, María Ángeles Sánchez Conde, i del fiscal general de l’estat. Fonts fiscals assenyalen que l’objectiu serà resoldre les discrepàncies, però destaquen que el fiscal general sempre “té l’última paraula” i pot emetre una ordre amb la seva directriu (en cas de ser divergent). Si els fiscals del Suprem mantinguessin el seu desacord, podrien donar-se dos escenaris: que seguíssin les indicacions del fiscal general fent constar la seva disconformitat o que fossin rellevats. “Cap fiscal desobeeix, està fora de qualsevol consideració”, coclouen fonts fiscals. També recorden que les qualificacions de la malversació que hi ha al Suprem, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (amb Josep Maria Jové i Lluís Salvador) i al Jutjat d’Instrucció número 13 “no són idèntiques”.
Sobre tota aquesta qüestió, ElNacional.cat ha parlat amb Jesús Arteaga, president de la Unió Progressista de Fiscals. Quin ha de ser el paper del fiscal general de l’Estat? Considera que “ha de ser la mateixa actuació i intervenció de sempre”, tot i que reconeix que aquesta vegada “serà més coneguda” i hi haurà una exposició pública més gran: “Moltes més crítiques i potser més lloances”.