En el llenguatge pugilístic, el jab és un dels cops més importants per la seva versatilitat. S’utilitza per mantenir la distància, o com un cop de distracció que precedeix una acció posterior. És un cop lleuger utilitzat per sondejar les defenses de l’oponent i crear obertures per a cops més forts. Aquest dimarts, Carles Puigdemont li va endossar un doble jab al mentó de Pedro Sánchez escenificat en la votació de Junts en contra de la senda de dèficit que proposava l’executiu espanyol, i també en contra de la reforma de la llei d’estrangeria. Un doble jab a l’estabilitat del govern de Sánchez just quan aquest dimecres està prevista la reunió del president espanyol amb qui encara ostenta el càrrec de president de la Generalitat, Pere Aragonès, i en mig de les negociacions per la investidura de Salvador Illa com el seu successor, amb la clau en la butxaca d’ERC.
Les portades regalimen amb aquest revés de Sánchez, i posen l’accent en els juntaires, que van ajudar amb els seus vots a fer-lo president, i minimitzen el paper del PP i Vox, que també van votar en contra. Però és clar, donar el protagonisme a Puigdemont i el secessionisme, com el culpable de tots els mals de Sánchez, és tota una temptació. El jab es pot convertir en un cross, un cop directe i poderós, en les votacions pels pressupostos del 2025.
La premsa de Madrid celebra la humiliació de Sánchez
El Mundo parla directament “d’humiliació” de Puigdemont a Sánchez i destaca que deixa el mandat del dirigent del PSOE “en via morta”. Ho considera una certificació “del xantatge de Junts al Govern (espanyol)” i el vot en contra en la proposta de la senda del dèficit és un “fre als pressupostos”, just quan es complia un any de les eleccions del 23 de juliol, que “lluny d’haver estat una celebració pel govern, es va convertir en un veritable fiasco”, perquè la proposta del govern, tombada per 178 vots en contra -entre ells els 7 de Junts- i 171 a favor, la qual cosa suposa un torpede en la línia de flotació del projecte de pressupostos de l’Estat per l’any vinent. També ho veu així l’ABC, que assegura que “el secessionisme torna a jugar amb la debilitat de Sánchez” o cosa és el mateix, que “Puigdemont amenaça la legislatura amb una exhibició de força en el Congrés: tomba la senda de dèficit i la reforma de la llei d’estrangeria, en plena negociació d’Illa amb ERC”.
També La Razón interpreta el que va passar aquest dimarts al Congrés com “una dura derrota” que posa de manifest la debilitat parlamentària del govern” de Sánchez, i atorga la culpa a Puigdemont, que “contraataca i deixa en l’aire la legislatura en tombar el sostre de despesa”. Tot i que els arguments de Junts per justificar el seu vot en contra se centren en el baix percentatge d’execució d’inversions a Catalunya, que en paraules de Puigdemont és una immoralitat que l’execució pressupostària a Madrid quintupliqui la de Catalunya, el rotatiu madrileny no passa per alt que “Junts posa contra les cordes” al líder del PSOE mentre intenta tancar un pacte amb ERC per investir Illa”, una vinculació que és un avís que si Illa acaba sent president, potser perillarà molt més que els pressupostos.
El País, per la seva part, sí que reparteix les culpes entre “el PP, Vox i Junts” en el seu titular, però en la informació interior posa l’accent en els independentistes, que van ajudar a fer president a Sánchez, però que han deixat clar que aquest suport té límits infranquejables. “El partit de Carles Puigdemont va voler llençar un missatge a Pedro Sánchez mentre negocia amb ERC la investidura de Salvador Illa a Catalunya, el que esquerda la majoria parlamentària que sosté al govern i complica la resta de la legislatura”.
Reunió Sánchez i Aragonès, i avís de Rovira
A la premsa catalana, començant per La Vanguardia, es dona més protagonisme a les negociacions que han de decidir una investidura que eviti la repetició electoral. El diari dels Godó destaca en el seu titular principal que “el Govern central i ERC fan passos decisius cap a l’acord d’investidura”, i que Sánchez es reuneix aquest dimecres amb Aragonès a Barcelona per tractar el traspàs de l’ingrés mínim vital, després que el dilluns es va pactar el pagament de 1.520 milions d’euros per millorar Rodalies i un fons anual per a la investigació i la gestió de les beques universitàries.
El Periódico, per la seva part, publica una entrevista amb la secretària general d’ERC, Marta Rovira, el dia en què Sánchez es veurà les cares amb Aragonès, però no amb la màxima dirigent d’Esquerra, i la persona que pilota les negociacions per a la investidura d’Illa, que es pot sentir menyspreada perquè el president del govern central no es reunirà amb ella tot i que Rovira ha demanat fer-ho. I avisa a Sánchez que “o compleix els acords pendents o serà impossible pactar amb el PSC”, tot i que la declaració més directa és aquesta: “El PSOE i el PSC han d’entendre que en finançament no volem només la caixa, volem la clau de la caixa”. Ja se sap que un és esclau de les seves paraules.
