“S’incidia en la tendència a l’engany i no subjecció al compliment de directrius. Aquesta anàlisi, unida a les conclusions extretes de les entrevistes, invalidava Es Satty per a qualsevol activitat informativa a benefici de les missions assignades al CNI”. La frase la va pronunciar el març del 2018 Félix Sanz Roldán, l’aleshores director del Centre Nacional d’Intel·ligència, en una compareixença a la Comissió de Secrets Oficials del Congrés dels Diputats. I ara forma part de la documentació que el govern espanyol ha desclassificat a instàncies de Junts i ha remès a la comissió d’investigació sobre els atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils, avançada per El Món i a la qual ha tingut accés ElNacional.cat. Posa de manifest que el 2014 el CNI va tenir interès a captar com a confident Abdelbaki es Satty, l’eximam de Ripoll i que posteriorment seria el cervell del 17-A. Malgrat això, va acabar tancant-hi la porta perquè, després de tres entrevistes, va considerar que calia mantenir una “gran cautela” amb un individu de qui no es tenia “cap fiabilitat i confiança”. Després que l’abril del 2014 Es Satty sortís de la presó (on estava reclòs per una condemna per narcotràfic), el CNI va seguir-lo durant set mesos, però no va apreciar “cap indici” que “pogués estar radicalitzat o en procés de radicalització”, va concloure que no era un “risc per a la seguretat” i va perdre-li la pista. Prèviament a tot això, el 2012, Es Satty havia mantingut tres reunions amb la Guàrdia Civil.
Tres entrevistes amb el CNI: “Cal mantenir una gran cautela, és un individu del qual no se’n té cap fiabilitat i confiança”
A la documentació facilitada a la comissió d’investigació, i a la qual ha accedit ElNacional.cat, consten sis entrevistes amb Es Satty a la presó de Castelló: tres amb la Guàrdia Civil el 2012 i tres amb el CNI el 2014. Segons va relatar el 2018 Félix Sanz Roldán, l’interès del CNI era “conèixer les circumstàncies i activitats que desenvolupava” Es Satty, una persona “d’interès genèric” per al CNI per les seves “possibles vinculacions amb entorns radicals”. “Es va prendre la decisió d’augmentar el coneixement
sobre aquest individu a fi de determinar si era un risc per a la
seguretat i, en cas negatiu, avaluar-ne el possible reclutament com a font del CNI”, va exposar. El nom d’Es Satty havia aparegut en el marc de l’operació Chacal, impulsada el 2006 per desarticular dues cèl·lules dedicades a enviar combatents a l’Iraq per integrar-se a Al-Qaeda. I una d’elles estava implantada a l’entorn de la mesquita de Vilanova i la Geltrú (d’on Es Satty era imam suplent).
I com van anar les entrevistes? “Se li va preguntar pel seu coneixement sobre els detinguts de l’11-M i va manifestar el seu temor sobre les possibles conseqüències de difondre els seus coneixements”, relatava l’informe de la primera trobada, en la qual Es Satty va al·ludir a un “condemnat per falsificació de documents de l’11-M” i a una “persona que es va immolar a l’Iraq” i que va assegurar que coneixia, “sense donar-ne més detalls”. En la segona trobada, va fer referència al pas per Tarragona dels terroristes de l’11-S i a una masia on hi hauria hagut “persones relacionades amb el terrorisme”, entre elles un “fugit de la justícia d’Algèria condemnat per terrorisme”.
En la segona entrevista, l’informe del CNI relata que Es Satty “va acceptar facilitar tots els seus coneixements del passat sobre els processos a Catalunya, Ceuta i el Marroc on va assegurar que existien ramificacions” i va expressar que necessitava saber “l’ús que es donaria” a la informació que proporcionés. Entre altres coses, va identificar un seguit de noms de l’entorn de l’operació Chacal que van ser detinguts a Vilanova “sense plantejar problemes”, però “sense entrar massa en profunditat”. Durant l’entrevista, els agents del CNI li van recordar que havia d’escriure “tots els seus records sense renunciar a cap dada, de la seva experiència a Vilanova i a Catalunya”. Tanmateix, l’informe detalla que durant el diàleg eren “continus els canvis d’orientació en relació amb els temes tractats”, en els quals Es Satty donava “petits retalls de conèixer persones i episodis” sobre operacions policials terroristes, però “eludia aprofundir-hi”.
“Es tracta d’una persona molt opaca, amb prou feines ha mostrat interès per res”, van reconèixer el 17 de març del 2014 els entrevistadors, que van considerar que s’havia mostrat “molt desconfiat” i “sempre temorós del seu desenllaç final”, donat que se sentia “molt amenaçat”. Era la primera trobada. “Un individu força intel·ligent i molt desconfiat, que intenta jugar amb els seus coneixements”, van afegir el 31 de març. I els recels més grans van aparèixer després de l’entrevista del 24 d’abril: “En tot moment l’actitud d’Es Satty és de desconfiança envers els seus interlocutors. Cal mantenir una gran cautela. És un individu del qual no se’n té cap fiabilitat i confiança”. Posteriorment, un informe grafopsicològic del 12 de maig del 2014 relatava que era una persona amb una “intel·ligència alta” i “molt bona memòria” i un “individu precís, capaç i resolutiu”, però reconeixia que era “propens a la insinceritat, a l’excés de tàctica i a deliberacions contaminades per idees superficials”. “Seria capaç de manipular amb eficàcia. Si diu que no recorda alguna cosa del que hagi d’informar, el més probable és que estigui mentint”, reblava.
