El director de l'oficina del president Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, va deixar dipositat davant de notari dos mesos després de la seva detenció pel cas Volhov una declaració signada en què detalla les raons dels tres viatges que va fer a Moscou entre 2019 i 2020 i que s'han convertit en material per a la persecució judicial contra ell. La primera visita la va fer el març del 2019, com a responsable de l'oficina de Puigdemont per estudiar la possibilitat de celebrar una conferència a la capital russa i per contactar amb els mitjans que s'havien mostrat interessats a entrevistar-lo. No obstant, també va tenir un important contingut acadèmic, vinculat a la condició d'Alay de professor d'història contemporània de la UB. Els altres dos viatges, el juny de 2019 i el febrer del 2020, ja van ser a títol personal i centrats en la seva vessant com a historiador. Per deixar constància de l'objectiu d'investigació acadèmica d'aquells viatges, Alay va dipositar també còpia de la documentació que havia aconseguit recollir, a una part de la qual ha pogut accedir ElNacional.cat.
Entre els documents que va dipositar Alay per posar-los a disposició del jutge Joaquín Aguirre —que tres anys i vuit mesos després d'ordenar la seva detenció encara no l'ha citat a declarar— hi ha la targeta amb l'autorització per accedir a l'arxiu estatal de la Federació Russa on va buscar, segons va explicar a la seva declaració davant notari, la documentació procedent dels antics Arxius del Komintern referida als presidents Francesc Macià i Lluís Companys. També es va interessar per la informació sobre les germanes Brufau-Civit, dues catalanes exiliades a la Unió Soviètica després de la Guerra Civil espanyola i que van acabar servint com a agents del KGB. El document per accedir a l'arxiu està datat el 19 de juny del 2019.
Entre els documents que Alay va localitzar durant la seva recerca en aquests arxius hi ha un text mecanografiat d'onze pàgines datat el 1925 sota el títol La tradition Révolutionnaire de la Catalogne en el qual hi hauria notes manuscrites del president Macià.
Les referències a Macià apareixen també a altres dels documents recopilats a Moscou com en un informe de 14 pàgines mecanografiades i amb notes manuscrites del secretari del comitè executiu de la Internacional Comunista datat el 27 d'octubre del 1925. En aquest text, datat cinc dies després de l'inici d'una visita de Francesc Macià a Moscou, es recull no sense cert escepticisme, la petició del polític català per aconseguir suport al moviment que preparava contra la dictadura de Primo de Rivera i contra la guerra del Marroc.
Entre els documents que va recopilar Alay n’hi ha també sobre Carme Brufau, exiliada a Moscou el maig del 1939, que el desembre d’aquell any va sol·licitar treballar com a locutora en català a Radio Moscou, una de les primeres emissores internacionals que feia emissions en català de forma regular.
L'historiador ha trobat diferents documents relacionats amb aquest tema, entre els quals, un de desembre del 1939 en què el comitè polític de la ràdio soviètica sol·licita autorització perquè Carme Brufau sigui locutora en llengua catalana de l'emissora, també el document que va haver de presentar la dona exposant les seves dades biogràfiques.
Tota aquesta documentació, junt amb la declaració dipositada davant de notari, està a disposició del jutge des del desembre del 2020, esperant la citació d'Alay per declarar.