Lluís Companys (1882-1940) va ser l'únic president democràticament escollit que va morir assassinat pel feixisme en tot el continent europeu. Aquest divendres 15 d'octubre es compleixen 80 anys des que les autoritats franquistes van afusellar el 123è president de la Generalitat.
En homenatge a l'històric dirigent català, la Comissió de la Dignitat ha publicat aquest documental el qual ajuda a difondre ElNacional.cat. "La Comissió de la Dignitat ha produït aquest documental, per a commemorar el 80 aniversari de l'assassinat del president Lluís Companys i, ateses les actuals circumstàncies de salut, hem donat un paper preeminent a la nostra cultura: el cinema, la música, el teatre i la dansa. Un documental per a reivindicar la seva persona i denunciar aquell crim", ha reivindicat l'entitat.
El documental repassa els tres darrers mesos de la vida del president Companys, des que és detingut fins la seva mort. En aquest camí es viuen les sensacions i afanys del president i les seves germanes i acaba amb un poema de Ventura Gassol en què es condemna com l’Estat espanyol ha menyspreat la figura del president republicà durant anys. El visionat es clou amb unes paraules de Companys de lluita i esperança.
Companys, el 123è president
Companys va convertir-se en president de la Generalitat arran de la mort inesperada, en plena legislatura, del president Francesc Macià. Companys presidiria el Govern fins l'octubre de 1934, quan va ser detingut per proclamar l'Estat català dins de la República federal espanyola en el marc dels coneguts com a fets d'octubre.
Abans, però, la legislatura havia tingut una alta intensitat legislativa, amb l'aprovació de la Llei Municipal de Catalunya i la creació del Consell de Cultura de la Generalitat, la Llei de Mutualitats, el Patrimoni històric, artístic i científic, la Llei del Servei de Biblioteques i els Arxius i Museus i la d'Habilitació i majoria d'edat. L'11 d'abril de 1934 va promulgar la Llei de Contractes de Conreu i, també en el sector de l'agricultura es va crear el Servei de Ramaderia i Veterinària de la Generalitat.
Visita del president Companys a l'Institut Escola M. B. Cossío, acompanyat de Lluís Casals i Garcia (a la seva esquerra, amb bigoti), el regidor de Cultura de l'ajuntament de Sabadell Salvador Sarrà i Serravinyals, i l'alcalde de Sabadell, Josep Moix i Regàs, entre altres. Sabadell, 16 de març de 1937 / Foto: autor desconegut / AHS
Companys estaria entre barrots des de l'octubre del 34 fins la victòria electoral del Front Popular a les eleccions espanyoles, el febrer del 1936. Durant aquell període, l'Estatut d'autonomia del 1932 també va ser suspès. Un cop en llibertat, es va restablir l'Estatut i la institució de la Generalitat i Companys va tornar a ocupar la presidència fins el seu assassinat l'any 1940.
Ja exiliat a França, Companys va ser detingut el 13 d'agost de 1940 per la Gestapo, la policia política nazi, a instàncies de les autoritats espanyoles. Traslladat a Madrid, el 123è president va ser interrogat i torturat i el 3 d'octubre del 1940 s'inicià un consell de guerra sumaríssim sense cap mena de garantia processal. Finalment, un dia com avui de 1940, Companys va ser afusellat al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc. Les seves últimes paraules: "Per Catalunya".