Un document secret, que data del març de 2011, senyala directament el rei emèrit Joan Carles I en la gestió que li hauria permès amagar prop de 65 milions d'euros de l''Aràbia Saudita.
El Confidencial ha tingut accés a aquest document en què es pot veure la firma del rei als estatuts de la societat de Panamà, Lucum Foundation, que es va fer servir per controlar aquests milions. El document té la firma de Joan Carles I en les seves tres pàgines i el situen com a "primer beneficiari dels fons".
El fill del rei emèrit, l'actual Rei, Felip VI, també apareix com a implicat, ja que se'l situa com a "segon beneficiari" de la fortuna.
Lucum Foundation
L'arxiu al qual ha tingut accés l'esmentat digital, admet que Lucum Foundation es va crear per actuar de pantalla d'un compte a Suïssa del banc Mirabaud amb numeració 505523. Unes setmanes després de la creació de Lucum, aquest compte bancari va ingressar "una donació de 64.884.405 euros feta pel rei de l'Aràbia Saudita en favor del rei d'Espanya".
L'advocat expert en la gestió de fons per a grans fortunes Dante Canonica figura com a únic responsable de l'administració dels fons i de la mateixa mercantil fins l'any 2011. Ara bé, el març d'aquest any es formalitza una acta per deixar constància de qui són els vertaders beneficiaris de la societat.
El veritable beneficiari
El Confidencial explica que els nous estatuts del març de 2011 admeten que l'autèntic titular de la fundació i dels 65 milions d'euros ingressats a Ginebra era "SM Joan Carles I, rei d'Espanya (Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón y Borbón), nascut el 5 de gener de 1938 a Roma, Itàlia".
Aquest document acredita el rei emèrit per "disposar lliurement, durant tota la seva vida, dels actius de la fundació sense cap mena de limitació".
El paper de Felip VI
El document revela altres coses com que, si Joan Carles es mor, els diners quedarien sota el control del "segon beneficiari". A l'arxiu secret consta com a segon beneficiari "SAR el príncep Felip de Borbó i Grècia, Príncep d'Astúries, nascut el 30 de gener de 1968 a Madrid".
"Des de la mort del primer beneficiari, el segon beneficiari tindrà el dret de disposar de tots els actius de la fundació, sense cap mena de limitació", apunta el document.
Les condicions per accedir als diners
Ara bé, si es moria el rei emèrit i Felip VI volia accedir al fons de la fundació, l'actual Rei havia de complir una sèrie de condicions com "garantir que els diners es fan servir pel manteniment de tots els membres de la família reial espanyola, en particular de SM la Reina Sofia d'Espanya, de SAR la infanta Elena de Borbó i Grècia, Duquesa de Lugo, i dels seus fills nascuts o pendents de néixer, de la infanta Cristina de Borbó i Grècia, duquessa de Palma, i dels seus fills nascuts o pendents de néixer".
És a dir, la família reial al complet i els futurs fills de les infantes van arribar a figurar com a beneficiaris del compte bancari de Suïssa.