Félix Sanz Roldán, el 2018: “En cap cas es va apreciar cap indici que pogués estar radicalitzat o en procés de radicalització”
Més revelacions. Félix Sánz Roldán també va exposar el 2018 al Congrés que el 2014 el CNI no va apreciar “cap indici” que Es Satty “pogués estar radicalitzat o en procés de radicalització”. Després de la darrera entrevista, el CNI va proporcionar un número de telèfon de contacte a Es Satty per si, “per algun motiu”, volia parlar amb les persones que s’havien reunit amb ell, i quan estava fora de la presó “va mantenir algun contacte telefònic, esporàdic, amb personal del CNI”. “Aquests contactes van ser buscats per part d’Es Satty. Era evident que intentava mantenir aquest canal obert i constatar que a l’altra banda del telèfon hi havia algú”, va relatar el director del CNI. “En cap cas va proporcionar informació d’un mínim interès sobre les seves activitats o contactes”, va afegir. A més, per tenir més informació sobre la seva “possible perillositat”, el CNI va controlar la seva activitat i va fer-li un seguiment que “no va aportar informació”.
Durant set mesos, el CNI no va observar “converses, activitats o contactes que permetessin deduir l’existència d’un pla per executar atacs terroristes a Espanya, ni a cap altre lloc, que formés part de cap organització terrorista o de l’existència d’un procés de radicalització [...] o que estava radicalitzant persones del seu entorn”, va subratllar Sanz Roldán. “Una vegada que es va poder establir que Es Satty continuava sense ser un risc per a la seguretat, ja que no van aparèixer en cap cas indicis d’activitats extremistes, es va decidir abandonar el seguiment de les activitats d’Es Satty. [...] Es van dedicar els recursos a altres objectius sobre els quals confluïen un seguit de circumstàncies que els feien molt més perillosos”, va justificar.
Tres entrevistes amb la Guàrdia Civil: “Es va mostrar sempre temorós de les possibles repercussions personals d’aquesta relació”
Prèviament, entre l’abril i el juny del 2012 Es Satty havia vingut tres entrevistes amb agents de la Guàrdia Civil. “És coneixedor d’estructures radicals sense poder afirmar vincles amb organitzacions terroristes”, van concloure els agents després del primer contacte, el 5 d’abril del 2012. Va ser Es Satty qui va sol·licitar mantenir una entrevista amb la Guàrdia Civil perquè tenia interès a subministrar “informacions relacionades amb possibles activitats terroristes” i estava disposat a “ampliar la informació i col·laborar amb el que sigui necessari”, segons consta a l’informe. A la segona entrevista, el 24 de maig, els agents van observar “més precisió a les informacions” que aportava i van veure’l “tranquil”, però “temorós de les possibles repercussions personals d’aquesta relació”. Després de la tercera entrevista, el 27 de juny, els agents van apuntar que la “principal motivació” d’Es Satty per col·laborar eren les “amenaces de mort” que havia rebut i el seu “desig de no tornar al Marroc”.
I quina informació va aportar? Els informes de les entrevistes assenyalen que, entre altres detalls, Es Satty va focalitzar la informació sobre un dels dos germans d’un clan de Vilanova a qui va relacionar amb “possibles activitats i connexions amb altres persones vinculades al gihadisme i atribuint contactes per tota Europa i relacions amb persones detingudes a Catalunya vinculades amb l’islamisme radical”. A més, va aportar informació sobre “individus ja detinguts per presumpta vinculació amb el terrorisme” i sobre activitats que el 2006 van realitzar alguns individus relacionades amb activitats de “radicalització, recaptació de fons amb finalitat terrorista i pretensió de comissió d’atemptats”. La Guàrdia Civil va concloure que Es Satty insistia en la “inculpació” de les persones que l’havien amenaçat i exculpava els responsables de la mesquita que van ser detinguts. “Comenta la possibilitat d’aportar més informacions, així com identificar nous individus i fins i tot denunciar-los, sempre que se salvaguardi la seva identitat, i no s’executi l’ordre d’expulsió que pesa sobre ell”, recull l’últim informe.
“És una persona que s’avorreix a casa, necessita acció”
L’informe grafopsicològic del 12 de maig del 2014 també arriba a altres conclusions sobre la personalitat d’Abdelbaki es Satty. “Pot distreure’s en qüestions de fama i presentació, de manera que es preocuparà per la seva imatge, fins i tot en vestir. S’ha de tenir una cura especial quan estigui compromesa la seva imatge, ja que tendirà a adornar la seva actuació i fins i tot a maquillar-la”, apuntava. “És fiable, ja que percep molt bé l’entorn, tot i que tindrà tendència a dir allò que volen sentir els altres”, exposava. “Aparentment, sembla molt segur de si mateix però, possiblement, sigui una màscara per encobrir la seva inseguretat. [...] És una persona que s’avorreix a casa, necessita acció. Li agrada l’aventura. [...] Els diners no són la seva motivació principal. Té tendència al furt”, afegia l’informe.