Galícia se cita a les urnes d’aquí a tres setmanes en unes eleccions que ressonaran en altres punts de l’Estat. Després de quinze anys governant amb majoria absoluta, el PP s’enfronta a un examen exigent menys de dos anys després d’un relleu al lideratge gallec gairebé per obligació. Alfonso Rueda va agafar el testimoni d’Alberto Núñez Feijóo, que va fer les maletes en direcció a Madrid per apagar l’incendi que s’havia generat a Génova. L’ara president de Galícia havia sigut l’escuder fidel de l’actual líder del PP i ara té la pressió de donar-li un baló d’oxigen. Mentre Feijóo fia la seva sort al seu deixeble, l’esquerra gallega (i estatal) veu en aquests comicis una enorme finestra d’oportunitat per acabar amb tres dècades de governs del PP i propiciar un canvi a la Xunta. És cert que la fragmentació electoral no ho posarà fàcil, però les darreres enquestes deixen un panorama absolutament obert que, molt probablement, només es resoldrà el 18 de febrer ben entrada la nit.

Seran les primeres eleccions gallegues sense Feijóo des del 2009. L’home que ara exerceix de líder de l’oposició al Congrés va encadenar quatre majories absolutes i ara, encara que el seu nom no figuri a la papereta, les eleccions també el posaran a prova. Amb el lema “La Galícia que funciona”, el PP se la juga. Tot i que, realment, és Feijóo qui se la juga. Ara bé, des de la Moncloa, Pedro Sánchez no pot respirar gaire tranquil. El PP s’ha afanyat a exhortar els electors a “pensar en Galícia i en Espanya” quan vagin a votar i fa temps que presenta aquests comicis com la primera prova de foc per l’amnistia i els pactes del PSOE amb els independentistes a les urnes.

La lectura de les eleccions gallegues en clau espanyola no és menor. Sense anar més lluny, no és casualitat que just fa set dies coincidissin a Galícia els líders de tots els partits estatals: Pedro Sánchez a La Corunya a la convenció política del PSOE, Alberto Núñez Feijóo a Ourense en la Interparlamentària del PP, Santiago Abascal a Pontevedra en l’acte de presentació dels candidats de Vox i Yolanda Díaz i Irene Montero —per separat— en la manifestació contra la contaminació de pèl·lets. Totes les mirades, dirigides a Galícia. El diputat del BNG al Congrés, Néstor Rego, reconeix en declaracions a ElNacional.cat que una campanya en clau espanyola no és el que més convé al seu partit, que té l’estratègia de reivindicar la necessitat de potenciar l’autogovern i revertir el desús del gallec entre els ciutadans del país.

Alberto Núñez Feijóo i Alfonso Rueda, en un acte del PP a Galícia / Foto: EFE

La participació com a gran esperança i el BNG com a principal aspirant

Les últimes setmanes, les forces d’esquerres han repetit reiteradament que la participació en les eleccions serà clau. “A urnes plenes, canvi segur”, va proclamar Sánchez fa just una setmana des de La Corunya. I durant tots aquests dies, Yolanda Díaz ha insistit que si els gallecs voten “exactament igual” que el 23J, les forces progressistes accediran a la Praza do Obradoiro. I és que les xifres no enganyen: el 2005, el PSdeG va arribar a la Xunta en coalició amb el BNG en les segones eleccions amb menys abstenció de la història, la mateixa que va donar a Alberto Núñez Feijóo la majoria absoluta més justa de les quatre que va aconseguir. Com més gent s’ha quedat a casa, més còmode ha sigut la victòria del PP.

