L'última vegada que es va poder fotografiar la parella en un acte públic va ser el 25 d'abril, en el míting central de la campanya de Ciutadans a les eleccions generals. Aquell dia la relació ja estava trencada, n'hi ha prou analitzant els gestos i moviments de tots dos durant els primers tres minuts del vídeo que s'adjunta a continuació. A l'horitzó, però, hi havia compromisos massa importants com per fer oficial la ruptura i, per això, per no sacsejar el seu entorn de cara al 28-A i el 26-M, Albert Rivera i Manuel Valls van triar dissimular. Dos mesos després, s'ha formalitzat el divorci de la manera més descarnada, amb tot un espectacle de retrets que destapa les intimitats més incòmodes i enceta la guerra per la custòdia de l'electorat orfe de moderació. 

La crisi agafa Rivera en el moment més delicat de la seva carrera política. Desautoritzat internament i externa, des de Garicano a Macron, pel seu flirteig amb la ultradreta de VOX. Collat pels grans poders de l'Estat, l'econòmic, el polític i el mediàtic, aquells que no fa tant el lloaven i que en el seu dia van impulsar-lo fins la posició que ara ocupa, perquè es rendeixi i faciliti la investidura de Pedro Sánchez. Pressió a la qual s'afegeixen els propis fundadors de Ciutadans, encapçalats per Francesc de Carreras.

De moment, la factura de la separació l'han començat pagant tots dos. El resultat ara mateix és que Manuel Valls, que va presentar-se a la societat barcelonina com un aspirant amb opcions sòlides d'arribar a l'alcaldia de la ciutat, és l'última força de l'Ajuntament amb només dos regidors, els mateixos que el PP de Josep Bou. I Ciutadans, que durant els últims quatre anys ha estat el tercer partit a Barcelona, ha perdut una cadira i s'ha vist superat pel PSC. Un lost-lost en tota regla amb una única excepció, haver assolit l'objectiu últim de barrar el pas a l'independentisme perquè no aconseguís el poder a Barcelona, fos quin fos el preu a pagar.

La fiblada d'amor

Tot va començar amb el procés en el seu punt màxim d'ebullició, entre l'1-O, el 155 i les eleccions del 21-D. Manuel Valls va veure-hi una oportunitat per ressuscitar políticament. I tot i que inicialment va flirtejar amb tots els partits autoanomenats constitucionalistes, només Ciutadans va obrir-li les portes de bat a bat. Van saber-lo embaucar, sobretot, amb aquella Arrimadas de finals de 2017, que encara no supurava l'agressivitat de l'últim any, que encara desprenia aires de moderació i que va guanyar les eleccions a Catalunya amb 1.109.732 vots. 

Valls va decidir arremangar-se i donar suport públicament a Cs durant aquella campanya. Ho va fer en un acte en format conversa sobre el futur d'Europa amb Mario Vargas Llosa, Albert Rivera i Inés Arrimadas que va omplir el teatre Goya de Barcelona. 

El discurs de Valls va enlluernar l'unionisme. Societat Civil Catana va activar l'operació. I de seguida, Rivera va entendre que comptar amb tot un ex-primer ministre de França era tant com robar-li Neymar al Barça. Determinats sectors econòmics i empresarials hi van fer la resta.

El març de 2018, l'entitat antiindependentista va organitzar una manifestació que clamava "Ara més que mai, seny". Manuel Valls va ser l'estrella convidada a l'escenari. Prèviament, a la capçalera, havia sintonitzat amb Rivera al llarg de tot el recorregut, aguantant al seu costat la pancarta. I fent-se selfies per a la posteritat. Una foto que encara pot veure's al perfil d'Instagram de Rivera. Sota la imatge de tots dos somrients, el líder de Cs va escriure que "sempre és un honor compartir el valor de la unió amb Manuel Valls, els catalans volem seguir sent espanyols i europeus, t'estarem eternament agraïts pel teu suport, Barcelona és casa teva". 

Poques setmanes després, per Sant Jordi, van tornar a coincidir. Segons ha confessat Manuel Valls, aquell dia va fer el clic i va prendre la decisió definitiva de convertir-se en candidat a l'alcaldia de Barcelona (minut 00.33 del vídeo).

