La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Dolors Feliu, ha traslladat aquesta setmana al Parlament britànic les queixes de l’entitat independentista per la continuada "repressió espanyola" després de cinc anys de la celebració del referèndum de l'1 d'octubre del 2017.

Feliu es troba a Londres des del passat dilluns i ha aprofitat el viatge per reunir-se amb el grup de treball parlamentari All-Party Parliamentary Group (APPG) on Catalonia. Aquest grup es va crear el 2017 per fer seguiment del conflicte català i desenvolupar vincles entre els dos territoris, segons informa l'ANC en un comunicat aquest dimecres.

La presidenta de l'ANC va presentar una ponència a Westminster que li va servir per actualitzar els darrers esdeveniments del moviment independentista i la política catalana. Feliu va aprofitar per denunciar que després de cinc anys des de la celebració del referèndum continua "la repressió contra els catalans". 

L'espionatge a líders independentistes també ha estat una de les qüestions que Feliu va destacar en la seva ponència, així com el fet que hi ha milers de persones processades per motius ideològics: "Aquesta onada repressiva ha estat planificada per les autoritats espanyoles per crear un efecte desmobilitzador entre els independentistes".

Dolors Feliu critica la taula de diàleg

Davant dels parlamentaris més interessats en la qüestió catalana, Dolors Feliu també va parlar de la taula de diàleg entre el Govern i el govern espanyol. La presidenta de l'ANC va mantenir la seva posició crítica amb aquest diàleg i va recordar que l'entitat ja va advertir que "no donaria fruits". "Es deia que el diàleg desjudicialitzaria el conflicte català, però des d'un primer moment el govern espanyol es va negar a parlar d'autodeterminació, referèndum, amnistia o independència de Catalunya", va dir Feliu.

La presidenta de l'ANC, enfrontada al Govern, ha advertit que l'entitat continuarà pressionant les institucions europees perquè no facin els ulls grossos "davant el patiment de la ciutadania de Catalunya", apunta el comunicat. “Els catalans -ha denunciat Feliu- som ciutadans europeus i, per tant, tenim certs drets que cal protegir. Si Espanya abusa dels drets fonamentals amb impunitat, això estableix un precedent perillós a la Unió Europea”.

D'altra banda, Feliu s'ha reunit a porta tancada amb membres del Partit Nacional Escocès i del Sinn Féin irlandès per compartir informació i "continuar la cooperació i el compromís entre aquestes nacions, especialment amb la previsió de possibles futurs referèndums d'autodeterminació a Escòcia i Irlanda".

En el marc del viatge, Feliu també s’ha trobat amb acadèmics de la Catalan Society de la Universitat de Cambridge, i ha assistit a una reunió amb Privacy International, una ONG internacional amb seu a Londres que treballa per protegir els drets digitals a tot el món. Amb aquesta entitat han parlat sobre l'escàndol del Catalangate i la necessitat d’exigir responsabilitats als Estats que utilitzen el ciberespionatge per vulnerar els drets fonamentals.