Malgrat que les mirades estan posades majoritàriament en el PP i el PSOE, qui té tots els números d’abanderar el canvi és el Bloque Nacionalista Galego. Fa quatre anys, el BNG va aconseguir el millor resultat de la seva història, arribant als dinou escons i superant els socialistes per tercera vegada. La seva candidata, Ana Pontón, repeteix com a cap de llista per tercer cop. Va arribar al lideratge del BNG el 2016 després de la desfeta a les eleccions generals del 2015, en les quals es va quedar fora del Congrés. Als comicis autonòmics del setembre del 2016, ja com a líder, va aconseguir remuntar les enquestes, que en general li donaven dos escons, i va aconseguir sis diputats. Des d’aleshores, ha continuat creixent, ha exercit de líder de l’oposició els darrers quatre anys i ara aspira sense complexos a ser la primera presidenta de la història: A primeira presidenta do noso país.

La líder del BNG, Ana Pontón, durant un acte / Foto: Europa Press

Nunca máis”: del Prestige als pèl·lets

Fa dies que uns dels temes de capçalera ha sigut la crisi dels pèl·lets i les crítiques entrecreuades entre l’oposició i la Xunta i entre la Xunta i el govern espanyol. El PP i el PSOE es van estar dies tirant els plats pel cap. Just el passat diumenge les forces progressistes es van conjurar sota el lema Nunca máis en una manifestació a Santiago de Compostela on van coincidir els tres candidats, Ana Pontón (BNG), José Ramón Gómez Besteiro (PSdeG), Marta Lois (Sumar) i Isabel Faraldo (Podemos).

Més que una crisi, els pèl·lets poden ser, per a l’oposició, una oportunitat. L’últim gran desastre medioambiental en aigües gallegues fou el famós Prestige, l’any 2002. Saben qui va guanyar les següents eleccions? Els socialistes de Pérez Touriño, que van governar la Xunta en coalició amb el BNG durant la següent legislatura. L’oposició té l’esperança que una nova mala gestió d’una greu crisi per part del PP es tradueixi en un nou gir de truita a les urnes. 

Dels pèl·lets a l’economia

Ara bé, un pilar fonamental de la campanya serà l’economia, que, segons l’última enquesta del CIS, és allò que més preocupa la ciutadania gallega. L’atur és la principal preocupació del 13,8% dels enquestats en el darrer baròmetre, publicat aquest dijous. El segon problema, segons els ciutadans gallecs, és el sistema sanitari (10,3%), per davant dels problemes econòmics (8,2%) i el govern de la Xunta presidit per Alfonso Rueda (5,5%). En els darrers dies tot ha indicat que les enquestes internes que tenen els partits a les seves mans assenyalen que, en efecte, aquestes eren les principals preocupacions dels gallecs.

Dimecres Pedro Sánchez va sortir a fer campanya en aquestes eleccions fent un anunci en matèria econòmica: la construcció d’un vaixell militar per valor de 439 milions d’euros que donaria feina a unes 1.800 persones. El candidat socialista en aquests comicis, José Ramón Gómez Besteiro, defensava dijous en un esmorzar informatiu a Madrid quins eren els “quatre pilars fonamentals” de la seva campanya: “Reindustrialització, economia verda (fonamentalment la sanitat, l’educació, l’habitatge públic i la dependència), l’augment de competències i la cohesió territorial i social”. Gran concordança amb les inquietuds exposades pel CIS.

Pedro Sánchez i José Ramón Gómez Besteiro durant la convenció política del PSOE / Foto: EFE

El diputat del BNG al Congrés, Néstor Rego, també admet en declaracions a aquest diari que l’economia serà un dels pilars fonamentals d’aquesta campanya. Reconeix que és un bon cavall de batalla de l’oposició contra el PP, en tant que les dades juguen en la contra del popular Alfonso Rueda, actual president de la Xunta i candidat a rellevar el càrrec. 