Els ciments comencen a trontollar

Els ciments de la relació van començar a trontollar quan va arribar el dia de fer pública la relació, a finals de setembre de 2018. Ciutadans el volia en exclusiva, però Manuel Valls preferia una relació oberta. Primer va intentar sense èxit tramar una candidatura que també inclogués el PP i el PSC. Tot i no aconseguir-ho, no va acceptar ser només el candidat de Cs. Així ho va voler subratllar el dia de la seva presentació en societat, on va vendre's com a candidat d'una plataforma transversal. Un gest que va despertar les primeres suspicàcies a les files taronges, i els primers mals de panxa, per la sensació dins les files de Cs que Valls podia estar-se'n aprofitant. 

Les infidelitats: VOX i Colau

L'arribada de l'hivern va congelar la relació. El punt de no retorn va ser Andalusia. L'aventura de Rivera amb VOX per assolir la presidència del Parlament i una coalició de govern amb el PP per acabar amb quatre dècades d'hegemonia socialista va fer caure la bena dels ulls a Manuel Valls, que ja era oficialment l'alcaldable de Cs a Barcelona. El catalanofrancès va fer pública la seva incomoditat per aquestes infidelitats amb la ultradreta, mai reconegudes per la direcció de Ciutadans. Era gener de 2019. Però lluny de fer-li cas, setmanes després el partit taronja tornaria a agafar-se de bracet de VOX per omplir la plaça Colón, en aquella famosa manifestació de les tres dretes per pressionar Pedro Sánchez, que va acabar avançant les eleccions. 

Inicialment, Manuel Valls va negar-se en rodó a participar d'aquella mobilització, però va acabar cedint a les pressions de Cs i va viatjar fins a Madrid. Això sí, visiblement incòmode, va evitar la fotografia de família. "La foto de Colón va ser un error", va reconèixer fa uns dies el propi Valls, durant la roda de premsa on va treure l'artilleria pesada contra Rivera, en una de les compareixences públiques més sagnants contra el totpoderós president de Cs, amb l'agreujant que els trets venien de foc fins llavors amic. 

La pregunta és, si tan incòmode i insostenible era la relació, per què Valls no va decidir finiquitar-la? I la resposta la va donar ell mateix, sense complexes. Perquè l'objectiu era guanyar les eleccions a Barcelona i per fer-ho necessitava l'estructura de partit de Cs, indispensable per bastir la campanya. Havia estat el seu trampolí per aterrar a la política espanyola.

Passades les eleccions, Valls ja no necessita Rivera ni li deu cap fidelitat. Sense consultar-ho ni informar ningú de la direcció decideix ordir l'operació per fer alcaldessa Colau com a mal menor. Si Cs havia marxat amb VOX sense escoltar les seves objeccions, ell podia fer el mateix amb Colau. Fonts properes a tots dos dirigents afegeixen a tota aquesta trama d'infidelitats un element que no és menor, "eren dos galls en un mateix galliner". I és sabut que una situació així mai no acaba bé. 

Els estralls

La contundent compareixença de Manuel Valls contra Ciutadans va deixar l'estratègia de Rivera al descobert. No tant de portes endins, a Catalunya, com cap enfora, a Espanya i també a Europa. El president de Ciudadanos es troba a la corda fluixa i els taurons comencen a ensumar la sang.  

Pel que fa a Manuel Valls, tot i que ha maquillat el resultat havent estat el protagonista de l'operació Colau Alcaldessa, el cop que va endur-se a les urnes primer i amb l'abandonament de Celestino Corbacho, després, l'han deixat tocat. Necessita temps per refer-se'n. Es dona fins després de l'estiu, fins després, també, del seu casament aquest mes de setembre amb Susana Gallardo. 

A partir de llavors, es deixarà estimar per tots aquells qui des de fa mesos estudien si hi ha espai per construir un nou partit catalanista, moderat i no independentista. Diversos estudis demoscòpics assenyalen que hi ha una bossa de 250.000 electors orfes. Valls ha deixat clar que ell no l'impulsarà, però que ajudarà en tot allò que sigui necessari. És a dir, evitarà embrutar-se les mans per si el projecte acaba sent un fiasco. De passada, i en paral·lel, explorarà si hi ha sintonia amb el PSOE perquè li facin un espai. Ara bé, els socialistes farien bé d'analitzar com han acabat les relacions de l'ex-primer ministre francès tant amb el PSF com amb Cs. De moment, l'únic que sembla clar és que a tots els calen unes bones vacances.