El CIS, un bri d’esperança per l’oposició

En tot cas, el CIS d’aquest dijous receptava esperances al BNG i al PSOE, i nervis al PP. El baròmetre mantenia els populars com a grans favorits, però deixava en l’aire la repetició de la seva majoria absoluta, que és l’única manera que tenen els populars de mantenir-se a la Xunta. Tot indica que només tres partits entraran a l’hemicicle gallec, i seria una sorpresa que el PSOE no facilités —en cas de ser possible— un govern del BNG, sigui o no en coalició amb els socialistes. Així, el CIS atorgava al PP una forquilla de 36 a 38 diputats, una de 20 a 23 al BNG i una de 15 a 17 al PSOE. La majoria absoluta s’aconsegueix en aquesta cambra a partir dels 38 escons, de manera que aquestes prediccions obrien la porta a una no-repetició de la majoria absoluta dels populars.

Tanmateix, no totes les enquestes apunten en la mateixa direcció. Un sondeig de 40dB per a El País publicat la segona setmana de gener reflectïa que, amb 42 escons, el PP revalidaria la majoria absoluta. Ara bé, val a dir que aquesta projecció és la més favorable pels interessos d’Alfonso Rueda: la majoria dels sondejos que s’han fet des d’aleshores situen el PP entre els 39 i els 40 escons, amb una reducció de la representació que té actualment i gairebé al límit de la majoria absoluta. Ah, i caldrà estar atent a un possible efecte sorpresa: la formació local Democracia Ourensana aspira a entrar al Parlament de Galícia i, segons el CIS, podria ser que aconseguís un escó. En l’actualitat, governa en solitari l’Ajuntament d’Ourense.

Les possibles forces extraparlamentàries a esquerra i dreta: bastons a les rodes

Però el BNG i el PSOE tenen des de fa setmanes una pedra a la sabata. Sumar i Podemos es presenten també en aquests comicis, però ho fan per separat​​​​, conseqüència de la guerra fratricida en aquest espai de l’esquerra espanyola —les bases del partit morat van rebutjar el preacord assolit entre la filial gallega i Yolanda Díaz—. Malgrat la insistència de la vicepresidenta segona del govern espanyol afirmant que Sumar és la clau perquè el PP surti de la Xunta, els sondejos situen aquest partit al límit d’aconseguir representació, mentre que mantenen Podemos lluny d’entrar al parlament gallec. La fragmentació de l’espai a l’esquerra del PSOE pot deixar un grapat de vots sense traducció en escons, cosa que podria posar en qüestió la majoria alternativa a Rueda.

Marta Lois i Yolanda Díaz en un acte de Sumar a Galícia / Foto: Europa Press

Tanmateix, això no és només un teló d’Aquil·les per l’actual oposició, sinó que el PP també veu amenaçada la seva majoria absoluta a causa de la presència de Vox. La formació d’extrema dreta es presentarà a les quatre províncies, però cap enquesta els dona possibilitats d’entrar al Pazo do Hórreo. Els sondejos allunyen els ultres de tenir representació en l’únic parlament autonòmic en el qual no compten amb cap representant, però els resultats de les últimes conteses electorals també evidencien el poc suport popular de Vox a Galícia. Sense anar més lluny, a les autonòmiques del 2016 va rebre el 2,05% dels vots i a les generals del 23J va obtenir el 4,8% dels sufragis i es va quedar sense cap diputat al Congrés. A les municipals del maig, va aconseguir un únic regidor (al poble d’Avión, de menys de 2.000 habitants) dels 3.705 que hi ha a Galícia. De fet, el mateix Alberto Núñez Feijóo va reconèixer fa uns dies que la candidatura de Vox podia “perjudicar” una majoria absoluta del PP i va etzibar a Abascal que “qualsevol vot a favor de Vox és un vot perquè governi el BNG”. Els populars ja havien demanat a Vox el novembre que no es presentés a les eleccions.

Així doncs, amb totes les cartes sobre la taula, Galícia afronta els últims dies abans que el divendres 2 de febrer arrenqui oficialment la campanya electoral. Els líders estatals desfilaran vehementment per La Corunya, Lugo, Ourense i Pontevedra per parlar de política espanyola mentre els gallecs decideixen qui governarà el seu dia a dia els pròxims quatre anys i diluciden si aposten per un cop de timó. El veredicte: el 18 de febrer.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!